CRÒNICA DEL JOSE BALLESTER.
Com molts de vosaltres ja sabeu aquest diumenge s’ha celebrat la cursa dels Bombers a Barcelona. El recorregut, idèntic a anteriors edicions, convida a fer marca, motiu pel qual s’hi han aplegat vint-mil atletes amb ganes de córrer una estona per les principals artèries de la ciutat.
En el meu cas, l’edició de l’any passat va ser la meva primera cursa a peu de certa notorietat i, per aquest motiu, te un valor afegit respecte d’altres. També la fa especial, la bona organització i el fet d’anar tots amb el mateix disseny de samarreta que alhora fa de dorsal.
El mati es presentava calorós i solejat, fins l’extrem que amb l’Albert Navasa discutíem si era convenient que s’iniciés tan tard la cursa, a les 10 del mati. El cert es que una hora abans vam auto convocar-nos els components de La Salle Triatló que hi pensàvem participar per, copsar les impressions d’última hora, escalfar una mica i comentar la prèvia a la cursa.( fer safareig, vaja).
Els assistents a la convocatòria teníem objectius diversos: el Joan Carles apropar-se als 45’, en Navasa volia baixar de 40’, i jo millorar la meva marca assolida a la cursa dels Nassos 44’16’’.
Vaig començar la cursa a bon ritme, potser massa, tenint en conte el calor que feia i marcant uns primers kilòmetres de 4’15 i 4’18’’. La pujada del Paral.lel se’m va fer molt pesada però tenia l’esperança que l’esforç inicial em permetria tenir un marge de temps per a la resta de la cursa. Al Km 5 ja vaig veure que suaria molt per millorar marca però encara estava en temps (22’13’) i confiava en arrodonir el crono a la baixada de Via Laietana. De tota manera passat el Km.5 i mentre buscava el Dani al Km.6, un fort dolor al bessò em va fer anar coix i fins i tot caminar a estones….una llàstima……jo que li volia dedicar al “senglar” la cursa amb un bon crono!!!. Vaig passar caminant el 7’5Km i vaig acabar trotant aturant el rellotge en un sofert temps de 50’.
El Ricard Verdaguer va fer un carreron impressionant aturant el crono en un estratosfèric 35’26’’ i entrant a roda de la primera fèmina classificada....diuen les males llengües que quant estava derrotat, la va veure aparèixer (la primera dona) i fixant-se especialment allà on se li acaba l’esquena....es va enganxar tot fent els 3 últims kilòmetres darrera d’ella.
EL Joan Carles va marcar 48’04’’ un bon temps de partida que, sens dubte no trigarà a baixar.
El Navasa va marcar un 40’30’’ que, tenint en compte el calor que feia, es un bon crono.
El Ferran va fer un 38’14’’ corrents de menys a més. Un màquina.(que carai esmorzes, tio?)
L’Andres va aconseguir un meritori 42’34’’ i menció especial per la Bea (la dona de l’Àngel –Lobezno-) que va aturar el crono en un valuosíssim 55’11’’, fent una cursa de menys a més i demostrant un excel·lent moment de forma en pocs mesos d’entrenament.
Enhorabona a tots i fins la propera.
Jose Ballester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada