BON NADAL

CLASSIFICACIÓ REPTE TRES PICS

 Cartell de Dani Torrente

El Repte Tres Pics ha sigut la manera que des del Club hem proposat als companys per tal de motivar i poder juntar-nos i competir plegats en les curses de muntanya que ja fa uns anys anem fent abans de Nadal.

Aquest Repte consistia en realitzar tres proves i sumar una puntuació, la qual completaria la classificació final. Cada prova era una cursa de muntanya, una per mes des de l'octubre fins el desembre.

Així doncs la primera prova a la que vem assistir va ser la Volta la Maria, una cursa de 15.5k a la població berguedana d'Avià; la qual es 100% recomenable i a la que en 2015 tornarem. Aquest dia el Ricard ja va deixar ben clar (sobretot a l'Extreme i al Porc Senglar) qui mana a la muntanya...

La segona cursa va ser la Marxa del Garraf, a Gavà, en la distància de 21k (o potser eren 23k?). Sigui com sigui una cursa sense tanta assistència del club com la Volta la Maria, i sense "tant de tot" en general. Teniem ganes de fer-la i la vem fer, però no ens va deixar res especial. Ni tan sols l'arribada a meta de l'Extreme en primera posició. Però, va servir per començar a marcar diferències en la classificació...

Per acabar el Repte, la nostra ja coneguda Marató de l'Ardenya, la tercera prova puntuable que marcaria finalment el guanyador dels Tres Pics. Aquesta cursa, que fa uns anys ens la van presentar els amics del Càmping Internacional de Calonge, és sense cap mena de dubtes la més espectacular de totes i la que més ens ha agradat pel seu paissatge (únicament superada en familiaritat i tracte personal per la Volta la Maria).

La seva varietat en distàncies fa que la totalitat d'un grup pugui anar i disfrutar en particular cadascú de les seves millors caràcteristiques, així els nostres vem competir en 10k, 21k i 42k.

 fotos de Merrell vía http://maratoardenya.matxacuca.cat/

A més a més vem aprofitar la cursa per fer cap de setmana al Banuti Camp i gaudir com sempre de totes les activitats que ens proposen (aquest any amb classe de paddle surf inclosa), així com del Restaurant Blau Verd, que encara que podem cuinar als bungalows és pecat no aprofitar l'oportunitat d'esmorçar, dinar o sopar amb el Jaume i el seu equip.

El resultat final del Repte Tres Pics doncs, va donar com a Campió al Marc Extreme Martínez. Gràcies per confiar en nosaltres i completar el Repte, i enhorabona per fer-ho tant ràpid! De la mateixa manera gràcies a la resta de companys que en menor o major mesura ens veu acompanyar en aquesta "nova".

CAMPIÓ REPTE TRES PICS

Extreme Marc

Classificació

Ara comença una nova etapa, la de l'asfalt i els Ghostbusters... Prepareu-vos!

BRINDIS DE NADAL + PREMIS 3P

Brindis (amb l'equipació del club???)

Dimecres abans de Nadal i què millor que fer un brindis per desitjar-nos Bones Festes.

A banda del Brindis vem tenir temps per fer entrega dels premis del Repte Tres Pics (i repicó), en el qual van ser premiats:

- Ricard Verdaguer: Premi d'una motxilla topede per ser el primer en la Volta la Maria

- Marc Martínez: Premi d'una motxilla topede per ser el primer en la Marxa del Garraf.

- Emili Lincoln: Premi d'una motxilla topede per ser el primer en la Cursa de l'Ardenya.

- Marc Martínez: Premi d'una (una més) motxilla per ser el Campió del Repte 3Pics.

- Albert Casas/Fer Del Corral/Marc Martínez: Premi d'un cinturó torpesde per córrer les tres proves del "Repte".

                           Motxilla Topede                                      Cinturó Torpesde

 Classificació 3P

A més a més vem tenir temps per decidir quins seran els primers propers reptes del nou any 2015, però d'això ja en parlarem més endavant. Ara mateix amb la Copa Nadal i la Cursa dels Nassos ja en tenim per finalitzar prou bé l'any.

Salutacions,

la Salle Sport.

