Ja sabem qua per aquestes contrades el 31 de desembre es passeja per els carrer un home que té tants nassos com dies li queda a l'any i alguns Barcelonins en honor seu ens dediquem a córrer, aquest any m'he animat a fer-ho i ser un dels milers de participants.
Per part de la salle s'ha de dir que ho podríem haver organitzat millor ja que no sabia els qui hi correríem, una llàstima quan te'ls creues i t'assabentes que també hi són a la cursa, en el cas que te'ls creuïs ja que hi han alguns que com corren com un tigre només els veus als resultats.
Poc abans de començar la cursa vaig creuar-me amb l'Unai, jo anava cap el guarda-roba i ell hi tornava, aquesta va ser la primera noticia que hi tenia de la seva participació i l'última, no vaig saber res més d'ell fins a mirar els resultats i per cert moltes felicitats ja que es veu que et va sortir molt bona cursa.
En el meu cas no he quedat del tot content amb el resultat, la cursa va començar prou bé però al arribar al carrer Marina vaig punxar i vaig començar a sentir un mal al fetge que va fer que se m'escapés la llebre dels 45'. Jo vaig passar per la sortida 3 minuts després que els pros ho fecin (coses de no ser un pro) per tant sabia que si entrava amb la llebre seria sub 45, però la poca pujada que hi ha des d'el Zoo fins a la torre Agbar va ser suficient com per matar-me i impedir que pogués complir el meu objectiu.
Una cosa em va fer més ràbia encara, en arribar vaig trobar-me al pare de l'Adri que l'estava buscant i després em vaig assabentar que ell va tenir una cursa encara més dolenta que la meva i això em va fer ràbia, per una vegada a la vida que puc guanyar a l'Adri va i no ho aconsegueixo... I com aquest marrec va tant fort ocasions com aquestes no sé si me la tornarà a donar mai més!
L'altre que també va participar Ferran. Aquest com els pros va sortir al davant, com els pros va arribar molt abans que qualsevol mortal i com els pros quan nosaltres anàvem arribant ell ja era a la dutxa dutxa o fins i tot parant la taula. Només cal veure els resultats per saber qui sap córrer i qui no, en Tiger com a bon corredor que és s'ha guanyat el títol de Caça-fantasmes, l'Unai i l'Adri són fantasmes vermell i jo sóc un miserable fantasma ROSA
Per part de la salle s'ha de dir que ho podríem haver organitzat millor ja que no sabia els qui hi correríem, una llàstima quan te'ls creues i t'assabentes que també hi són a la cursa, en el cas que te'ls creuïs ja que hi han alguns que com corren com un tigre només els veus als resultats.
Poc abans de començar la cursa vaig creuar-me amb l'Unai, jo anava cap el guarda-roba i ell hi tornava, aquesta va ser la primera noticia que hi tenia de la seva participació i l'última, no vaig saber res més d'ell fins a mirar els resultats i per cert moltes felicitats ja que es veu que et va sortir molt bona cursa.
En el meu cas no he quedat del tot content amb el resultat, la cursa va començar prou bé però al arribar al carrer Marina vaig punxar i vaig començar a sentir un mal al fetge que va fer que se m'escapés la llebre dels 45'. Jo vaig passar per la sortida 3 minuts després que els pros ho fecin (coses de no ser un pro) per tant sabia que si entrava amb la llebre seria sub 45, però la poca pujada que hi ha des d'el Zoo fins a la torre Agbar va ser suficient com per matar-me i impedir que pogués complir el meu objectiu.
Una cosa em va fer més ràbia encara, en arribar vaig trobar-me al pare de l'Adri que l'estava buscant i després em vaig assabentar que ell va tenir una cursa encara més dolenta que la meva i això em va fer ràbia, per una vegada a la vida que puc guanyar a l'Adri va i no ho aconsegueixo... I com aquest marrec va tant fort ocasions com aquestes no sé si me la tornarà a donar mai més!
L'altre que també va participar Ferran. Aquest com els pros va sortir al davant, com els pros va arribar molt abans que qualsevol mortal i com els pros quan nosaltres anàvem arribant ell ja era a la dutxa dutxa o fins i tot parant la taula. Només cal veure els resultats per saber qui sap córrer i qui no, en Tiger com a bon corredor que és s'ha guanyat el títol de Caça-fantasmes, l'Unai i l'Adri són fantasmes vermell i jo sóc un miserable fantasma ROSA
Per els 10 de Vilafranca espero poder millorar la marca i ser quelcom millor que un fantasma rosa. El més humiliant de l'assumpte és que sóc un miserable fantasma rosa per 1 segon ja que el meu resultat és de 45'01''!! Ara en Fer m'ho hauria d'explicar el fantasma rosa es el fantasma escriptor, es casualitat o el destí ja esta escrit? Segur que no esta escrit que només és una broma pesada den Fer d'inici de temporada!
Emili Lincoln