28 d’octubre 2010

LA SALLE BTT

Aquest dimarts es va presentar la nova temporada de la secció de BTT de La Salle. Moltes cares conegudes i algunes de noves fan pensar en que serà un bon any.


Donar les gràcies a la gent d'Alpcross i especialment al David Frenher per fer el 1er Briefing de la Transgermany 2011, possible objectiu de llarga distància d'aquest any.


23 d’octubre 2010

RAMON BORRELL, THE MAN

L'èxit és un privilegi només d'uns quants.
Reservat únicament pels millors, pels nº1.
Ell és un dels escollits,
ell és el mediàtic,
ell és the Man,
ell és en Borrell.


I és que aquest comentari té una explicació:

El gran paper que va fer el Ramon a l'Ironterra el passat septembre* li ha servit per sortir en dues revistes relacionades amb el nostre esport: la Finisher i la Bike.

Però no només apareix el seu nom en l'article i la seva foto sortint de l'aigua, sinó que a més a més es nombra el nostre club: La Salle Triatló!!

No tenim suficients paraules per agraïr-li el seu esforç i dedicació per tal de que continuem creixent.


Article revista Bike

Article revista Finisher

Estàs a tope Borrell, t'enviem una abraçada amb molt de carinyo!!!

20 d’octubre 2010

BTT LA SALLE


Hola a tots,

Un any més i un repte més; per aquest any, des de la secció de BTT de La Salle, us proposem un nou motiu per entrenar i agafar un temps per vosaltres, LA TRANSGERMANY, és una prova per etapes molt interessant.

Si voleu conèixer més sobre aquesta prova, podeu venir a la presentació que farem el proper dimarts dia 26 d’octubre a La Salle Sport&Fitness (abans FESS), a les 20:30 o visitar la web http://www.bike-transgermany.de/ . Les dates de la prova són de l’1 al 4 de juny del 2011.

Vinga doncs, us esperem el dimarts per donar-vos tota la informació sobre la cursa, vindrà el David Frehner d’Alpcross que és el contacte oficial de la Transgermany a Espanya i ens donarà tots els detalls d’aquest gran event.

Gràcies i fins dimarts.

18 d’octubre 2010

GARMIN BARCELONA TRIATHLON


CRÒNICA DEL MOI

Avui era un gran dia i s’havia de preparar bé; ens hem llevat d’hora i amb la família cap a la Garmin, cues per entrar la bici al box, coneixem per fi al nostre nedador, un tros d’animal gran, gran, Rafa, què bé que ho has fet !!!... i cadascú a la seva. És estrany, com qui té una feina assignada, m’he centrat en lo meu, no deixar-me res, gestionar bé el temps, un bon escalfament, tot per fer bé la meva feina d’avui que era córrer.

El Fer ens diu cridant “... el Rafa sisè, ha sortit sisè...”, tots nerviosos l’esperem, el reconec de lluny amb el tratge color or (el de La Salle Triatló !!!!, és una senyal ?...) que ve corrent a tota castanya, l’indico on som perquè no perdi temps i ja l’espera l’Abel que surt ràpid esquivant gent, per fer la seva feina. El Rafa sagna pel dorsal (el múscul, que precisament no el té petit...) i 4 punts més de la cama i peu, penso que hi ha ficat bé el coll, em diu que ha caigut... quin nano tu, quina entrega !!! gràcies Rafa !!!.

Als 50” aproximadament arriba el nedador de La Salle Triatló 2, l’Albert Plaza, me n’alegro que hagi sortit tant a prop del nostre, els nedadors han complert, els seus relleus els han donat dels 10 primers, no sabem exactament el lloc però anem molt bé.

Sortim a escalfar amb el Dani, aprofitem per veure com van els ciclistes, veiem molta gent en el circuit i que l’Abel passa sol i penso que pobre, ja que per davant no arribarà a enlloc i per darrera no té ningú... s’ho haurà de fer sol !!!. Al cap de 1’ i poc passa l’Angel tivant d’un grup, el veig bé, la cosa està bé, continuem escalfant...

