TITANES, PARA LOS DÍAS DE LLUVIA

Ara, ja pots anar a entrenar...

DUATLÓ DE CERDANYOLA

CRÓNICA DE FER

Que placer cuando todo está bien organizado.

Me refiero al pasado domingo día 22 que se realizaba la primera edición del Duatló de Cerdanyola.

Un buen equipo organizativo, de la mano de Miquel Morales y el currante Conrad (tio nos vemos en boxes!!) entre muchos otros, nos brindaba una prueba con unos circuitos muy interesantes.

Una web con todo bien explicado, facilidad para llegar y aparcar, zona expo cubierta, buena megafonia, amplios boxes, eficiente control de material para los triatletas, bolsa del corredor con camiseta y obsequios (botella de vino y fuet incluido), señalización correcta de circuito, etc etc... (de verdad que podría seguir) y sobretodo muchas ganas de que todo saliera bien, han dejado un buen sabor de boca a más de uno que fuimos a correr allí, y seguramente han facilitado mucho el trabajo a los jueces que fueron a controlar que todos nos portaramos bien.

Desde mi humilde opinión, un carreron. Enhorabuena!!

Fer Del Corral

DIUMENGE DE SUB

CRÒNICA DEL MESTRE BALLESTER

La Salle Triatló: no hi ha qui ens pari!!!!: encara no fa dos setmanes l’Abel puja al primer calaix en veterans a una Duatló de muntanya, podi que ja havíem “catat” amb el Ramon a Viladecavalls i el Moi a Balaguer, alhora ens enfilem al “TOP 3” de la lliga de Clubs de duatlons, també de muntanya, amb clares opcions a ascendir a primera categoria….i ara, a la Cursa de 10 km a peu del barri de Sant Antoni que es va celebrar el passat diumenge, assolim tots i cadascú dels objectius individuals que els components del club ens havíem marcat… Ja ho veieu...toquem totes les tecles..i a més “afinem” molt....i espereu que les triatlons i la mitja i llarga distància estan encara per arribar!!!!!

El cas es que ja fa uns dies molts de nosaltres ens havíem marcat el dia 22 de gener a l’agenda amb l’objectiu de fer un 10mil “volador” per millorar marques. Cadascú al seu ritme i amb el seus propis objectius:

El Marc, el Dani i el Ricard, tots tres volien superar la barrera dels 35’...molts creiem que era una bogeria, que es fotrien de lloros!! Doncs res de tot això: tots tres valents van aconseguir-ho: van sortir juntets i es van complementar a la perfecció: el Dani arrossegant-los en els moments mes difícils de la cursa (km5 a km7) i el Marc llençant un dels seus atacs finals a l’últim kilòmetre que va fer estirar el grupet i posar-los les piles en l’Sprint final. Em marejo només de pensar el temps de l’últim km del Marc després de 9km d’agonia (per sota de 3’20’’). En fi unes autèntiques màquines que han aconseguit pujar un esgraó la seva categoria, i de pas, la del Club...si senyors!!! enhorabona!!!

El Ferran Giones, calladet i sense dir res també volia destrossar el seu registre, i això passava per baixar de 37’: dit i fet 36’40’’, feina feta i cap a casa....el cert es que ningú no el veu entrenar....o s’amaga quan ens veu al club o el seu “pruductu” es diferent del nostre.....però us asseguro que gamba que se les pela!

El Pau: tot coratge estava disposat a deixar enrere els 40’, i tot i els seus dubtes va ser valent, va aixecar el cap i endavant: va aturar el crono en 39’20’’. El que mes por li feia era l’estratègia a adoptar...la veritat es que si l’haguéssim vist justet ens hagués fet mes por aconsellar-li que sortís valen però sense donar-ho tot: ja sabeu en un 10mil, si surts conservador pensant en que ja apretaras mes endavant, se’t passa l’arròs i al Km5, si no vas “on time” ja pots plegar veles!!!. En fi , sabedor que el Pau tenia potencial per baixar de 40, li vaig aconsellar que fes els 5 primers entre 3’50’’ o 3’55’’, i que si arribava al Paral.lel (km.6) amb aquest ritme, tenia marge de sobres per acabar “under 40”. I així va ser: va sortir amb el llebre Navasa i amb mi , i ràpidament va agafar una bona velocitat de creuer seguint fil per randa els consells. (19’34 km5 a 3’55’’).

El Ramon Borrell va arribar atabalat el pobre: amb les presses es va deixar el xip, i no sabem a hores d’ara el temps real que va fer, però us asseguro que veient-lo passar “al galop” estic segur que va rondar el 37’. Com sempre fent pinya abans de la cursa i animant a tothom, quan apareix per les curses es sinònim de “conya marinera”.

