En primer lloc agraïr al Fer, Ignasi i
Marc la intentona d’acompanyar-me a la meva 1ª Duatló, no ha pogut ser però
encara queden moltes curses per endevant. Ignasi recuperat aviat de l’esquena que
emd’entrenar per la Carretera de les Aigües…
La nit d’abans tot preparat i repassat per
poder dormir tranquil, una mica de Youtube per veure videos de Duatlons per
saber de què anaba això, i a clapar. 7:30h despertador, dutxa freda 5 min,
esmorzar 15 min, escalfament 10 min per espabilar una mica, carrego el cotxe i recullo a un colega per
sortir a les 8:30. A les 9:00 ja estem aparcats, deixem tot a boxes i a escalfar.
Com a novato a les Duatlons, ara
entenc perquè hi havien pocs inscrits individuals o amb llicència de día, resulta
que era la Lliga Nacional de Duatlons i la Catalana, ja deia jo que el nivel de
bicis i de participants era potent…
Nervis pocs perquè l’objectiu era anar de
tranquis per acabar i agafar algún punt per La Salle, i tant que va ser de
tranquis, vaig acabar dels últims i el pitjor es que em vaig esforçar…
10:00 h Cursa a peu. Bonstemps i bona
temperatura, donen la sortida, la majoría surten volant, agafem una rampa de
pujada forta de 500 m i al plà ja es va fer el primer tall dels diferents grups,
aquí em dono compte de que necessito molts més entrenaments amb sèries… ens quedem un
grupd’uns 10 participants i ensturnem les posicions en funció de si el
desnivell es positiu o negatiu, la veritat es que a les baixades pels corriols
recuperaba posicions però a les pujades, les perdía…haig de baixar més pes i
entrenar les pujades. Quan portaba 5km, em preguntaba si sería capaç de
pedelejar 22 km i després 3km més corrent. La mitja de temps de la meva
categoría per edats va ser de 27 min i jo 35 (meeeec)
10:35 BTT. T1 lenta però sense problemes,
tornem a fer la mateixa rampa forta i veig que després de correr uns km, portar
2 plats es una putada… al plà li foto canya i adelanto a un grup, una bona
estona amb pujades durilles i ambbaixades per corriols tècnics i
banyeres divertides, roda de 29” de conya per baixar però a les
pujades més técniques es feia més difícil. Quan porto 1.30h rodant, em comença a
fer malt el cap, cada vegada més,fins que em plantejo plegar, menjada de coco
(has de acabar comsigui, han vingutels 2 màquines per acompañar-te i si plegues
no agafar em cap punt pel club, no pots plegar…), arribo a saber que no venien i
fijo que plego perquè cada vegada anaba a més, cada bot, pedra o pujada eren
punxades al cap. Quan quedaben 2km per la T2, ja no tenía malt de cap i intento
recuperar una mica. La mitja de temps de la meva categoría per edats va ser
1:33h i jo 2:15 (meeec)
T2 Cursa a peu. Transició sense problemes i…
cago en dena, una altre vegada la mateixa rampa, incapaç de correr, semblaba el
chiquito… arribo al plà de sempre i allà recupero les pulsacions i de manera
constant vaig fent fins arribar al corriols de baixada on adelanto a 3 participants
i ja casi a meta després de 22 min, la mitja 17 (menos meeec)
Total 3:13 h un auntèntic xorreo de temps
i a les ultimes posicions, només deixo a 10 enrera, sense tenir en
comte elsretirats.
De tant en tant em preguntaba, que C fots
aquí amb casi 42 anys, sense poder respirar, patint i amb aquests màquines competint,
quan a casa tens 2 bessones de 4 anys i una dona esperant per anar a dinar i a
votar…Doncs perque la sensació de superar nous reptes ENGANXA !
PD: Ho sento pel rollo, ah ! ja he canviat
la foto del meu perfil, s’adapta millor al resultat…
Edu