Ja a la pista esperem el relleu i veig que em trobo les cames cansades, li dic al Dani, però penso que potser són els nervis (però sé que no...). Arriba l’Abel a fondo, em dona el Chip (que encara tinc, vaya control jejeje) i surto ràpid però sense passar-me, concentrat a engegar el crono a la catifa de sortida, primer km a 3’22”, de pols bé, però amb l’alè del Dani a l’esquena, penso que correré sense passar de 190 pulsacions fins al km 5 i després tant com pugui, però no pujo de pols, em trobo cansat de cames i no passo de 185; ens anem creuant amb el Dani i em dona la impressió que m’està recuperant, abans de l’arc de triomf ens tornem a creuar i veig que no m’atraparà, però ara la qüestió és saber el temps parcial de cadascú... de manera que enfilo l’arc avall, queden uns 3’700m i ja no reservo res, a tope de pols intento no baixar ritme, però ja no marco cap quilòmetre per sota de 3’34, tots entre aquí i 3’38, al final un últim km patint molt i ja veig els arcs i el Rafa i l’Abel que m’esperen, ja està, què bo, quines sensacions els últims 50m, no vull que s’acabin, què bé !!!. A 1’ veig que arriba el Dani, com corre el porc senglar !!!.

Bona cursa, bones sensacions, i tenim els millors companys que es poden tenir, així dóna gust esforçar-se, gràcies companys.

Moi.

Fotos de la pova

*Més fotos de la prova al Facebook.



Navasa, Roig, Botet, Sergio, Ferran, Ivan & co. que van realitzar la prova individualment, enhorabona!!

Esperem les vostres cròniques.


FOTO DE LA JORNADA

Javier Gómez Noya, campió del món.

Gran atleta i millor persona.



13 d’octubre 2010

ALBERT NAVASA, L'AQUATLETA

Aquest passat diumenge s'hauria d'haver celebrat la XI Triatló de Vilanova, però degut al temps no va ser possible.

El junior de la secció, l'Albert Navasa, ens passa la seva crònica de la jornada:


Aquest pont del Pilar, que m’havia de servir per acabar de posar-me a punt per la Garmin, ha acabat sent una mica diferent del que havia planejat inicialment. Teòricament, el diumenge havia de fer el triatló de Vilanova i el dimarts l’aquatló de Badalona. Al final, a causa de les inclemències meteorològiques només he disputat “l’aquatló” de Vilanova. Sí, sí, heu llegit bé, de Vilanova.

Quan em vaig presentar a Vilanova el diumenge em vaig trobar amb la noticia de que havien suspès el tram de bici ja que la carretera per on havíem de passar estava tallada per tots els arbres que havien caigut durant la nit anterior. Em vaig quedar una mica fotut perquè precisament el meu objectiu era anar a tope durant el segment de ciclisme per provar-me una mica sobre la Giant. Però bé, en poca estona em vaig haver de mentalitzar en que tocava córrer 2,5km, nedar 1 km i córrer 2,5 km més.

A la sortida érem uns 450 i entre algun cop de colze i alguna empenta vam sortir tots disparats. En el meu cap pensava que no havia d’anar gaire ràpid perquè sinó m’agafaria algo a l’aigua, però veient com anava tothom i recordant el lema de la secció vaig fer els 2,5 km a tope (per sota de 4 min/km). Transició rapidíssima ( això de posar-se tant poques coses fa pensar que et deixes algo), i “al agua patos”. Com canvia això de ficar-se a l’aigua a 180 pulsacions! Ara entenc perfectament perquè sempre es comença nedant al triatló. Vaig patir una mica durant el km d’aigua, perquè tot i que el grup va arribar estirat, va haver-hi pals com sempre, i en un d’aquests em van treure les ulleres. Vaig parar un segon, me les vaig tornar a posar bé i a seguir. Al cap d’una estona (més llarga del que m’hagués agradat i veient com més d’un nedador em passava) vaig arribar a la platja. Llavors, vaig córrer ràpid cap als boxes, transició rapidíssima un altre cop, i a morir corrents. Temps final 46:29. Vaig sortir a tope i al final vaig apretar, però em va faltar la part del mig jeje. Són coses que s’han d’anar polint.