Una grata sorpresa va ser la presència de la Merçè: tota discreta ella i a la que agraïm moltíssim la seva presència: ara, Merçè ets la nostre única esperança femenina de la secció....parlarem amb qui toca perquè aquest diamant llueixi més sovint!!!!...però si de cas, esperem-nos a pujar de categoria a les Duatlons de Muntanya....jejejej....que necessitem tota la essència Gangolells!!! El cas es que previ a la cursa, la Merçè ens parlava que estaria contenta si aconseguia fer un 45’ o 46’....Va sortir prudent, però a mitja cursa el crono anunciava una bona marca: (km5: 21’57’’)....i es que “el que tuvo.....retuvo”. Els segons 5mil, els va fer al mateix ritme i sense defallir, aturant el temps en 44’05’’ i 19 de la seva categoria....alerta que en 4 dies la tornem a tenir dalt d’un podi!!!
I finalment el meu objectiu: venia de fer 43’39’’ als Nassos i pretenia un 43’ baix, com a part de la preparació per la Mataró. De fet baixar el crono, per a mi era un puntet de motivació per els entrenaments, especialment aquelles series llargues que tan em costen....Les bones vibracions, però em van començar la tarda abans, quan l’amic Albert Navasa m’envia un mail preguntant-me pel temps que buscava i oferint-se com a llebre...Per una banda retrobàvem un bon company de la secció després d’una molesta lesió i per l’altre, m’assegurava el recolzament anímic durant tota la cursa. Dit i fet nois: recuperar el Navasa ha esta el millor fitxatge de la temporada, sobretot per a mi...jeje....Sortirem a 4’ pelats durant els dos primers kilòmetres i a partir del tercer a patir.....de fet sabia que el pitjor moment de la cursa seria entre el km5 i el km7 amb la pujada del paral.lel inclosa...en fi vaig se capaç de mantenir el ritme gràcies a l’ajut de la llebre...que mes que de llebre va fer de “remolcador”!!!!. I els 3 últims km van suposar l’últim esforç, sabedor que assoliria l’objectiu. Pels qui en sabeu d’això, no se si es normal, però vaig fer una mitja de 177 ppm quan les meves màximes estan en 185; conclusió: mai mes duré posat el pulsòmetre!!! Encara ara en tremolen les cames.....Quin patiment.....43’07’’ als 10k...la propera “under 42”.

En fi no se si va ser l’estrena de la roba de la secció, molt xula per cert....però la cursa va donar molt de sí!!!! I pels qui minimitzin les vostres marques dient que era una cursa molt plana......sapigueu que vareu salvar un desnivell acumulat positiu de 61 metres!!!!

Ens veiem a la propera.....

Jose Ballester

Classificació*

SALVI, THE MAN

Dissabte matí, entreno topo del Salvi.
Us fotarà un pal...

(Aquí se sabe todo!!)

Mireu quin estil, quina tècnica, quin quin quin... tot!!!

COOL BOTET

Algú coneix al paio de la foto? Sembla el Botet, però amb cabell curt...

I pensar que va entrar al club amb grenyes de dos pams i bigotí de gentleman.
Compte, tot evoluciona!!

QUATRE RATLLES...

PER L'ABEL, EL VETERANO.

Quatre ratlles del què vaig viure ahir...

ahir era dia de debuts, el germà del Dani (collons quina btt, quin mèrit je je el Dani com a mínim li hagués pogut deixar la Corratec!!!!) i jo amb la 29, que al final es va portar molt bé per aquells corriolets!!! sortida ràpida i el Dani amb 500m ja m'havia passat, impossible seguir el seu ritme i em vaig quedar al mig, entre el Dani i el comando perseguidor del darrera, encapçalat al principi per un gran Toru (a Odena li hem de contar les voltes...) i després el Borrell foll com sempre i l'Àngel calculador al darrera. Agafem la btt, veig el Dani a les rampes llargues inicials però el perdo fins al final de la primera trialera, l'atrapo i em diu "collons quin puro avui!!!" i penso que té tota la raó, una mica amb ell i en una trialera de pujada un posa el peu a terra i m'he de parar, s'escapa el porc senglar amunt i tota la pista aquella llarga i pastosa el tinc a 50m i no li puc recuperar res.... última baixada, baixo ràpid i l'agafo just abans de la puntilla final, arribem ràpid i faig una transició ràpida per veure si avui no tenia el seu dia corrent, però amb pocs metres ja el tinc, em passa i bye... em treu 40m i continuem així fins a meta.... no puc amb el porc senglar!!! je je Pel darrera veig arribar un Lobezno elèctric (tot i que deia que avui no volia apretar, que no en tenia ganes...), a pocs metres un Borrell que em comfessa que "he intentat amb un parell de tibades que rebentés a la btt je jej e", un Toru que el seu adjectiu seria "ordenat en la feina" (per cert, no farem comentaris de la seva bosseta sota seient...), un Ignasi "tenaç", un Jose amb clara progressió cursa rera cursa i un germà del Dani (collons, potser no seria el millor circuit de btt per debutar je je) que era tot il·lusió!!!!

