La marató de Barcelona Per en Xavi Asensi

La culpa de tot això la tenen l'Albert "Tuchu" i el Fer. Jo volia fer la marató, però no m'hagués passat mai pel cap intentar fer un sub 3. Després d'anar a la cursa de l'Ardenya molta estona amb l'Albert, vaig pensar que si ell s'ho podia plantejar, potser jo també. Fins Nadal vaig estar fent alguns dels entrenaments que en Fer l'hi posava. Després entrenaments trobats per aquí i per allà, i la mitja de Santa Coloma en 1 h. 23 em va fer pensar que potser sí que es podia intentar. Aleshores, a falta de 5 setmanes em vaig enganxar al pla d'entrenament de la web de la marató i fins al dia de la cursa.

Objectiu sub 3, però sense tenir gaire clar si ho podia fer o no. Només era la meva 2a marató. La del 2014 la vaig fer com vaig poder, sortint d'una lesió, fins i tot, caminant a alguns trams. Per tant, tot i ser la 2a, no tenia cap referència del què era fer-la ben entrenat.

Com ja sabeu els que m'heu vist córrer, vaig amb unes sabatilles minimalistes, que em van de conya, però que tenen l'inconvenient que en mullat rellisquen bastant. Que bonic que és veure ploure i pedregar dissabte a la tarda quan diumenge vols córrer en sec.

Després d'una nit de no dormir gaire bé, es desperta un diumenge ideal per la marató, fresquet, però amb un sol fantàstic.

Per evitar massa nervis, vaig arribar només 20 minuts abans amb la moto. Temps d'aparcar, canviar-me., un pipi .. i vaig entrar al calaix que no faltaven ni 5 minuts per la sortida. 

Sortida !!!! Localitzo les llebres de les 3 hores i allà m'enganxo. Tiro una mica més perquè hi havia molta gent i volia intentar anar ben enganxat a la línia com si fos Maradona, que el que sí em va quedar clar l'any passat és que acabes fent molts més metres dels que toca. 

Durant tota la cursa anava tirant a un ritme més fort del que havia previst, però com em notava bé, vaig anar fent encara que sempre em passava pel cap la pregunta del “vols dir que això no ho pagaràs després?”

Just abans de la mitja marató se'm queixa el bessó dret, però faig un pacte de "vamos a llevarnos bien" amb ell. Li vaig dir queixat però no em facis la punyeta; i el paio em va fer cas!!!

Al km. 30 vaig sentir una veu que des del cel em deia "vinga Xavi que vas bé". Després, vaig saber que era el Tuchu des de la terrassa. El que m'havia "liat" per fer això, prenent-se tranquil·lament un cafè i mentrestant jo patint com un porc.

A partir d'allà ja anava pensant que si m'agafava una "pàjara" almenys a 5 min/km podria córrer, i probablement encara arribaria per sota de 3. A plaça Urquinaona, em vam donar els últims ànims la meva dona i els meus fills, que em van servir per arribar a ritme fins al final.

Al final 2:50:20 Molt petat, però molt content.

PS Els del IM esteu bojos. Només de pensar en fer la marató després de nedar i anar amb bici se'm posen els pels de punta.

Duatló de Granollers Per l'Emili Lincoln

Aquest any repetim el duatló de Granollers, molta il·lusió ja que serà segon cop que el disputo, de l'any passat a aquest he millorat molt pro segueixo tant o més desequilibrat que l'any anterior ja que he retallat al rellotge 9' dels quals 7 en ciclisme i 2 al córrer, ara es pot dir que sóc bon ciclista, però com sempre fins que no aprengui a córrer no seré un bon tri-atleta. A inici de temporada pensava, si sóc capaç de córrer en 20' estaré equilibrat, però com he millorat tant en ciclisme he de córrer molt millor per aconseguir la meva quimera de ser equilibrat

Ja us conec no us llegiu les meves cròniques per saber els meus resultats, sinó que les llegiu per poder fer safareig, doncs llàstima que no hi vareu ser a Granllers ja que haguéssiu tingut molt de que parlar... Com podeu veure no hi ha res de més adorable que un tigre sense gana, doncs això és el nostre Ferran. Si no hagués sigut per seu perfil més humà poder en Bernat i el no haguessin participat, però a qui se li pot resistir una estampa com aquesta, ja ho sabeu per la propera amb bona educació i cordialitat tot es pot aconseguir... no serveix de res ni enfadar-se, ni cridar, ni insultar.

La aventura del la parelleta Valls és interessant però a l'altre cotxe anàvem l'Unai i un servidor i també hi ha l'història de'n Fernando Alonso. L'Unai debutava, havia vingut amb la intenció de desvirgar-se ni més ni menys que al circuit de Catalunya i en Fernando Alonso ha deixat de ser agent doble per ser espia infiltrat, ara porta els colors l'altre equip a la granota (què per cert és grisa) i els colors de la salle a la sang.

