BON ANY 2012

DUATLÓ DE TERRASSA

CRÒNICA DEL MESTRE JOSE

Aquest diumenge El Sergio, el Ramon i un servidor hem pres part en la Duatló de muntanya de Terrassa, on a més es disputava el campionat de Catalunya de Grups d’Edat. I aquí es precisament on intervé el protagonista de la setmana: Sr. Ramon Borrell, que es, des d’avui Campió de Catalunya per Grups d’edat!!!. Els qui el coneixem una mica, us podem asegurar que no es rendeix mai, es tot coratge, i en aquest cas, el seu esforç ha tingut una merescuda recompensa….Felicitats campió!!. A més de fer cròniques cachondes…també guanyes curses…Gran final de temporada. A partir d’ara, en els entrenaments i curses, quan els teus estimats companys i amics, et parlin de ritmes, sèries, pals amunt i avall, BTT’s estratosfèriques de 29’…etc….els podràs fer valer els teus galons…Senyors, poseu-vos de peu que entra el campió de catalunya de Duatló de muntanya!!!

La cursa pròpiament dita, venia precedida per la cursa a peu que compartia escenari i on el Ricard i el Dani ha participat amb molt bona nota. El Dani ha acabat en una meritòria 7ª posició i el Ricard en 14ª entrant només a 1’ del Dani. Aquest resultats fan presagiar un nou record a nivell de Club en la Cursa de Sant Antoni, un 10mil molt pla i molt favorable per fer bona marca…però això serà una altre història.

La duatló ha començat puntualment i el primer segment de córrer eren 5 km, en que la primera meitat era una pujada mantinguda amb un parell de trialeres de pujada no excessivament dificultoses per desprès enfilar cap avall fins a box.

Aquest cop he provat de sortir mes fort sense pensar en el que em quedava, amb la qual cosa he pogut completar un segment prou acceptable per les meves possibilitats (25’). EL Ramon ha sortit com un coet marcant 22’ el primer segment, mentre que el Sergio, just entrava just darrera meu.

La transició, prou bé, començo a pensar que per millorar el rendiment ja només en queda fer-la mes ràpid, la resta de la cursa, ja no dono mes.

El tram de BTT era idèntic a l’any passat, dues voltes a un circuit en que les pujades eren pistes amb bastant desnivell i poc tècniques. Aquests recorreguts enganyen perquè sense adonar-te vas apretant fins que el quàdriceps diuen prou.

La baixada, en canvi ha estat mes divertida i entretinguda amb unes trialeres de baixada a través d’un bosc ben frondós, que combinava baixades amb pedra solta, arrels i roca amb força esglaons. En fi, calia estar atent doncs amb la “tralla” que ja dúiem els braços fan figa, i baixant això es perillós.

El Ramon ha guanyat varies posicions i ha obtingut prou marge per dosificar-se l’últim tram de run, que era curtet i pla, sense mes dificultat que el fet de dur mes d’una hora i mitja a fondu.

El Sergio ha començat molt bé la seva secció de bici i m’ha avançat amb decisió. Llàstima que a la última part ha patit rampes als bessons i s’ha vist obligat a abaixar el ritme.

En el meu cas, a la pujada tothom em passava, pero això ja es habitual. Tot i pur la meva flamant Monty de 10 Km justets, hi ha coses que no canvien per mes calers que et gastis en ferros....

L’últim tram a peu, l’he pogut fer a bon ritme i he recuperat tres o quatre posicions, cosa que, al final de cursa, sempre va be per alimentar el meu “ego” bastant castigat per els pals que tot deu m’ha fotut en els trams de ascensió de bici.

En categoria de clubs, una 24ª posició que espero que ens ajudi a posicionar-nos amb opcions de pujar de categoria per l’any vinent.

Tenint en conte que tan el Ramon com jo hem pogut participar-hi de miracle, gracies a dues baixes d’última hora, i que ens ha costat deu i ajuda convèncer als Jutges de la Federació que ens canviessin Xips i dorsals per poder puntuar, el resultat es molt positiu.

