31 de gener 2011

DUATLÓ DE VALBUENA, "THE WAR"


CRÒNICA DE L'ABEL

Crònica del Duatló de Valbuena

El diumenge a Valbuena es va lliurar una de les batalles més dures que es recorden, era la culminació de la temporada de duatlons i els duatletes de la secció estàvem especialment motivats per aquesta prova.

Abans de començar caldria tenir unes paraules pel Dani, que ens va “liar” a tots per Valbuena i al final per problemes amb la canalla no va poder venir, una llàstima doncs hauria fet i tot sobre el paper, entre els dos primers Bombers!!!

El dia no era especialment fred i no va ploure, malgrat tot el terra estava moll. Sortida puntual a les 9:00 per començar el primer segment de cursa a peu, amb uns primers 500m plans per començar a pujar per una pista fins a culminar a l’Ermita de Sant Ramon. Com més es pujava més dret era fins que a la última rampa la gran majoria pujàvem caminant, per agafar una pista de baixada “demoledora” pels quàdriceps si es corria ràpid, 300m planejant per fer la transició a la BTT.

El circuit de bici era en un 90% poc tècnic i per pista forestal, només s’havia de vigilar en una part dins la riera amb moltes pedres, però pel fet que estava tot el circuit moll s’havia d’anar en compte tota l’estona. Sense rampes molt dures (a excepció d’una a 3km de l’arribada), la resta del circuit era “força” ràpid, res a veure amb Mataró.

Últim segment de cursa a peu, molt ràpid i pla a excepció d’un petit puja-baixa, que anava pel costat de la zona d’arribada.

Jaume: molt ordenat com sempre, amb un primer segment de pujada molt bo, baixant controlant i amb una transició (que cada dia és una mica més ràpida!!!!), btt a bon nivell i una última cursa a peu molt ràpida, o tot lo ràpida que les rampes de la primera pujada a Sant Ramon li va permetre!!! Bona cursa Toru!!

Pau: molt regular en els tres segments i sense fer “massa” sorroll, sempre estàs allà!!! Una primera cursa a peu molt bona, per fer una btt sense imprevistos i enfilar un últim segment de cursa a peu dur de cames però ràpid. PD: t’has quedat sense Cannondalelocomotoraborrell per molt poc....

Jordi: cada cursa una mica millor!!! Vas entrar a pocs segons per darrera del Pau, amb un pols també molt interessant.... suposo que el Pau sentia el teu alè a pocs metres, doncs vas fer un últim segment de run espectacular de ràpid!!!! Bona cursa.

Moi: com cada any l’avicebolletadakariano torna una mica fora de forma, tot i que molts creiem que algun dia entrena per terres argentines.... però la veritat és que la cursa a peu inicial no el va marcar gaire i que la btt la va fer “tirant de galones”, per no perdre l’estela del Ramon i l’Àngel i un últim segment de cursa a peu molt ràpid darrera Lobezno!!! (portava el dorsal 340 per això surt amb un altre nom)

Ricard: espectacular segment de cursa a peu, amb una pujada a St Ramon impecable i una baixada d’aquelles que un no guarda res per després!!! El segment de btt també molt ràpid però sense arribar al nivell de la cursa a peu, amb un últim segment de carrera a peu també espectacular!!!. Bona cursa Ricard!

Servidor (Abel): amb una pujada a St Ramon que em va costar força, vaig baixar darrera del Ricard, (que em va passar en la penúltima rampa abans d’arribar a d’alt) com si tinguéssim pressa je je je. Una btt ràpida i pràcticament sol tota l’estona, amb un últim segment de cursa a peu que em marcaven principis de rampes als bessons, que van desaparèixer al 500m. Satisfet, però trobava a faltar al Dani!!!!

He deixat pel final al Ramon i l’Àngel: cursa sense “desperdici” de l’inici al final, en la que gràcies a un últim segment molt bo per part de locomotoraborrell, l’Àngel no va poder donar-li caça. Una cursa molt valenta per part de tots dos, sense deixar res per després, amb constants pals en la btt (el Moi, com espectador de luxe del duel, m’ha dit que tots dos es van esforçar moltíssim i que en cap moment van especular reservant forces!!!!) Felicitats als dos, una cursa per recordar!!!

Classificació*


Fotos de la prova

Foto de la jornada

Lobezno & Borrell

"The war"

27 de gener 2011

DUATLÓ DE GRANOLLERS


CRÒNICA DEL JOSE MASTER-CRÒNIC

Duatló de Carretera del Circuit de Montmeló.

Aquest passat dissabte i sense tanta pressió com quan intervenen els “primers espases” del club, uns quants vam prendre part a la Duatló de carretera de Montmeló que es disputava a l’interior del Circuit de Catalunya. Era la primera cita del calendari, i també la primera vegada que molts de nosaltres feiem aquest tipus de cursa: 5KM a peu/20KM Bici carretera/ 2’5KM a peu. Acostumats a les Duatlons de Muntanya, les de carretera semblen menys exigents. Ara bé com sempre dic, la duresa de la cursa depèn de com te la prenguis, i si surts a tope totes son dures.

