Última jornada de la lliga d'hivern de pista, en total han sigut quatre i jo he participat en tres. Aquest última a Mont Roig ha sigut molt bon final tot i que algunes coses malauradament no canvien
Tingué lloc al velòdrom de Mont-Roig del Camp i les proves a disputar segons programa era una eliminació, un Keirin i una cursa per relleus a la americana. Jo venia d'una setmana sencera sense fer esport, un immens sacrifici que he hagut de partir per poder lluir, però clarament el immens sacrifici d'estar una setmana sense fer esport ha merescut la pena.
La primera prova no va anar gaire bé ja que vaig ser el primer eliminat, Jo no estic gaire satisfet de la prova ja que abans de que pugues capficar-me ja estava eliminat, no vaig ser capaç d'entrar i no vaig ser capaç d'assabentar-me del que passava fins després de ser eliminat. Segurament és la inexperiència i això demostra que encara em queda molt per aprendre del món del ciclisme i encara m'ha d'ensenyar moltes coses la pista, l'únic consol que em queda és pensar que errors com aquests els cometen fins i tot els més veterans i si no pregunteu-s'ho al VETERÀ. Com sempre la prova va acabar amb un lamentable arbitratge, aquí és on el Vicenç va tenir problemes ja que ell és va capficar en no donar-li la raó a una d'aquelles persones a les que sempre se'ls hi ha de donar, sort que en tenim d'ell i la seva tossuderia.
La segona prova fou el Keirin, un servidor classificat per l'última mànega i la veritat és que per el meu nivell això és molt millor ja que t'ho passes millor fent el Keirin amb gent del teu nivell que amb gent molt més bona. Com sempre aquesta prova és l'extrès total i la mort per esforç, em va tocar ser-hi al final de la cua i així vaig estar donant voltes fins que em van dir que ataques, aquests mateixos crits va sentir-los en Mario per el que es va posar en paral·lel al primer i jo al darrera seu vaig poder seguir al grup fins a l'arribada a on els més forts van poder apretar i deixar-me en una posició mitja, ja és el que toca aquest cop com a mínim no he fet el ridícul.
Coneixent-me segur que aquesta història fins aquí us a semblat poc i és normal ja que lo millor és encara per arribar, us he d'explicar com va anar la “cursa de relleus a la americana”, o més ben dit com va anar, ja que no es va fer, quan estàvem tots a la línia de sortida els àrbitres van preguntar si el volíem fer, ja veus quina autoritat, tot i que aquesta amabilitat tenia un rere fons molt pervers. L'animal que més s'assembla al home és el funcionari i l'animal que més s'assembla al funcionari és el àrbitre, teòricament la cursa acaba quan ha d'acabar, però clar com que era tard i els àrbitres tenien gana van decidir canviar la prova de relleus a la americana per un Sratch a només 30 voltes (per qui no ha entès el tripijoc a última hora decideixen fer un canvi de prova que menys es triga en donar els resultats i escurçada a la meitat). Sort que en aquest pseudo-scratch vaig tenir el meu moment de glòria, vaig escapar-me a quatre voltes del final i vaig ser neutralitzat a mitja volta de l'arribada. Aquestes 3 i ½ van ser una agonia absoluta ja que sabia que m'anaven a atrapar si o si, però no m'atrapaven, ja amb el fetge i els pulmons fora i encara seguia escapat i lo més humiliant era això que just a mitja volta de l'arribada m'avancen quan ja feia bastant que havia deixat d'estar viu, era comprensible que no em deixessin guanyar. Podria dir que no vaig quedar segon perque encara em falta entreno però reconéixer això no seria humà és molt més humà dir que no vaig quedar segon per que el director d'equip em va dir que ataques mitja volta abans d'hora, no va saber calcular bé la meva força i per això em vaig quedar així. Després em vaig assabentar del seu pla malèfic que havia confabulat el director d'equip, em va fer atacar tot i que sabia que no ho aconseguiria i ho va fer per evitar que l'Emiliano doblés, ja veus el que hem de patir tot l'any entrenant per què el deu director es confabuli i t'espatlli la victòria.
La cursa per això no va acabar aquí, va acabar amb una quarta prova, com bé ja és tradició un no pot marxar-se de Mont roig sense abans haver-se menjat carn a la brasa i així és com va acabar la competició, amb una botifarrada de germanor entre diferents equips i com no podia ser menay de les de balaç calòric positiu!