Al final l’aquatló de Badalona s’ha suspès ( cosa que em sembla bé perquè sinó més d’un hagués acabat encastat contra les roques amb les onades que hi havia ), però la fede la cagat una mica ajornant-lo al dia 16 d’octubre a les 4 de la tarda, és a dir, just el dia abans de la Garmin. Sort que les inscripcions només em costen 3 euros…

Albert N.


Classificació*

Estàs a tope Navasa, enhorabona!!

10 d’octubre 2010

10km SANT ANDREU DE LA BARCA

El Moi ha anat a fer una cursa per preparar la Garmin i ens passa la crònica.

Avui he anat a córrer la I Cursa de Tardor de Sant Andreu de la Barca. Una cursa que malgrat ser la seva primera edició, tenia cronometratge amb ChampionChip i distància homologada per la FCA; amb el què pintava molt bé.Veient el què em va passar la setmana passada, he decidit aprendre dels errors i fer les coses bé.

He arribat amb temps, he pres un suc, m’he posat el chip a les voladores, i he començat l’escalfament; suau i després unes rectes... a última hora han endarrerit 10’ la sortida i he continuat amb una mica més d’escalfament...

Per fi donen la sortida, jo col·locat a 2ª línia surto intentant anar a poc a poc i veig per la respiració que anem lents, la cosa m’anima molt, doncs vaig amb el primer grup i no vaig molt estressat, passem pel primer km i marco 3’28” i tots junts, bé, a partir d’aquí un amb pressa s’escapa i llavors es comença a córrer; s’estira el grup i jo em guio per sensacions i respiració i veig que vaig bé, però miro el pulsòmetre i vaig a 184, llavors dubto, però penso que entre la cursa de fa 7 dies i les sèries de 1.000 a tope que vaig fer dijous, la fc màxima i el llindar em deuen haver pujat unes pulsacions, així que me la jugo i no afluixo.

El circuit de dues voltes de 5km té 3 baixades i pujades fortes per volta, amb el que veig que no faré un bon temps... Passem pel km 5 i marco 17’59”, penso que vaig bé pel circuit però ara començo a patir; ja canvio la respiració i decideixo mantenir la distància amb el grup de davant, a veure fins on aguanto, ja no baixo de 190 pulsacions però a les pujades em noto amb força i veig que no estic baixant el rendiment. Del km 6 al 8 se’m fa llarg i a partir del 8 mentalment ja em resulta més senzill, una última apretada, ja veig l’arc d’arribada i continuo apretant fins al final. Tanco el crono amb 36’48” i 14è de la general a 2’43” del guanyador de la cursa, en Paul Sei Kwasi amb 34’05”. Enllaç de la classificació .

http://www.atletisme.cat/classificacions/SantAndreuBarca/res2010g.htm


Bon entreno per la Garmin !!!

09 d’octubre 2010

BUFF DUATLÓ DE MONTJUIC

Companys una altra competició i un altre podi, grande Dani!!!

CRÒNICA DEL JOSE

Aquest diumenge es va celebrar a la muntanya de Montjuic la Outdoor Sports Experience, una mena de fira d’esports d’aventura organitzada per Ocisport, i sota la batuta del qui va ser un important corredor de BTT, l’Albert Balcells.

Dins les diferents activitats n’hi havia moltes pels menuts, inflables, tallers de pintura, petits circuits de bici-Trial, etc. i d’altres més “pro” entre les que hi havia la duatló de muntanya patrocinada per “Buff” en la que vam participar L’Angel “xancletes”, el Jordi Puigdollers, el Dani “rei del tacatá” i qui us escriu.…..

En Dani i jo vam planificar el dia animant a les respectives famílies per anar-hi plegats i dinar per allà; llàstima de la caiguda del seu germà, en Willy, que intentant imitar a L’Ot Pi, es va fotre una galeta que va acabar al Clínic (el ensurt, un cop fort al cap i al braç i un dit trencat)…recupera’t company!!.