DUATLÓ DE MUNTANYA DE SANT ANDREU

  

Angel, Domingo i Dani

Aquest passat diumenge els nostres companys van competir en la 3a prova de la Lliga Catalana de Duatlons de Muntanya a la població de Sant Andreu de la Barca.

Els tres veteranos van fer una gran cursa i van aconseguir uns fantàstics punts per conseguir mantenir la 4 possició a la lliga.

Més info. aquí* 

D'altra banda la classificació interna del club resta de la següent manera:

 

  

El Domingo i l'Àngel sembla que començen a agafar distància. Molts ànims per ells, i pel Dani i el Ramon que fan possible la puntuació en determinades curses!!

la Salle Sport

 

CURSA DE L'ARDENYA

Foto club

Mentre alguns tenien temps per fer-se fotos, altres ja corrien la distància de marató. Per aquest motiu l'Extreme Marc no surt a la foto...

On si surt és a la classificació final del Repte Tres Pics... Enhorabona!

DUATLÓ DE L'AMETLLA DEL VALLÈS

foto Domingo Roig

Primera puntuació de nostre club en la Lliga Catalana de Duatló de Muntanya.
Enhorabona Domingo, Àngel i Ramon!

Salutacions.

MARXA DEL GARRAF - CRÒNICA DE L'EXTREME

 Foto Club

Aquest diumenge 5 membres de La Salle vam participar en la segona prova del repte 3 Pics, La Marxa del Garraf (21k)

Cadascun duia el seu objectiu; el Tuchu i el Fer, feien tirada llarga de 30km per preparar el UTBCN, el Salvi i el Pau es jugaven un pinchito, i servidor (Extreme) buscava fer una bona cursa.

Ens dirigim a la sortida pensant que tot hi arribar justets la selecció de La Salle es podríem col·locar en les primeres files, però la sortida és en forma d’embut. Els primers és troben en la part ample i mica en mica s’arriba a una fila d’un, des d’on es realitza un control de xip. Com no, donen la sortida i la meitat dels participants encara estem fent cua per poder marcar el nostre xip, accedir a la zona de sortida i començar a córrer. Un cop el xip marcat sortim esprintats i ens col·loquem en fila, jo obrint pas i en Salvi tancant el grup; no parem de passar gent i com molts van caminant es van sentint comentaris com: mireu aquest nens com corren, La Salle? són d’una escola! Entre d’altres. Són casi 3 km per pla en els quals avancem al màxim de gent abans de començar a pujar pels corriols d’un que ens duran a tota la cursa.

 fotos UME

Hem acabat la pista i el primer corriol l’afrontem amb força però hem de baixar el ritme, ara toquen 3 turons que haurem de superar caminant i baixant-los corrents.

Durant els dos primers turons em sento bé, vaig mirant enrere i veig que no ve ningú de La Salle, però de sobte en la segona baixada hem passa en Salvi com si res i a un ritme al que ni hem podia apropar! Merda! I penso: només queda un turó i després és tot pla i pujada tranquil·la on es pot córrer fins el km 12 i un cop allà serà tot baixada fins a meta; només tinc una opció,apreto ara i els deixo ben enrere o anirem junts tota l’estona i al final hem fotran el pal! Iniciem el tercer turó i començo a avançar a tothom a un ritme suficientment fort perquè ningú és vulgui enganxar, un cop arribat a dalt del tercer turó estic sol, ningú davant i ningú al darrera fins uns 70 o 80m. Perfecte penso, ara és pla i pots apretar fort, agafo un bon ritme i vigilant de no torçar-me res veig un altre participant a uns 400m, perfecte, un objectiu, a per ell! Corro corro i l’agafo un km abans del primer avituallament on hem diuen que vaig quart!