Vinga, a tope, jo m'acabo d'inscriure a Òdena

Abel

DUATLÓ DE MATARÓ

CRÒNICA DEL DANI "PORC SENGLAR" SAGRERA

Mataró com sempre, bon temps i un circuit espectacular.

Puntualment estàvem tots els participants preparant les màquines per un diumenge més de cursa. Aquest cop hi havia una novetat, el meu germà Willy . Com jo, va amb una rigida de 29, vull dir amb una bici de fa 29 anys amb v-brek i sense forquilla.

Tothom té la seva estratègia al cap i sabedors de les nostres possibilitats mirem com podem quedar i per davant de qui.

El meu objectiu era quedar entre els 10 primers i per devant de l'Abel, crec que la del Ramón i L’Àngel era quedar un per davant de l’altre.

Desconec si un dels objectius de l'Abel era quedar per devant meu, suposo que si.

Ens col-loquem tots a la línia de sortida bastant ben col-locats i junts.

1,2i3 fora ,la cursa està llançada veig que no estic ben col-locat entre els 30 primers a 5metres l’Àngel i el Ramón i a uns 10metres l’Abel, merda amb tanta gent em costarà agafar-los. Als 300 metres miró d'avançar el Ramón sense que em vegi, bumba cop de colze (Ramón veterano no em deixa passar) quan veu que sóc jo es decanta una mica i puc passar, soc conscient que he d' arrivar amb 1 minut de marge amb l’Abel, l’avanço i poso un ritme fort vaig mirant enrere (dissimuladament) i veig que obro forat. En una de les corbes rellisco i tombarella de judo no he perdut ni un segon. Agafo la bici i com sempre els 1ers metres amb no gaires bones sensacions, a la 1ª rampa canvio de plat i merda m’ha saltat la cadena, perdo5 posicions i uns 10", segueixo.

Espectacular circuit de bici amb mes de un 60% per corriols no gaire tècnics però si molt divertits.

Al km 15aprox ,sento l’aler al clatell de l’Abel, la veritat és que ja no l’esperava, m’avança i segueix el seu ritme; jo li agafo la roda i penso que no l'he de deixar marxar, sense fer cap demarrage imposa un fort ritme en una zona rodadora, allà és quan veig que si pot ,em deixarà enrere em mira i jo el miro no ens diem gaires coses, el veia amb molta força.

En una trialera de pujada l’Abel perd uns metres, a la baixada em torna a agafar i quan crec que volia fer un demarrage per deixar-me enrere apareix un cotxe de cara.

No ens queda més remei que jugar-nos-ho als últims 2’5km a peu. A la transició em despisto i perdo uns segons buscant la meva roba, merda ! l’Abel agafa uns 20metres d’avantatge apreto fins agafar-lo, se'm passa pel cap arrivar plegats però que coi! si als entrenos ja ens fotem pals ara no l’esperaré segueixo i li trec uns metres que miro d’administrar fins al final. Finalment jo16 , l’Abel 17 .

El pique Ramón -Àngel es va saldar amb una victòria de l’Angel gràcies a una espectacular remuntada en bici.

Jose. Indispensable, dels pocs que a la cursa ha anat de menys a més, és un dels pilars de la secció, no falla mai i la seva progressió es paral.lela a la seva tenacitat.

Ramón i Àngel, els poso al mateix paquet, han sigut imprescindibles en l’exit de la secció al circuit de muntanya, tot i ser veterans el seu carácter 20anyero i el seu pique personal els han fet assolir un estat de forma excel.lent. Com corren ara!!

Ignasi. Vull pensar que t’agraden les duatlons i no és escaqueig familiar. Espectacular cursa agafant el teu ritme i mantenint-lo fins al final, molt regular tant en bici com corrents.

Jaume (Toro). Gran cursa fent un bon marcatge a l'Àngel corrents, llàstima que no has pogut mantenir el ritme en bici, peça important de la secció fent grup i pinya.

Abel. Que cabrooooon m’has obligat a exprimir-me al màxim, aquesta familia amb poc entrenament ja fant, ha sigut imprescindible per assolir la segona posició per equips. 1er classificat de veteranos per davant de noms il.lustres com Jose Cano i Xavi Padros, felicitats!!

Un cop més cal mencionar la participació dels benjamins lasalleros fent d’aquesta duatló una festa per tota la familia.

PD Crec que pujarem a 1ª divisió. Felicitats a tots

Classificació*

EQUIPACIÓ CICLISME 2012

Algú necessita equipació de ciclisme? Ja podeu demanar la nova de la Salle Triatló!!
Tenim cullot, maillot i jaqueta.

Qualsevol dubte a fcorralrey@salle.url.edu

*el color groc que es veu a la foto en realitat és daurat, com els colors del club.

Salut i pedal!!