HALF SAILFISH BERGA
Aquest Cap de setmana s’ha celebrat a Berga i els seus voltants el HALF SAILFISH TRIATLO DE BERGA. Tot i tractar-se de la seva primera edició cal dir que la organització ha estat esplèndida, cuidant fins l’últim detall perquè els participants es trobessin el mes còmodes possibles. La difusió prèvia de la proba, la proximitat i l’immillorable entorn on es diputava, van causar molt bona acollida entre els participants, de manera que les places es van exhaurir tres mesos abans del dia de la cursa.
Del nostre club van participar molts triatletes, inicialment 24, si be hi va haver alguna baixa per lesió (recupereu-vos aviat). Amb tant de “lassallero” era quasi bé impossible mirar cap algun lloc sense creuar-te amb algun tritraje dels nostres. No hi ha dubte que aquesta bona afluència va crear molt bon ambient entre nosaltres abans i durant la proba. Aixó si, haig de dir que algun ganivet vaig veure clavat per l’esquena, i no era difícil llegir entre línies el pensament d’algú: “ ..ja se, ja se....fulano neda millor que jo, però a la bici li fotre un pal que li farà mal una setmana”...”que donin pedals!, que donin pedals!...que jo a la mitja marató em faré un fart de recollir cadàvers!!!!”....o...”tinc el secret per afinar-me la ultima setmana i guanyar aquells minutets que em permetran quedar davant de mengano”). Després hi havia qui directament, i sabedor que “honestament” no tenia res a pelar, recorria directament a l’engany, a la mentida i la confusió al company, tot fent comentaris dies abans de la proba per intentar descartar contrincants = “No cal tiu, de veritat que no calen acoples.....jo he estat a l’últim trainning camp, i el circuit de bici no requereix anar acoplat, de veritat, creu-me : no els posis que no cal”...De fet la gent buscava formules magistrals per aconseguir el seu objectiu...que si instal·lació a ultima hora de rodes de pals a la bici per rendir mes ( amb foto inclosa al rival directe per desmoralitzar) , que si esmorzars indigeribles la setmana abans per afinar-se, que si pasta els 3 dies abans, que si gels miraculosos, i d’altres estratègies dispars per guanyar uns segons......quan en realitat era molt més senzill que tot això: simplement calia recordar el nostre lema “sortir a tope i al final.....apretar!!!.
Però centrem-nos en la cursa:
La secció swim es duia a terme al Pantà de la Baells, amb la particularitat que el box de les bicis estava situat just damunt la presa, de manera que per l’espectador resultava molt fàcil i còmode veure la proba de natació de principi a fi, així com la transició a la bici.
Gran detall per part de la organització en posar a la disposició dels triatletes un pot de vaselina per evitar rascades amb el neopré, tot i que em consta que hi ha qui el va fer servir perquè els pals a rebre no fossin tan dolorosos. Jejeje.
A les 10 del mati ens vam tirar tots a l’aigua per donar una volta al pantà i completar els 1.9 km de swim. Per a molts de nosaltres les distancies eren desconegudes i a diferencia de una triatló sprint en que surts a donar-ho tot, en general el personal va començar mes pausat. (hi ha inclús qui es va permetre el luxe de nedar una estona d’esquena i “comentar” la jugada amb el company....eh...Banutti i Angel...estaveu per fer-vos una foto!!!, com es notava que no teníeu la pressió del resultat!!!).
Un cop dins l’aigua i per sort, no vaig ensopegar amb cap “cirulo” o com carai li diguin als peixos que habiten el Pantà, i de fet, crec que els que per allà circulaven van córrer a amagar-se a la vista de 400 “animals” barallant-se amb l’aigua del seu, habitualment plàcid, pantà.
Con ja va sent habitual el Marc va sortir el primer de l’aigua, seguit del Salvi i de l’Albert ( quina passada com han millorat nedant), darrera, en bloc el Dani, el Pau i els dos Erics.
La transició era molt llarga, 400 mts, ja que calia compensar el recorregut dels boxes per a tots els triatletes, i crec que va ser un encert treure’s el neopré nomes sortir de l’aigua enlloc de fer-ho al box.
El segment bike eren dues voltes de 45 Km aproximadament, amb un primer tram d’enllaç fins a Berga de 2 km de pujada amb un desnivell considerable, que van fer les “delícies” de la gent. Desprès, tobogans de baixada fins arribar al km 18 on s’iniciava una ascensió llarga amb no gaire desnivell fins el km 32. Un cop al punt mes alt de la proba, 832 metres d’alçada sobre el nivell del mar, descens vertiginós per anar acoplat (que no Borrel, ja et vaig dir que no calien les banyes, no pateixis) fins arribar novament a Berga per fer la segona volta.