Fetes les presentacions a dos quarts de onze comença el gran premi del dualtó de Granollers i tots situats a la graella de sortida, Els quatre representants de la Salle tots junts i en Fernando Alonso de gris vora nostre. Es dona la sortida i Els cosins surten com un coet avançant per la esquerra i ens quedem l'Unia i un servidor al darrera. A la primera pujada l'Unai ja es queda endarrerit i a la segona pujada em passa en Fernando Alonso. Per ara tira bé tot i que sé que punxarà ja que a vingut a participar amb certa averia mecànica a la cama i tard o d'hora apareixerà. La cursa a peu transcorre molt bé i finalment arriba la part que més m'agrada, quatre voltes al traçat del gran premi en bicicleta.

La transició molt be i amb lo aprés a Canyelles faig molt bona transició, alta cadència per acostumar a les cames fins a agafar un grup, vaig trigar una volta en trobar-lo, en realitat i havia en Xavi de Rubí i un servidor que tiràvem, pro sempre va bé tenir una mica de suport. En Fernando Alonso va intentar agafar-lo la segona volta quan l'avançàvem, però va ser en una pujada i no aconseguí res més que quedar-se sense pegatines. El que he aprés en aquest duatló és que els tri-atletes en general no saben anar en grup i a més a més hi han bastants que tenen molt testosterona i poc cervell. Us ho podeu imaginar, formo un grup, tiro d'ell durant dues voltes i quan encara queden 5 quilòmetres per l'arribada i ha gent fatxenda que em fot roda, primer cop que em passa, sempre la gent tendeix a tenir-li respecte als que treballen, però aquest cop no ha sigut el cas, el que he vist en aquest cas és que aquest energumens no els hi trec el profit que hauria, he descobert que amb punxar-los una mica treuen el animal de dintre i per tant una roda que agafar, hauria d'aprendre a aprofitar aquesta testosterona sense control.

En el última transició vaig trobar-me al àngel transfigurat en tigre simpàtic, ell només tenia una fita no deixar-se guanyar per son cosí al primer tram, ara en aquest punt de la cursa sense cap fita en ment va dedicar-se a fer-me de llebre i ajudar-me assolir el meu repte, va explicar-me la teoria d'atletisme, va ajudar-me fins a pocs metres abans de l'arribada.

El resultat final va ser: en Bernat acabà amb molt bon temps i amb un excel·lent quaranta-tercera plaça, al Ferran amb una segona plaça del club, això si mantenint certs galons ja que no ha permès que el seu cosí li guanyi en el primer tram, en tercera plaça un servidor que ha pogut veure que els reptes que tenia per aquesta temporada eren molt assolibles, hauria d'haver sigut més ambiciós, seguidament en Fernando Alonso, la seva averia a la cama no li permetí fer un bon resultat però si gaudir del seu estimat circuit i Finalment l'Unai que acabà amb molt bon sabor de boca, li va agradar molt aquest esport, i amb ganes de practicar transicions i sobre tot amb moltes ganes de acostumar el cos a passar del ciclisme als atletisme.

Duatló de Canyelles per l'Emili Lincoln

“Ningú és tractat amb tanta familiaritat com un espia”

Sun Tzu, l'art de la guerra

Ja per fi comença la temporada de duatlons!! amb molta emoció arriba aquest meravellós dia. Avui qui em dona conversa i m'acompanya fins a Canyelles en és Ferran el Tiger, també Corre en Bernat però aquest a canviat al seu cosí per un company de feina i és per això que en Ferran ve amb mi.

Arribem a Canyelles i la veritat és que el dia molt bo, el fred que toca per l'època del any, un sol molt agradable però malauradament un fort vent que te pinta que farà la guitza aquest el tram de ciclisme. Fem la tradicional revisió, la entrada a boxes i a escalfar. Aquest cop ho he fet molt bé ja que he tingut la sort de tenir un mestre que m'ha fet una classe magistral de com escalfar. Durant l'escalfament em trobo a Fer el ràpid, anava amb granota corporativa, això que em deixa molt desconcertat ja que no el tenia controlat i es que fa d'agent doble, tot i que va abella salle corre per el C.E. Penedes Maritim

Al començar la cursa molt content del primer tram, primer cop que aconsegueixo fer una cursa a peu en 20 minuts, he complert l'objectiu que tenia per l'any passat! I només amb una cursa de diferència. Però com no podia ser de cap altre manera el duet Valls era davant, la única cosa estranya és que l'agent doble anava per darrera

De la transició no estic del tot content ja que és millorable. Una cosa que m'ha emocionat és veure que la federació s'ha gastat els quartos en una nova catifa nova i ara et dona els temps a la entrada de boxes i a la sortida, amb el que puc saber que no he fet la transició gaire malament tot i que és millorable ja que m'he posat un pel nerviós i he començat el tram de bicicleta una mica atrancat, una cadència superior m'hagués ajudat molt més a ressituar-me, però amb la emoció de començar el tram que més m'agrada he fet una mala transició.