A les 15.00 hores puntuals es va iniciar la cursa a peu, consistent en una volta sencera al circuit gran, total 5Km, amb bastant de desnivell (la pujada de la moreneta puja, per molt que a la tele no ho sembli). L’ambient fresquet i assolellat invitava a sortir “cagant llets” cosa que en el meu cas vaig fer (primer km a 3:40h molt per sobre de les meves possibilitats).

La primera transició es feia a la zona de boxes del circuit un cop completada la primera volta a peu, entrant per “pit Lane” i agafant la bici, per iniciar les 4 voltes al circuit. El tram de bici era ràpid, divertit, però calia fixar una bona estratègia. M’explico: sortir a “fondu” avançant a tot deu, sense buscar rodes bones, era productiu la primera volta, però a la segona, el grupetto al que li havies fotut un bon pal moments abans, et passava en bloc sense immutar-se. Per tant calia associar-se amb qui veies que anava al teu ritme, i trencar el grup per deixar enrere (o intentar-ho) si algú més lent pretenia aprofitar-se’n.

Un cop fetes les quatre voltes sense descomptar-se (en el meu cas això ja és un èxit esportiu per si mateix, -vaig tan “encigalat” que ni en això puc pensar-) mancava l’últim tram a peu que transitava per la zona interior del circuit, en total 2’5 km. En el meu cas se’m van fer molt durs ja que vaig patir rampes al bessó esquerre havent d’aturar-me a estirar dues vegades, sort que el Ferran em va rescatar de la misèria i em va forçar fins arribar a meta a un ritme considerable.

Alguns ja comenceu a conèixer les meves manies particulars, i segons em van informar els de Creu Roja, no hi va haver cap accident greu durant la cursa.

Individualment:

Xavier Badia: Va sortir fortíssim marcant un primer parcial a peu molt bo i consolidant la posició a la bici. L’últim tram a peu va aconseguir mantenir-se, acabant en una meritòria 82ena plaça. Impossible seguir-lo!

Ferran Giones: Ja va avisar, “jo surto a fondu darrera el Xavi”, com així va ser. El tram de bicicleta no va trobar gaires associacions i va tenir que marcar-se més d’una recta en solitari. L’últim tram de córrer va fer valer la seva bona condició atlètica (made in series al Pg.Bonanova) i va marcar molt bon parcial, tot i haver-me d’arrossegar a mi. (gràcies company, ara se el que es una bona llebre).123è.

Jose L.Ballester (el menda): vaig sortir massa ràpid, però això em va donar prou coixí per no penalitzar en excés al final. Estic molt content del tram de bici… crec que em passo de la BTT a la carretera (Banuti et canvio la meva BTT nova per la teva de carretera, “a pelo” y que les den pol saco a los “hierberos”… m’he aficionat als “tubulars!!!”). L’últim tram a peu sort que em va rescatar el Ferran, sino encara estaria corrent.125è-.

Fer (“el pupas”): Bon entrenament i bona noticia: va acabar sencer!!!. Va sortir lent el tram de córrer per no fer-se mal, i en quant va agafar la bici, semblava que li haguessin fotut un petard al cul!!! Tiempazo!. I al final, l’últim tram de córrer va ser capaç de tornar a canviar el Xip: CONT+ALT+SUP “ARRANCAR EN MODO PRUEBAS” al estil Windows®.jejeje. Ánimo que ya se ve luz al final del tunel.154è .

Joan Carles Ballester: va sortir la cursa a peu a ritme per sota de 5min/km, el que li va permetre fer una tram de bici molt complet, a pesar tenir poca roda on amagar-se del vent. L’últim tram a peu de 2’5 km, no només no va baixar el ritme, sinó que el va augmentar... alerta que la bèstia s’està posant a tó...220è.

Xavier Grau: Estrenant pulsòmetre, va començar molt ràpid el primer sector a peu, però en el tram de bici va patir rampes i el van condicionar durant les quatre voltes del circuit de bici. L’últim tram a peu, ja molt condicionat, va ser valent i va retrobar un bon ritme fins al final. Veien la cara que feia en arribar a meta, ningú no podrà retreure-li que no ho donés tot. Ànims company.

En la categoria de Clubs vam aconseguir una meritòria 16ª plaça.

Res més, la propera serà Valvuena on tindreu tota la informació oficial i oficiosa de la “batalla del segle” amb “pels i senyals” “sang i fetge” pals!!! Rajadas!!! De tot!!! Així que salut i Alerta!!! no prenguéssiu mal que les espases estan molt afilades......

Fotos de la prova

Més fotos aqui* i al facebook.