En quant a la cursa pròpiament dita, consistia en tres voltes en BTT a un circuit de 6 Km super tècnic, tant pujant com baixant, no hi havia ni un sol descans, i tot transitava per corriolets estrets enmig d'un bosc de pins. El terra era mig sorra, mig pinassa amb molt poca adherència......tenia que haver desinflat encara més la roda del davant....i l’Àngel també.....A més hi havia un parell de paranys que, si no estaves atent te n’avanes barranc avall.. en fi exigent i tècnic.....

Després, 7 Km de cursa a peu en la que es pujava del Pau negre (al costat del Sant Jordi) fins al Castell per després tornar a baixar, això si, sense descuidar-se d'algun que altre tobogà per acabar de fondre al abnegats participants. Us confesso que em vaig recordar de la mare de qui va dissenyar el traçat en mes d’una ocasió.

Sort que els primers cinc-cents metres des de la sortida es podia avançar i tothom va quedar al lloc que li corresponia, doncs després al iniciar la part tècnica era gairabé impossible avançar.

Com ja he dit, el circuit de BTT era durissim, fins l’extrem que quasi no vaig poder veure aigua del bidó o menjar, i ja ni t’explico consultar el Garmin.....anava per sensacions.....o millor dit per c....llons!!!!

Mentre ets a la bici tens ganes de començar el tram a peu, pensant en que serà millor, però les pujades trencacames eren bestials...i si, ho reconeix-ho....sense que serveixi de precedent.....vaig caminar en alguna pujadeta....

Desprès de quasi dues hores vaig arribar al final destrossat però amb la il·lusió de saber que t’esperen els teus a meta (gallina de piel).

Com ja sabeu la secció està acabant aquesta temporada sense abaixar-se del podi...En aquest cas el Dani va fer un meritori tercer lloc....el que no sabeu es que em va confessar abans de començar la cursa que es veia molt pressionat per en Ramon Borrell i el seus recents resultats....”no destronaran al Rei del Takatá”.

L’Àngel va fer una meritòria 12a posició a pesar dels seus problemes d’adherència a la roda del davant i el Jordi va quedar 16e en un terreny summament hostil.

En fi, un bon entrant pels qui volem iniciar la temporada de duatlons de muntanya....

Pd...com totes siguin tan dures com aquesta, poc m’hi veureu!!...

Jose Luis Ballester.


CRÒNICA DEL DANI
(REI DEL TAKATÀ)


Un dia molt llarg.

Vam voler passar una jornada familiar a la muntanya de Montjuïc, però tot es va torçar quan el meu germà alias Ot Pi va caure de les zones de trial que l'organització va muntar, diagnòstic: dos dits trencats, l'espatlla fora de lloc i pèrdua de consciència. Total que eren les 15h, a uan hora de la sortida, i encara estava a l'hospital amb l'estomac buit.

Sort del Jose que se'm va oferir per muntar bici, dorsal i pel que fes falta. Al final vaig arribar amb 25' de marge.

Pel que fa a la cursa es tractava d'una duatló amb dues parts ben diferenciades: 18km de BTT i 7'5 corrent. Desnivell acumulat 1200m. Tot plegat una mica estrany, lAngel molt ben situat ho va donar tot als 3km primers. Jo no el vaig ni veure, de fet dubtava si l'agafaria al tram corrents. El recorregut no donava temps a descansar, o es pujava molt o es baixava... no hi havia terme mig. Al km5 em vaig aliar amb l'Angel, anàvem entre els 15primers. Em vaig trobar molt bé i vaig avançar fins el 7e de la bici.

Al tram corrents vaig tenir unes sensacions que mai havia tingut, de fet mai havia corregut amb amb 70kg i m'ho vaig notar molt. Tant fins al punt d'avançar 4 tius, l'últim l'Andrés Barbero que normalment em treu 5' a les duatlons.

Felicitar a l'Angel pel 12e lloc, al Jordi pel 16e i al Jose pel 4rt de veterans.

Dani "Rei del Takatá" Sagrera.


Fotos de la jornada

06 d’octubre 2010

LA SALLE TRIATLÓ. SESSIÓ INFORMATIVA.