Per acabar “chapeau” a la estratègia d’en Ramon per convèncer als de la Fede que ens havien d’inscriure: rajar despiadadament de la gestió del Fer i donar-li tota la culpa, per fer pena i ens escoltessin. Lo siento Fer, hoy te ha tocado hacer de poli malo....El millor de tot: us heu n’heu adonat del somriure sarcàstic del jutges de la Fede quan dieu que sou de La Salle....jejeje no passem desapercebuts no!!!...Bona feina Fer.....i que diguin el que vulguin!!

Ara només cal esperar el convit d’aperitiu i cerveseta del flamant campió mediàtic de La Salle....

Salut companys!!!!!

Jose Ballester.

Classificació duatló*

Classificaxció cursa 10km*

DUATLÓ DE L'AMETLLA

CRÒNICA DEL LLUÍS BUSCÀ

El passat 27 de Novembre de 2011, es va celebrar el duatló de muntanya de l´Atmella del Vallès, en el seu desè aniversari (segon duatló més antic de tot Catalunya ) amb una inscripció de 250 duatletes. Entre els participants, el "florista" de La Salle (és a dir, jo), el Javi Badia i el més petit de tots, el Santos...

Va ser una duatló amb un gran ambient, un temps excel·lent i clarament diferenciat en quan als trams:

* els circuits de correr tècnicament molt fàcils, sense cap dificultat i amb un desnivell no gaire significatiu.

* tot el contrari el circuit de BTT... molt tècnic, amb puja-baixa constants, trialeres, rius, fang, etc... bastant més dur del que m'esperava...

Fent honor al "mote" que un bon dia els germans Gangolells em van batejar (bé, amb el consentiment del "jefazo" de la secció), un cop donada la sortida (collons!!, què ràpid que surt la gent a les duatlons, sembla que s'acabi el món....) vaig agafar el meu ritme per intentar no cremar-me només d'inici. Als pocs metres, el Javi ja el vaig anar perdent i en els primers quilòmetres (que eren en lleugera baixada), el Santos també m'adelanta...

Definitivament, la juventut puja molt forta i jo m'estic fent gran... Faig un exercici mental per no auto cremar-me i decideixo continuar a la meva... si la cosa millora, a la BTT ja recuperarem...

Després de 6km de correr, transició ràpida i es confirma que dels 3, vaig l'últim... lo dicho, el florista de La Salle...

Com he comentat abans, no m'esperava un circuit de BTT tan dur.. això si, malgrat la duressa, molt divertit i animat veient que anava passant duatletes... decideixo anar a tope i jugar-me-la a les baixades... això em va permetre poder donar el meu primer PAL de la temporada!! si!!! al cap d'uns km vec el Javi que se li atraganta una de les pujades... aquesta és la meva.. així que apreto encara més i... zasca!!!! ja el tinc.... lluny de relaxar-me, penso que aquesta és la meva.. així que continuo apretant i el deixo enrere... val a dir, que està molt lluny de l'estat de forma de l'any passat que el va dur a fer un Ironman o a ser sub 3h en Marató... però això a mi no em diu res... jejejeje

Arribo a la segona transició i amb els ànims de no veure el Javi pel darrere surto a correr els últims 3 km... aquí comença el calvari del duatleta que no entrena gaire, que no fa cas als consells del jefazo (s'han d'entrenar les transicions), etc... avisos de rampes, agarrotament, una mica de tot... però el cap és més fort i s'ha de continuar...

A uns 2km pel final vec el Santos... definitivament tenim la millor cantera de Catalunya!!!! aquest cop ha pagat la novetada i està amb una "pàjara" de nassos... no s'ha alimentat bé i ja no pot més... li dic que s'enganxi a mi a veure si forçant pot arribar... anem junts durant uns metres però al final desisteix... aquest noi té molt futur!!!!

Últim esforç i malgrat ni els temps ni la posició final tenen res a veure amb els "cracks" d'aquesta secció que haureu vist i llegit en altres cròniques, content per acabar la primera duatló de l'any i, a nivell d'equips, entre els 3, haver donat 68 puntets més per la classificació de clubs... com diuen: tot suma!!!!