Un cop al avituallament demano aigua i hem diuen que si no tinc un got no puc beure, ha de ser una broma! Agafo un cul d’ampolla on hi ha Cocaolat el buido i l’omplo d’aigua, bec, dic adéu i localitzo al segon i al tercer, hem treuen poc més de 600m i pel que veig no van massa forts així que hem llenço a la seva caça, 3km i ja els tinc, faig una baixada amb ells al darrera controlant com van i se m’enganxaran, però ràpidament veig clar que no ho faran, així que al acabar la baixada i començar l’última pujada forta al km9,5, apreto i els avanço treien-lis molta avantatge en poc temps. Així que inicio el descens a gas, pensant que el Salvi i el Power m’agafaran en qualsevol moment, fins arribar al segon avituallament (km11) on tampoc hi ha gots però hem deixen veure aigua d’un càntic, si tot va bé vaig segon, però és impossible veure on és el primer, així que hem deixo portar pels corriols agafant ritmes de 3’20”/km – 3’30” a tots els plans que vaig trobant; però hem trobo amb un problema, fins el segon avituallament estava tot mes o menys senyalitzat, però a partir del segon no hi ha cap senyalització, estic sol i nose quin és el camí, així que vaig preguntant a la gent i tirant per intuïció, amb el que arribo abaix del descens fins una bifurcació en tres camins on no se que fer, així que paro i pregunto a uns pagesos de la zona, els quals hem diuen: “el otro corredor ha ido a la izquierda” així que ha d’haver passat fa poc i vaig ben encaminat o els dos ens hem perdut. Però en un parell de minuts l’agafo i el veig força cascat, així que aprofito baixo el ritme i li pregunto si és el camí, efectivament ho és, vaig primer, el segon està rebentat, no veig el Salvi ni el Power i estem a 4 km de l’arribada; Ja puc començar a córrer i treure-li distància. Però arribem al km 18 on es troba el 3r avituallament i comencem a dirigir-nos cap a Gava per una zona residencial senyalitzada mitjançant cintes lligades a les faroles, oberta al trànsit i sense cap voluntari que avisi de la nostra presència. Avanço amb cura, ja que en qualsevol moment hem saltarà un gos d’alguna casa o bé se m’endurà un cotxe en alguna cantonada, però per fi arribem a un pàrquing on comença una pista, la qual ens porta ràpidament a una carretera força transitada en la que m’hi trobo de cop, ja que no me l’esperava i per sort no passa cap cotxe, sinó adéu Extreme. La travesso i ara ja son 2km de pista i arribar, com no vaig sol sense cap voluntari ni bicicleta ni ningú de l’organització, però és igual m’enrecordo del camí i acabo arribant primer a l’arc d’arribada.

 fotos UME

Un cop a l’arribada ens donen uns tiquets, per el sorteig, per beguda, per un entrepà i un altre nose perquè, amb el que vaig a demanar un aigua i hem tornen a dir que no tenen gots ni a l’arribada, que sense got no puc veure i he d’agafar un refresc cosa que faig però segueixo amb set i no puc fer res, més que esperar a que arribi algú amb un got i me’l deixi per poder veure, ridícul, així com el preu de la cursa i la mala senyalització durant tota la cursa i en molts trams inexistent.

Una pena ja que la carrera m’ha encantat, però si no canvien el preu, els avituallaments i les senyalitzacions, dubto que molts repeteixin.

Extreme.

Resultats:

Fer: 2:18:54 (24è)

Tuchu: 2:09:45 (9è)

Power: (2:04:14 (6è)

Salvi: 2:04:04 (5è)

Extreme: 1:55:28 (1r)

 foto club

WELCOME PACK "PARTY"

Ayer nos juntamos un buen grupo en el entreno de carrera a pie, y es que la entrega del welcome pack que ya se esperaba desde hacía unos días hizo que algún "no habitual" se animara a acompañarnos. Ojalá más días como el de ayer podamos compartir, y sin la necesidad de que haya un "regalo" luego!!

foto Federico Diato

Una vez acabado el entreno y ya duchados, nos echamos encima de las pizzas y las cervezas (refrescos para los cadetes). Al mismo tiempo se hizo el reparto del "wp" para vestirnos con la camiseta nueva de este año y formalizar el acto con una foto.

foto club

Ahora mismo justo dentro de 30 días estaremos en la "cursa" de l'Ardenya (web*), otra buena ocasión para juntarnos y pasar un buen rato. Pero antes tendremos un entreno especial de carrera a pie el sábado 22, del que más adelante ya hablaremos...

Una vez más, daros la bienvenida a todos en esta temporada 2014-2015!!

la Salle Sport

CLASSIFICACIÓ REPTE TRES PICS

A falta de l'últim repte (Marató de l'Ardenya), la classificació Tres Pics té un líder indiscutible: Extreme Marc.

foto UME

La Marxa del Garraf de 21k (segona prova del repte) ha estat clau per que el Marc agafi diferencies amb la resta de companys, a més a més de treure el lideratge al Ricard Verdaguer que en aquesta ocassió no va competir.

