TRIATLÓ SPRINT POPULAR DE CIUTADELLA (MENORCA)
Com cada estiu, he anat a estiuejar a Fornells (Menorca), el poble on
s’organitza l’Extreme Man. Tot buscant, m’assabento que el dia 31 d’agost es
farà la quarta edició del triatló sprint popular de Ciutadella, a la platja de
Cala en Blanes, així que em poso a entrenar de valent per tal de recuperar-me
després del mes que vaig estar a Irlanda fent el curs d’anglès. Uns dies abans
de la cursa faig el que jo li dic “l’entreno final”, que consisteix en entrenar
el mateix que em trobaré a la competició (750m de natació, 20 Km de ciclisme i
5 Km més de cursa atlètica) i després fer repòs fins el dia de la cursa. També
faig un canvi de “look” a la meva BTT per adaptar-la a carretera, ja que encara
no tinc la bici adequada. I quina diferència, amb les cobertes i les càmeres
noves!
El divendres 13 d’agost el temps es posa molt negre! El cel està molt
ennuvolat, la tramuntana apreta fins els 47 K/h i el mar es comença a rissar.
Es preveu una mica de pluja, però no crec que es compleixi. No sé que passarà
amb la cursa s’aplaçarà? S’anul·larà? Reviso la pàgina web de la competició
però no hi veig canvis. La triatló es farà igualment així que aquella mateixa
tarda em presento a la platja de Cala en Blanes. L’ambient és molt bo i la gent
és molt simpàtica. Per sort el tros on haurem de nadar queda arrecerat del vent
i la corrent d’aigua. Deixo la bici a boxes així com la roba que, com que no
tinc el tritraje hauré de nedar amb el banyador de piscina i després m’hauré de
posar el culot i una samarreta (amb el dorsal enganxat) per anar amb bici i
córrer. Abans de començar una veu explica com serà el recorregut. La cursa
consisteix en nedar per un canal estret que es fica endins la costa, donar la
volta a dues boies vermelles en sentit horari i fer el mateix recorregut en
sentit contrari, tot seguit, fer tres voltes a un circuit marcat, amb la bici,
i finalment fer dues voltes al circuit de cursa atlètica.
A les 18:30 en punt sona la botzina i tots comencem a nedar. Al cap d’una
estona la densitat de gent disminueix. Que estrany... m’he quedat l’últim?,
Vaig el primer? No, impossible. Aixeco el cap i m’adono que m’estic desviant
del circuit per anar a buscar una boia de fondeig que també és vermella. Està
clar que nedar sense ulleres (de veure-hi fora l’aigua) és una gran
desavantatge, però ràpidament m’enganxo a la multitud. Surto de l’aigua força
marejat, potser he apretat massa al principi.
Em vesteixo, agafo la bici i surto
de boxes. El tram de ciclisme és el més complicat. No hi ha gaires pujades ni
baixades, però sí que fa molt vent, i quan se’m posa en contra em costa molt de
pedalar, ara, quan va a favor... arribo als 52,18 K/h. Al final el circuit
s’allarga dos quilòmetres més del que tenia previst, però encara no estic massa
cansat.
Quan començo a córrer sento la sensació de rigidesa de sempre, però em
recupero de seguida, accelero el ritme i començo a avançar posicions. A
l’avituallament agafo una ampolleta d’aigua, glopejo i me la tiro per sobre per
refrescar-me una mica, anant en compte per no fer un canvi de temperatura massa
brusc.
Finalment creuo la línia de meta i paro el crono: 1h 28’ 39”
Però l’aventura encara no s’acaba. De seguida que arriba l’últim concursant
pengen els resultats a un suro, i tothom s’amuntona per poder veure el paper
entre la foscor del vespre. Aleshores busco el meu nom: a... a... b... c...
c... c... Carles Manich Vallès... Cadet Masculí... 2ª posició!!! Quina
sorpresa! Finalment espero el repartiment de medalles. Quan sento el meu nom
pujo al segon esglaó del podi i em posen la medalla, que pesa lo seu. El tercer
lloc queda desert ja que el pobre que l’havia d’ocupar ha fet una volta enlloc
de dues al circuit de córrer.
Espero poder tornar a competir l’any que ve, si pot ser sense tant vent...
I molta sort per la gent que faci l’Extreme Man de Menorca!
Carles Manich.