...El millor de tot: ja he donat el primer PAL de la temporada, jjejejejeje... això és el més important i el que he après en aquest club... a tope i canya per Solsona!!!

Records a tots.

Lluís

DUATLÓ DE PALS... UI NO, DE SOLSONA.

Crònica del mestre de mestres Jose Ballester

El Dia s’ha llevat fresc i emboirat al Montseny, la qual cosa feia presagiar mes fred i boira en terres de Solsona, lloc on es disputava una nova duatló de muntanya del circuit català de la lliga de Clubs de la Federació.

L’objectiu principal era clar, puntuar novament en la categoria de clubs per poder ascendir l’any vinent a primera divisió. Tan implicats estem en aquest objectiu que inclús el propi Fer, detractor confés de les probes de muntanya s’ha decidit a participar-hi amb la intenció d’aconseguir la màxima afluència de components del Club.

I certament així ha estat, doncs un total de setze lasalleros ens hem plantat ben d’hora com a mostra del poder de convocatòria del detractor del fang i les pistes forestals.

A primera hora no he vist gaires bones cares, com si no haguéssim dormit gaire. L’excusa era la celebració de la victòria del barça, però realment mes d’un no ha pogut dormir per la tensió de la cursa atesos els múltiples piques previs entre els companys del club.

De fet hi havia diversos fronts: el top 3 del Club entre el germans Gangolellss i el senglar Dani, i darrera el Salvi, el Borrell, L’Angel , el Pau, el Marc, el Toru…etc decidits a desbancar al grup capdavanter a la que puguin…

La prèvia a la cursa ha durant quasi bé dues setmanes en que tothom mirava d’entrenar d’amagat i al màxim per mirar de guanyar aquell puntet mes que et fa guanyar posicions.

La foto prèvia de rigor ha estat especialment bonica per la quantitat de gent que ens hem congregat i pel fet de veure les cares impressionades dels altres duatletes; feia goig.

Es dona sortida i per variar, surt tothom a tope: en 10 segons el cor es dispara com el d’un nen, con si es tractés d’un sprint.

El recorregut m’ha enganyat ja que, a diferencia de l’any passat, es feia un bucle diferent, seguint la pista de sortida més enllà del primer desviament i reculant per un corriolet que pujava 200 mts i tornava a baixar fins a la mateixa pista per enfilar finalment el recorregut de l’any passat.

Durant el primer quilòmetre i mig pla, la gent de la Salle hem sortit en bloc (be alguns, altres ens hem quedat enrere des del principi) i no s’han marcat quasi diferencies fins que ha començat la pujada. El Dani ha arribat primer a la transició seguit de molt a prop pels germans Gangolells, l’Extremarc, i just darrera el Salvi, El Ramon, el Pau, el Jaume “TORU” i l’Angel. Destacar la cursa a peu del Toru que ha fet uns segments run realment impressionants. El Fer ha fet molt bona secció traient-me 4 minuts i deixant sense opcions el nostre duel particular. Excuses en podria donar moltes, però la realitat es que m’han guanyat en tot....a la propera apretaré mes.

La secció de bici constava d’una pujada relativament fàcil i poc exigent d’uns 5 km. aprox, i acte seguit, una pista que envoltava el Pantà de Sant Ponç. No m’esperava una variant respecte de l’any passat en que en el Km.16 aprox, ens desviaven trialera amunt per un corriol en un tram de forta pujada molt explosiva per desprès reprendre la pista rodadora. En el meu cas he punxat estrepitosament per voler pujar-la massa fort i he perdut tot el terreny que en el pla havia recuperar com a conseqüència d’haver agafat una bona roda.