Així doncs, serà molt difícil que se li escapi la victòria al Marc a l'Ardenya. Però tot és possible! El Marc farà la distància de 42k a l'Ardenya, mentre que la resta farem la de 21k. Hem arribat a l'acord que el temps del Marc en el pas de la Mitja Marató serà el que classifiqui amb la resta.

Aquí podeu veure l'estat actual de la classificació.

Ànims a tots!

WELCOME PACK 2014 - 2015

  

foto Adri Arrufat

Ja tenim el "Welcome Pack" ben omplert!!

Dimecres 5 de novembre us el repartirem després de l'entrenament de cursa a peu. A la vegada farem una pizza i una birra, i tancarem la parada amb la foto d'equip.

 què portarà a dins aquest any?

TANTEANDO DISEÑOS

A punto de empezar la producción, tenemos un par de propuestas... tú que eres más de la versión dura o la versión blanda?

versión "dura"

versión "blanda"

EL CALÇADOR AL LÍMIT DE LA LEGALITAT (II PART)

“l'Home és l'únic animal que ensopega dos cops a la mateixa pedra”

Aquesta crònica no va ni de triatlons ni de curses a peu ni de cliclo­turistes ni de travesses ni tan sols descriu una pràctica esportista, però no em pogut estar d'escriure­la ja que els els meus fans es mereixen saber què m'ha passat avui! Per qui no es volgui llegir tota l'història sencera se la resumeixo: He donat l'excusa més bona de la meva vida, he arribat tard a un bateig perquè la policia m'ha perseguit i m'ha aturat per portar un calçador, es pensaven que amb ell volia robar a algú.

Ja sabeu vosaltres que des de l'incident que vaig tenir amb la Federació Catalana de Triatló que el meu gran amic Snaki s'ha transformat en el meu incondicional company de viatges moteros. Perquè? Coses de la vida... Quan amb els de Distance­LaSalle anàvem a entrenar a la platja del Bogatell jo portava a en Snaki a la moto, com no em podia fer companyia en competició que em fes companyia als entrenaments i des d'avorens que sempre el porto a sobre la moto. Sempre fins el dia d'avui. Perquè he decidit repudiar al meu intim amic? Doncs perquè no només per la Federació un calçador és al limit de la legalitat també ho és per la Guàrdia Urbana!!

 Snaki al Maig a Bogatell mirant com entreno

Ara us explico la història amb més detall, però no us espanteu le he resumida. Anava jo per el carrer Mandri de pujada i amb presses doncs no volia arribar tard al bateig del fill del meu cosí (al final vaig arribar a la segona lectura), poso l'intermitent giro a l'esquerra per el carrer Josep Balari i només girar sento una sirena i un megàfon dient “si­us­plau aturis!” miro per el retrovisor i veig un cotxe de la Guàrdia Urbana perseguint­me amb els llums. En aquest moment penso: Jo juraria que la línia és discontínua, i a més a més jo que m'esforço en ser un bon conductor no puc ser tant burro de cometre la meva única il∙legalitat just al davant de la urbana...

Això que m'aturo baixa un del Guàrdies i em pregunta –Que porta vosté a la moto­ em giro i veig a en Snaki i responc ­un calçador- el Urbano es queda flipant i em em diu ­A d'acord pensàvem que portava vostè un pota de cabra, com que últimament hi han molts robatoris forçant portes pensàvem que portava una palanca i que anava a robar­ jo li vaig respondre ­Com pot entendre amb un calçador no sé a qui puc robar­ em va respondre ­Suposo que ho ha vist que una mica en redera ha passat per un lloc on hi herem amb el mossos d'escuadra i l'hem començat a perseguir pensant que no podia ser possible que hi hagués algú tant estúpid d'anar a robar amb moto i una pota de cabra visible, per això l'hem perseguit, el voliem aturar per veure que portava­ (la cruïlla aquesta és Modolell amb Copèrnic). Finalment em demanen el carnet de conduir, els hi ofereixo els papers de la moto però em diu que no fa falta. El Guàrdia s'en va cap el cotxe i torna i em diu ­ho sento li hauré de fer­li perdre el temps i demanar­li els papers de la moto, se'ls dono els revisen em demanen disculpes per haver­me fet perdre el temps i em deixen marxar. He d'explicar que això va passar a 50 metres de l'església i que quan tot això va passar per aquell carrer un cosí meu i no us podeu imaginar la cara que va fer quan li vaig explicar que m'havien aturat per portar un calçador (heu de tenir en compte que el meu cosí no sap la llarga història aquesta i per tant també li vaig haver d'explicar que collons fa un calçador a la moto).