El circuit passava per zones realment boniques, llàstima que la intensitat de la cursa no permetés gaudir-les.
D’entre els nostres destacar la secció bike del Salvi (24è millor temps absolut) seguit del Marc i el Dani. Darrera l’exèrcit “la Salle” Ramon, Pau, Albert, els dos Erics, el Jordi i el Ricard, que van fer una bona secció a pesar de fer la segona volta xinu-xano i comentant la jugada...i darrera la resta dels mortals. Les noies, la Melissa i la Montse van completar una secció de bici molt digne, el que els va permetre afrontar la cursa a peu molt destacades a les seves respectives categories
Finalment la transició per fer la mitja marató: A nivell personal em va desmoralitzar molt que, tot just iniciar la cursa a peu, encara amb les cames encarcarades, s’hagués de fer una rampa de desnivell considerable....sort que era curta....De fet, i ara que no ens escolta ningú, vaig recordar-me de mes d’un familiar dels organitzadors.. jejeje......però bé es el que toca. EL plantejament d’aquests 21 Km. nomes podia ser un: sortir suau, analitzant l’estat de les cames, però sense escoltar-se-les massa ( si et pares a pensar en el dolor, les rampes...etc....plegaries al cap de 2 segons), i anar passant kilòmetres, d’un en un i mai pensant el que et queda. Mentalment es va fer dur el fet de donar tres voltes sobre el mateix circuit, ja que tenies la meta a tocar en dos ocasions abans no arribaves definitivament a l’ultima volta. Els desnivells acumulats de les tres voltes (al voltant de 400 mts) van passar factura a més d’un, constatant que, on realment es van fer diferencies va ser precisament en aquesta ultima secció. D’altra banda, el fet de córrer pel mig del centre urbà de Berga, va fer qui hi hagués gran afluència de públic, el que motivava encara més als atletes . Destacar el tram de passeig en que hi havia tot un seguit de restaurants amb taules ocupades per públic que aprofitava per fer un mos o prendre una cerveseta (amb molt de gust m’hi hagués assegut una estoneta...)
En quant als nostres cadascú va completar la mitja marató com va poder, resultant ser el mes ràpid el Marc (1h28’ i 22è millor temps absolut i 1er de la seva categoria “of course”) seguit del Dani (1h32’) qui no li va poder recuperar prou al Salvi (1h38`) que va saber administrar intel·ligentment la seva diferencia. El Ramon va marcar un molt bon crono ( 1h36) i darrera l’Albert el Pau, el Jordi i la Montse. Els dos Erics van completar la secció amb bona nota i superant rampes i dolors(1h52’ i 1h54h) La Melissa, “srta.Oregon”, va volar tot i no sortir a la classificació (en dono fe per la passada que em va fer) i la Montse va acabar la mitja amb 1h48’ desprésd e molt patir per falta de hidratació. L’amic Botet va aguantar el tipus com va poder igual que el Javier Badia, que va fer una cursa molt regular. El Ricard va patir el que no esta escrit per culpa de les rampes i tot i ser la secció run el seu fort, no va poder mes que aguantar la posició fins a meta. Finalment vull destacar l’esforç i raça que van demostrar el Sergio l’Ivan, el Joan Carles i el Pablo, que van acabar la cursa amb mes sacrifici que el primer classificat (al voltant de dues hores mes de patiment no es cosa facil de digerir).
En quant a resultats individuals destacar, la primera posició del L’Eric Cinca en Junior masculí, la primera posició del Marc en Sub 23, així com la quarta de L’Eric Castaño en la mateixa categoria (xavals TENIM CANTERA!!!!), 16è en Ramon en Veterans 1, Salvi 11è en masculí 35-39, la Montse Galvany 6ª en absoluta femenina, i 2ª del grup d’edat (llàstima no tenim resultats de la Melissa, però segur que van ser bonissims) i especialment la quarta posició en categoria de Clubs.
En definitiva un dia per recordar i que per molts de nosaltres va suposar l’estrena en aquestes curses de “bojos”.....no se pas si repetirem en el futur, però us asseguro que es un orgull i un autèntic plaer compartir els entrenaments i les curses amb “finishers” com vosaltres.
Salut i triatló.
PS. La temporada s’acaba, però els entrenaments no.....tinc informes que em diuen que dilluns ja hi havia gent entrenant-se per preparar el circuit de duatlons de muntanya i així pujar al Club de categoria...jejej..
Jose Ballester.
Popurri de fotos de la prova