Gran èxit el que va tenir la sessió informativa de la nova temporada 2010 - 2011 de La Salle Triatló.
Gràcies a tots per assitir!!

Segurament es podria haver fet millor, però amb més ilusió de la que possem nosaltres de veritat que és impossible.
Així doncs esperem que us hagi agradat la nostra proposta i que ben aviat fem una bona pinya per gaudir tots plegats d'aquest esport tan apasionant.


Pels que veu venir i per tots aquells que no vareu poguer assistir, aquí teniu el resum del que es va explicar:

- Què he de fer per pertanyer a la Secció de Triatló?

Si ets alumne de La Salle: pagar la quota anual de 25euros per poguer pertànyer al Club Esportiu La Salle.

Si ets alumne de la URL: Donar-te d'alta com a soci pagant la quota URL de 30euros/mes. Pagar la matrícula de 36euros. Pagar la quota anual de 25euros per poguer pertànyer al Club Esportiu La Salle.

Si ets abonat de La Salle Sport&Fitness: Pagar quota anual de 25euros per poder pertànyer al Club Esportiu La Salle.
*Si pagues una quota més alta, pots canviar a quota Corporate.

Si ets extern: Donar-te d'alta com a soci pagant la quota Corporate de 36euros/mes sense matrícula. Pagar quota anual de 25euros per poder pertànyer al Club Esportiu La Salle.

- A què dóna dret?

1.- A poder entrar lliurement a La Salle Sport igual que un abonat més.
2.- Et tramitem i traiem la Llicència Federativa de triatló gratuïtament.
3.- A comprar la roba de competició de la secció amb el 50% de dte.
4.- A una samarreta tècnica de la secció sense cost.
5.- A poder assistir a entrenaments específics de la secció:
Dilluns: Natació (entrenador Sebas)
Dimarts: Bike indoor (Entrenador Moi)
Dimecres: BTT Collserola (Entrenador Moi)
Dijous: Atletisme (Entrenador Abel)
*El primer dimarts de cada mes entrenament al Circuit de Catalunya.
*Entrenaments esporàdics dels caps de setmana.
6.- A tenir assesorament nutricional i de mesures ergogèniques.
7.- A fer equip i pinya mitjançan el blog: www.lasalletriatlo.blogspot.com
8.- A poder beneficiar-te de les aventatges que hem negociat amb diferents proveïdors:
Victory Endurande
Argon 18
Compressport
Corratec

- Quines obligacions comporta associar-te a la secció?

1.- Assistir als entrenaments.
2.- Federar-te i competir sempre pel club "La Salle Sport" Triatló.
3.- Competir sempre amb la roba de competició del Club (tritatge) i portar la samarreta de la secció a les competicions (si no es competeix no és obligatori comprar el tritatge de competició).
4.- Competir a les "competicions objectiu" del Club. A determinar entre tots.
5.- Col·laborar a l'INFINITRI - Triatló de Berga, com a triatló vinculada a la secció.

- Formes de comunicació.

E-mail: Atenció que els em canviat!!
fcorralrey@salle.url.edu
moisesg@salle.url.edu

Blog: www.lasalletriatlo.blogspot.com

Facebook: La Salle Triatló


3.
4

05 d’octubre 2010

TRIATLÓ DE CALAFELL

Crònica del Ferran Giones

Aquest cap de setmana, el 3 d'octubre s'ha celebrat el 2on Triatló de Calafell, amb èxit de participació, passant de 300 l'any passat a gairebé 700 participants. El circuit del triatló sprint era tot pla, al voltant de la zona del passeig marítim entre Calafell i Segur de Calafell. Els organitzadors han decidit fer tres sortides, una a les 9:00 per federats, una a les 10:15 per noies i certes categoríes de federats, una a les 11:30 pels no federats.