En definitiva el Guàrdia amb el que vaig parlar va assumir el paper de “poli bo” i intueixo que el que es va quedar dins del cotxe era el “poli Dolent” si no so sé perquè a un no li fa falta revisar­me els papers i l'altre si.

I la conclusió final en Snaki ja no és ni el meu company d'esports ni el meu company motero perquè en tots dos casos sóc tractat com un delinqüent, per el sol fet de portar un PUTU CALÇADOR DE MERDA!!! malauradament la meva vida ara es separarà encara més de la vida d'en Snaki per evitar haver d'escriure una tercera part de l'història.

No voldria acomiadar­me sense ensenyar­vos això aquestes dues meravelloses fotos que el nostre amic Nicolas Djermaghian va fer en el Ironman de Kalmar per que veieu que a la resta d'Europa si es pot anar per la vida amb un calçador sense que et prejutgin pensat que ets un delinqüent

Kalmar 2014

Kalmar 2014

el germà Suec d'en Snaki

Els Suecs també compren a l'IKEA!!

Emili Lincoln

VOLTA LA MARIA 2014, CRÒNICA DEL GENI EMILI

 Foto club

“El geni es aquell que sap observar i mirar la creació”

Antoni Gaudí

Ja ha tornat el club!! i aquest any amb moltes novetats, una de les novetats es que la salle fa una mirada cap els seus inicis per poder millorar en el present, s'ha parlat de organitzar trobades de germanor massives associades a reptes per poder fer pinya i el primer repte és la cursa del tres pics i com a primera prova hi ha “La volta a la Maria” a Avià, una cursa de muntanya de 15[km], Eus aquí l'història de com va anara la primera cursa de la temporada, que al mateix temps va ser la primera trobada de les moltes que es faran aquesta temporada.

Un petit detall aclaridor, poder és confusa aquest crònica ja que parlo molt d'en Fer, és per dos motius, primer en Fer és pal de paller i és difícil no parlar­ne d'ell, però l'altre motiu és que en Fer s'ha bilocat! Ara hi han dos Fers, el que ja tenim molt vist i el nou Fer que és el nebot del Fer que ja tenim molt vist, aclarit? (probablement no)

Ja a les 9, dos quarts d'hora abans de que comenci la cursa, érem tots per la zona donant voltes, uns escalfant, els altres xerrant, i altres buscant aparcament. També hi estaven en Moi i l'Abel, aquest dos no estaven vestits amb calça curta, eren amb pantaló llarg i ben vestits i uniformats que feien goig, no van participar ja que també van fer una feina molt important que és organitzar la cursa i fer­la possible. D'entre tots vaig ajuntar­me amb el Domingo per anar a escalfar i just abans de començar fer uns progressius amb en Fer (el que ja temin molt vist) i en Marc, acabades la progressions a la línia de sortida esperant sentir el coet.

Foto Jordi Parera

 Foto Jordi Parera

La cursa per els de la Salle van ser moltes petites curses molt emocionants totes.

• La primera que comentaré és el duel entre cosins de la familia Valls, Ferran i Bernat. En Ferran corre millor que en Bernat i el repte del Bernat era guanyar a en Ferran. El veredicte és que estan inscrits a una cursa per el diumenge següent, en Bernat tindrà un altre oportunitat per guanyar al seu cosí.

 

Foto Jordi Parera

 

 Foto Marc Vila

• L'altre gran duel era el duel de Fers, Fer el nou volia guanyar al seu oncle en una cursa a peu per primer cop, Enhorabona Fer el nou ara passaràs a ser Fer el ràpid, i l'altre podria ser en Fer el no tant ràpid com l'altre Fer (com a mínim fins la propera cursa) afanyat que el joven puja amb molta força i en aquest cas concret jove i amb bona genètica de corredor.