El tram de bicicleta molt maco, un parell de punts en que havia d'anar en compte amb el vent i un tram en el que era bona estratègia buscar una bona ombra ja que bufava a favor, no gaire pla i amb però bastant recte llevat de dos girs de 180 forts un circuit ideal per lluir-me i guanyar moltes posicions. Llàstima que sigui tant dolent a la cursa a peu perquè llavors al tram de ciclisme m'ho he de fer jo tot sol, algun cop puc aprofitar-me d'alguna de les parares que em segueixen per descansar però si no sóc jo qui tira del grup el grup no treballa. Tot i això molt content del tram i sobretot perquè he vist que o com a triatleta sé anar molt bé en bicicleta o en general els triatletes no tenen ni idea de rodar.

De la segona transició estic molt content i del tercer tram ho estaría si no fos perquè he tingut la sort que en Tiger m'ha fet veure que tinc una tècnica de córrer horrorosa i tinc molt que millorar.

En definitiva molt bon duatló com per iniciar ja que he millorat molt des de l'any anterior i he pogut veure molt fàcilment els meus punts forts i els meus punts febles i per tant sé que he de millorar i on he d'apretar la resta de la temporada. Abans d'acabar per si us ho preguntàveu, mentre estàvem recollint les bosses al guarda-roba vam veure l'agent doble arribar coix. Moltes felicitats agent doble ja que també és un mèrit acabar i que sàpigues que per nosaltres, la Salle, segueixes sent Fer el ràpid.

10k de Vilafranca per l'Emili Lincoln

“El dolor només existeix per poder gaudir més fortament de la felicitat”

Anònim

A punt de començar la temporada de duatlons tanco la pre-temporada amb els 10 quilòmetres de Vilafranca, el meu objectiu primordial és treure'm de sobre la ignomínia de ésser fantasma rosa.

Com tot dia de cursa es comença aixecant-se un del llit, esmorzant i aquest cop anant a buscar a Fede vora de casa seva. Com ja sabeu si un s'avorreix no hi a millor solució que posar un argentí a la seva vida, que millor que agafar-lo per que et doni conversa al cotxe, en aquest cas en Fede us puc dir que és un Argenti a-típic ja que no em va psicoanalitzar, amb va donar una conversa molt interessant envers el marcatge en curses. Mira si em va semblar interessant la conversa que la vaig preferir més que al meu infatigable amic de curses Jordi Margarit.

Arribats a Vilafranca ràpidament localitzem al meu gran amic-enemic Carles Manich, Ja sé de primeres que no tinc res a fer en cursa a peu, ell és molt millor, però he d'aprofitar la cursa per observar-lo i conéixer de bona tinta si serà o no rival per aquesta temporada. Tot seguit ens trobem a en Ferran Domènech i en Five i amb el Ferran tinc la mateixa conversa que tinc sempre. A veure si us llegiu bé les meves cròniques!! jo no és que sigui bo es que escric molt, ho dic per què quan els hi explico que el meu objectiu es baixar de 45' i deixar de ser fantasma rosa se'n riuen de mi, ningú es creu que de veritat aquestes són les meves marques, tothom creu que ho faig malament per tenir coses que explicar iomplir fulls (poder si que necessitaria un argenti psicoanalista al club). En tot cas els hi prometo que si baixo dels 40' els convido a sopar (il·lusos d'ell es pensen contents perquè es pensen que ho aconseguiré), Ja m'agradaria poder-vos convidar al sopar però les coses són com són!!

També m´he trobat a en Fer el ràpid que anava amb el seu amic Gabriel (per qui no hagi llegit la crònica de Avià Fer el ràpid és el nebot de Fer l'ex-socorrista) Fer el l'oncle com a capità aranya ens animà a que ens inscrivíssim a Vilafranca, llueix les seves marques, però a l'hora de la veritat es queda còmodament al sofà de casa, Fer tu tranquil als veterans els respecto molt, continua així i no em tornaré a ficar amb tu, velles glòries es mereixen tot el nostre respecte.

Fetes totes les presentacions després de la traca de sortida comença la cursa! No sé quan en Five va avançar-me ja que començà a l'últim calaix darrere meu i acabà molt abans que un servidor, el que si em va saludar és en Fernando Alonso vora el quilòmetre 2, molt cordialment em desitjà sort i apretà l'accelerador. Acabada la primera volta vaig veure que la havia fet en 22', molt content ja que anava bé per treure'm de sobre el fantasma rosa, però sense relaxar-me ja que em toca accelerar i no adormir-me.

Acabada la cursa tots vam estar molt contents ja que tots vam complir les nostres fites, un servidor va deixar de ser fantasma rosa el meu gran amic-enemic va treure'm tres minuts (això vol dir que la lliga de dutalons estarà molt interessant), un gran resultat de'n Fede, un bon guste de boca d'en Ferran i en Five, un gran començament de'n Gabriel i ningú que li a aixafat el gran resultat al nostre ex-horacle de la piscina, com podeu veure tots contents i feliços cap a casa amb una samarreta nova per poder suar.