CRÒNICA DEL EXTREME MARC
Com molts de vosaltres ja sabreu, aquest passat cap de setmana es va disputar a Salou la primera edició de l’EXTREME MAN 226, en la qual hi vaig participar. Aquesta triatló ha estat l’únic objectiu seriós que m’he marcat aquest any, el qual m’ha dut a renunciar a una part de la vida social, deixar de fer una cosa o l’altre per intentar dedicar-me al màxim als entrenaments, tot i així a mida que les setmanes d’entrenament avançaven, cada cop tornava a estar més lliure i més còmode amb el triangle esport, família i amics.
Per a preparar aquesta prova he estat 16 setmanes, i he utilitzat les mitges maratons per a obtenir una bona base a principi de l’any, més endavant he participat en tres proves en les que buscaria sensacions de cara a l’EXTREME; aquestes proves han estat la marató de BCN, el doble olímpic de Terres de l’Ebre i el doble olímpic de Banyoles.
Pel que fa a l’EXTREME MAN 226:
Divendres 3 de juny:
Vaig arribar per la tarda a Salou, juntament amb els meus pares i un amic el qual ha estat al meu costat i m’ha recolzat molt. Ens vam instal·lar a l’hotel i vam anar a la fira del corredor on vam assistir-hi a una Master Class de cursa a peu amb Carlos Gil, més tard vam fer un petit reconeixement amb ell del circuit.
Per la nit vam anar a prendre unes pizzes i algún que altre mojito, així seria més senzill anar a dormir i no hi hauria tants nervis.
Dissabte 4 de juny:
Ens vam aixecar aviat, a les 10 del mati ja estava a la platja amb el neoprè posat preparat per a una altra Master Class de natació amb Xavi Llobet. L’aigua estava perfecta de temperatura com quasi sempre amb el neoprè i calmada com en una piscina. Per la tarda vaig estar relaxat prenent el sol i ja al caure la nit vam anar a sopar amb 2 amics més que van venir a veure’m també, els meus monitors de piscina: la Ruse i en Jaume, a part d’ells aquell mateix dia també havia arribat la meva germana amb els seus millors amics (la Mar i el Jordi). Després de sopar havíem quedat amb l’Albert Roig, amb el Fer, el Toru, el Sergi, l’Anna i el Kike. Cap a les 11:30-12 vam anar a prendre un gelat i a dormir, tot i això a la 1 encara donava voltes per l’habitació, estava totalment activat cara al dia següent.
Dissabte 5 de juny:
Em vaig aixecar a les 5 del mati, a les 5:45 estava a l’àrea de transició i a les 6:25h. estava posant-me la vaselina que m’havia deixat a l’hotel. Tant bon punt vaig estar preparat em vaig acomiadar de tots, amb una abraçada i desitjant-me bona sort i “A TOPE” (FER). Ràpidament em vaig col·locar a primera fila, per sortir el primer direcció a l’aigua i així no rebre cops, l’estratègia va sortir a la perfecció, a la primera volta vaig anar bastant fort, cosa que va fer que en la segona estigués una mica més cansat i perdés posicions, però tot i així vaig aconseguir un bon temps i una bona posició.
La transició va ser molt tranquil·la, no hi havia presa, anava a acabar no a fer temps, a més al entrar a la zona de transició estava quasi sol, havia apretat bastant a l’aigua, em vaig seure, vaig calçar-me tranquil i vaig agafar la bici saludant a tots els que m’estaven animant.
El tram de bici va ser molt dur, al llarg de tot el circuit no pensava en la pujada o en la baixada sinó simplement pensava en: anem pel kilòmetre 60, va Marc va, en poc el 70, arribava al 70 i tornava a pensar va va, en poc el 80 i així tota l’estona. La bicicleta no és el meu fort i em va costar moltíssim, a part de que el circuit era molt dur, a més al sortir de l’aigua en una bona posició la gent no feia més que avançar-me i vulguis o no això sempre desmotiva una mica. Tot i així vaig fer una mitjana de 25.9km/h, per mi va ser tota una fita aconseguir aquest promig després d’un circuit amb aquestes característiques.
I per fi va arribar la transició cap a córrer, ho portava desitjant des d’el km 1 de bici, m’enrecordo tota l’estona pensant va, va Marc, 120km més i aniràs a córrer, va, va tu pots, el que queda es com l’entreno a Montserrat amb el Toru, tira, tira que d’aquí unes horetes ja podràs córrer i recuperar.
La transició també va ser molt tranquil·la, em vaig sentar, vaig canviar dorsal, mitjons i sabates, i carregat amb un cinturo porta bidons, vaig sortir a córrer.
En la primera volta tenia unes sensacions perfectes, fins que cap al km 8 vaig notar l’estómac, tot el dia alimentant-me de gels, gelatines i barretes no havia estat el més encertat i em van començar les molèsties, no em deixaven córrer i vaig haver d’anar al WC, 10 minuts més tard ja tornava a ser corrents però al km 17 ja tornava a estar igual i a tornar a parar, al sortir del lavabo, cosa que no servia de res anar-hi perquè amb la de porqueries que portava no em deixaven buidar i vaig haver de seguir. El mal de panxa va provocar que les passes s’acurtessin i no pogués córrer al ritme que hauria desitjat, un ritme que fer sensacions i fatiga estic segur que hauria pogut aguantar.
Però bé, igualment vaig arribar a la meta amb un sprint final que crec que ningú s’esperava, amb els darrers 50 metres de la mà de la Marta, la meva germana, entrant així junts a la meta. L’entrada va ser un moment en el que la il·lusió, la emoció d’aconseguir-ho, l’alegria... s’em va tirar a sobre i vaig començar a plorar abraçant a tothom i donant les gràcies pels ànims durant la cursa i durant tot aquest temps.
M’agradaria donar les gràcies al que hi veu assistir: Fer, Albert. R, Sergi, Kike. E, Toru, Ana, Jaume, Ruse, Marta, Mar, Jordi, Kike. C, Josep. A, Josep. C i als meus pares.
També a tots els que heu estat presents encara que no físicament, de veritat moltes gràcies pels ànims, al equip de La Salle Triatló, a la Maite i al Marcel de la botiga DISTANCE, al Vicenç de PROBIKE, i als companys de classe que porten tot el curs ja animant-me.
I molt en concret al FER per els ànims aquí al blog de La Salle amb el EXTREM MARC!
Us deixo els temps:
Swim (3800 m) : 54’ 33”
T1: 3’ 15”
Bike (180 km) : 6h 55’ 43”
T2: 3’ 07”
Run (42.2 km) : 4h 02’ 31”
T.TOTAL: 11h 59’ 11”
Fotos de la prova
Marc, sin olvidarme de mi querido junior Navasa, y como dijo tu entrenador Roig: eres el más pequeño y el más grande!!
Para quitarse el sombrero, E-N-H-O-R-A-B-U-E-N-A!!!
Fer.