 Fotos Jordi Parera

• Una altre gran batalla va ser la del tercet Pau, Salvi i Tuchu. Tuchu posat les piles!! si no et poses les piles no tindré coses interessants que explicar en el blog i ho hauré d'omplir de palla, Salvi no t'adormis i Pau segueix apretant!

 Fotos Jordi Parera

• A parlaré de LA BATALLA!!! La salle sport champions league! Un duel que va comença Ricard contra Marc i un amaga­pals anomenat Dani. El defineixo així ja que poc abans de la sortida em va dir que venia a gaudir i anar lent, va començar segons diu ell molt suau, però jo no m'ho crec ja que va començar tant fort que ni em va veure, per resumir en veure's en cursa va sortir el senglar que hi ha dintre seu i va començar a envestir participants fins arribar a classificació Salle Champions league. La classificació final va ser Ricard, Marc i el nostre amaga­pals va haver de conformar­se amb una no menys que excel∙lent tercera posició robada al nostre gran amic Domingo que després de ser envestit per un furiós porc senglar va quedar­se amb un altre digne quarta plaça.

Enhorabona sou els grans Mestres!!!

 

  Fotos Jordi Parera

Faltem per això els desparellats, no puc acabar sense parlar de nosaltres els que amb tota la il∙lusió participem sense comparar resultats ja que el nostre Doppelgänger no estava present, entre aquests estem, un servidor, en Jose Luís, l'Unai i la Mercè. José Luis el transfuga ja que es va inscriure com a Garraf Runner , l'Unai que no va tornar a casa amb les mans buides i la Mercè que va fer un més que molt honorable deséna plaça a la genera femenina. Per últim vull esmenar a en Jordi i en Francesc, també son del club però vam passar tant discretament per el costat meu i van interactuar tant poc amb mi que no se que explicar d'ell. Enhorabona igualment!! Per la propera vegada ja sabeu anau amb compte amb mi i eviteu­me si no us tocarà rebre a les cròniques com els hi ha passat a tots els altres.

 Fotos Jordi Parera

El recorregut preciós, es pujava per corriols que travessen un bosc humit i ombrívol, després arribava a un altiplà amb prats i finalment hi havia una baixada de vertigen. Cal destacar que en una part del recorregut es passava per una cova sota una cascada, molt i molt maco, per desgracia alguns de nosaltres anaven tant apurat i tant a gas que no van veure­ho, quina llàstima per ells.

La baixada molt tècnica, en el meu cas em passava que tots als que hi fotia el pal a les pujades em passaven a les baixades i com que ho vaig comentar en arribar­hi vaig veure que no vaig ser l'únic del club amb aquest problema, això demostra que La Salle es un equip de PIXAPINS i que encara hem d'entrenar si volem ser com cabres.

 Fotos Cesc Mas

L'avituallament final molt i molt bé hi havia una varietat molt gran d'entrepans, una truita molt bona i un tirador de cerveza self­service mentre ens oferien una exhibició castellera. També hi hagué un repartiment de premis per sorteig que hauria de ser bastant extens ja que a la salle ens van tocar tres premis mínim, una coca per en Ferran, una mitjons per en Marc i un regal molt personal per en Unai. Sobre el regal de l'Unai, el va amagar ràpidament al cotxe perquè ningú el veiés (intueixo que se'l volia guardar per la seva més gran intimitat) es per això que no revelo de que es tracta el regal.

Acabada la cursa i el avituallament final uns quants de nosaltres vam anar a dinar plegats a un restaurant de Berga, per sort en aquest establiment tenien un servei bastant lent, cosa que va donar per poder xerrar molt. Un menjar que certes persones no va agradar gaire, millor per mi, al preu d'un menú vaig poder menjar el meu i el dels llepa­fils, ja ho sabeu els que vau anar i per els que no us ho explico, jo el repte que em vaig proposar era fer una balanç calòric positiu i us asseguro que ho vaig aconseguir! No em va ser difícil tenint en compte que hi havia entrants, primer plat de paella, segon plat i postre.

Emili Lincoln

Més fotos de Jordi Parera (www.jordiparera.net):