L'experiència en el triatló ha estat bona, tot i que hi ha hagut algunes coses que espero serveixin per aprendre per pròximes aventures. Primer, hem arribat una mica tard (he fet el triatló amb el meu cosí Bernat) i hi havia una cua important per recollir dorsals, la cua ha durat fins més enllà de l'hora de sortida del grup de les 9h, fent que haguessim d'esperar fins que el primer grup hagués passat per la zona de boxes per poder entrar les bicis. Mentre esperàvem hem trobat el Martin de Victory Endurance/Weider que ens ha donat mostres per assegurar que acabessim amb força i el Fernando que ens ha recordat que el truc és sortir a tope i apretar al final...

Ja en un pla més particular, el triatló ha anat força bé, l'aigua estava plana, hi havia alguna medusa però molt al fons, la part de bici ha sigut ràpida, llàstima que entre no federats costa trobar grups que organitzin bé els pilots (jo tampoc tinc gaire pràctica), i que la part de còrrer ens hagi tocar aguantar un sol de jústicia (ja eren les dotze passades). La part més lamentable ha estat els petits accidents a les transicions: no he deixat ben posades les sabates per la bici, i m'ha costat una bona estona calçar-me; si no n'hi hagués prou, he intentat descalçar-me de la bici abans d'entrar a boxes, aconseguint només fer saltar una sabata dels pedals i que el Xavi Llobet hagués d'aixecar-se a agafar-la i tornar-me la sabata (moltes gràcies!!). A més a la part de còrrer, després dels glops que he fet nedant i dels accidents amb la bici, m'ha agafat un dolor abdominal que no m'ha deixat còrrer ràpid. Bé, almenys no m'ha passat com al meu cosí que després de d'estar esbarallant-se amb els tres primers (de no federats) fins al final, no apareix a la classificació.

Bé, una experiència més per anar aprenent i recordar que s'ha d'entrenar abans de provar coses a les curses. Per l'any que bé els de Calafell prometen obrir també disciplina olímpica, espero que l'organització també tingui temps d'acabar de pulir alguns detalls del que segurament és el circuit de triatló més ràpid dels que he fet. A veure si així som més de La Salle Triatló!

Ferran.

03 d’octubre 2010

10km a CORNELLÀ

El Moi ha corregut un 10.000 i ens envia la crònica.

Avui 3 d’octubre del 2010 he anat a córrer un 10.000 amb una clara intenció: posar-me les piles per la Garmin !!!. He decidit anar a correr la XXX Cursa Popular de Cornellà, m’he inscrit tard i per això no sortiré a les classificacions, però em deixen correr i això és el què m’interessa. Començo a escalfar i veig que les volarores que estreno se m’ajusten com un gua, la cosa va bé, unes rectes i ja preparat per la sortida, em poso a primera fila (que no quedi).

Sortida, engego el garmin i comencem força ràpid, quan passem pel km 1 marco 3’09 i veig que estic massa animat, córro al costat del Benito Ojeda i penso que un dels dos no està on li toca; decideixo que sóc jo (jejeje) i afluixo una mica, aquest primer quilòmetre l’arrossego fins al km 3 i d’aquí al 5 vaig bé, passo pel 5 amb 17’20 (a ritme de 3’28”), l’Abel em diu “de conya”, però jo sé que no ho aguantaré.

Vénen 2 km de pujada, el primer el passo a 3’45 i el segon a 3’52... no m’animen precisament, llavors en ve un de baixada a 3’22 però la baixada mai compensa... Clarament quan passo de 180 pulsacions acumulo massa làctic i intento (per sensacions) no passar-les i que vagi passant l’estona. Els 2 últims km són plans, però no tinc força i vaig baixant el ritme, aguanto com puc i entro a l’estadi; què tou és el tartà, després de 10km de quitrà, ho trobo molt molt tou, inclús em molesta !!! i arribo. Finalment 18 class. General, (960 inscrits més els de dia), 37’10” a 3’42”. El guanyador ha estat Benito Ojeda amb 32’59 a 3’18”.

Pd.1: se m’ha fet molt llarg.
Pd.2: he de fer sèries de fc màxima per pujar 3 o 4 pulsacions.
Pd.3: Dani, ets la meva motivació.
Pd.4: diumenge vinent torno a córrer un 10.000 a Sant Andreu de la Barca.
Pd. 5: no he de sortir tan ràpid.