Per tant he anat bé fins aquell moment. Les associacions i relleus m’han afavorit molt, però desprès he pagat l’esforç d’anar per sobre de les meves possibilitats: Si vas amb el ganxo al pla, i de cop tens una rampa així, la enfoques tan cansat que el cardio se’t dispara al moment i has d’afluixar o inclús baixar de la bici. Es curiós que si es una pujada dura però sense obstacles, pots anar tirant, però en quant t’has de parar a pensar per a on ataques, si esquives aquesta pedra o aquella arrel, llavors les diferencies s’accentuen.. El cert es que en una duatlo de dues hores, no pots cremar-te perquè, de ser així pots acabar arrossegant-te, pero tampoc pots sortir excessivament suau perque perds un temps molt valuós que després ja no pots recuperar.

M’he trobat força bé, especialment durant el període que m’he pogut associar amb dos corredors mes en el tram plà. Un cop arribats a la trialera de pujada m’he quedat sense aire, m’he desfondat i he perdut tot el temps que havia recuperat…amb pal inclòs que m’ha fotut el Botet.

Al capdavant el Dani ha tingut un parell de caigudes amb la seva Niner, cosa que ha donat per a molt comentaris al dinar que desprès hem fet. La realitat es que pel que explica, la primera de les dues caigudes ha estat inevitable (l’han tancat quan anava a roda d’altres duatletes i en una corva s’ha quedat sense escapatòria i se n’ha anat a terra. Sort dels Gangolells brothers que han parat per ajudar-lo a refer-se i reactivar-lo per que continués la cursa. El Dani, els ha agraït el detall amb un palet donat amb molt de carinyu a l’ultima secció de córrer.

El tram de BTT era poc técnic pero molt físic en la seva ultima part: els últims 10 Km es feien en una pista ample i plana que vorejava el pantà, que convidava a rodar fort, i per tant acumular làctic a les cames….

Finalment el tram a peu consistia en repetir part del primer segment, i la previsibilitat de desnivell i distància s’agraeix quan et queden les forces justes per acabar i qualsevol “rampa” inesperada pot enfonsar-te definitivament.

En aquest últim tram m’he trobat a gust i he aconseguit recuperar un parell de posicions per arribar plegat amb el Botet, amb qui ens hem anat passant i repassant durant tota la cursa.

Cal destacar la participació de diversos lasalleros debutants que han fet molt bon paper i sobretot el tercer temps, en termes de Rugby, que hem fet tots plegats dinant i comentant la jugada de la cursa.

En la classificació de clubs hem aconseguit una meritòria setena plaça, que ens ajudarà sens dubte en assolir l’objectiu de ascendir de categoria.

El proper diumenge toca Terrassa on es disputa el Campionat de Catalunya de grups d’edat…i on la guerra entre nosaltres està novament servida.

Jose Ballester.

Classificació*

Fotos de la jornada

Avui pel Sagrera, que porta el Porc senglar a la sang. Que cau un cop? S'aixeca i continua. Que cau dos cops? S'aixeca i fot un pal als Gangolells. Amb dos collons Dani!!

Brutal, ni que fos fet pel mismisimo Lobezno!!

I aquesta per nosaltres, sou tots de puta mare.

QUERIDOS REYES MAGOS...

Heu sigut bons aquest any? Doncs encara sou a temps de demanar als Reis d'Orient la nova equipació de la Salle Triatló feta per Joma.

Esperem us agradi!!

Rainjacket + malla llarga

Dessuadora + malla pirata

Samarreta màniga curta + malla llarga

Samarreta tirants + malla pirata

Pantaló curt + Samarreta secció la Salle Atletisme

Alguns triatletes del club ja s'han probat alguna peça i coincideixen en la gran qualitat del producte, "como un guante!" o "la camiseta parece una segunda piel".
No sorprén que Joma sigui el patrocinador oficial de la Selecció Espanyola d'Atletisme.

Tenim linia d'home i linia de dona, i la següent equipació:
- samarreta tirants
- samarreta màniga curta
- pantaló curt
- malla curta
- malla pirata
- malla llarga
- dessuadora
- rainjacket

Si esteu interessats en alguna de les peces envieu un e-mail a fcorralrey@salle.url.edu, i quedarem per probar talla aquí a la Salle i omplir la carta als Reis.

Salut i Joma!!