MARXA DEL GARRAF - CRÒNICA DE L'EXTREME

 Foto Club

Aquest diumenge 5 membres de La Salle vam participar en la segona prova del repte 3 Pics, La Marxa del Garraf (21k)

Cadascun duia el seu objectiu; el Tuchu i el Fer, feien tirada llarga de 30km per preparar el UTBCN, el Salvi i el Pau es jugaven un pinchito, i servidor (Extreme) buscava fer una bona cursa.

Ens dirigim a la sortida pensant que tot hi arribar justets la selecció de La Salle es podríem col·locar en les primeres files, però la sortida és en forma d’embut. Els primers és troben en la part ample i mica en mica s’arriba a una fila d’un, des d’on es realitza un control de xip. Com no, donen la sortida i la meitat dels participants encara estem fent cua per poder marcar el nostre xip, accedir a la zona de sortida i començar a córrer. Un cop el xip marcat sortim esprintats i ens col·loquem en fila, jo obrint pas i en Salvi tancant el grup; no parem de passar gent i com molts van caminant es van sentint comentaris com: mireu aquest nens com corren, La Salle? són d’una escola! Entre d’altres. Són casi 3 km per pla en els quals avancem al màxim de gent abans de començar a pujar pels corriols d’un que ens duran a tota la cursa.

 fotos UME

Hem acabat la pista i el primer corriol l’afrontem amb força però hem de baixar el ritme, ara toquen 3 turons que haurem de superar caminant i baixant-los corrents.

Durant els dos primers turons em sento bé, vaig mirant enrere i veig que no ve ningú de La Salle, però de sobte en la segona baixada hem passa en Salvi com si res i a un ritme al que ni hem podia apropar! Merda! I penso: només queda un turó i després és tot pla i pujada tranquil·la on es pot córrer fins el km 12 i un cop allà serà tot baixada fins a meta; només tinc una opció,apreto ara i els deixo ben enrere o anirem junts tota l’estona i al final hem fotran el pal! Iniciem el tercer turó i començo a avançar a tothom a un ritme suficientment fort perquè ningú és vulgui enganxar, un cop arribat a dalt del tercer turó estic sol, ningú davant i ningú al darrera fins uns 70 o 80m. Perfecte penso, ara és pla i pots apretar fort, agafo un bon ritme i vigilant de no torçar-me res veig un altre participant a uns 400m, perfecte, un objectiu, a per ell! Corro corro i l’agafo un km abans del primer avituallament on hem diuen que vaig quart!

Un cop al avituallament demano aigua i hem diuen que si no tinc un got no puc beure, ha de ser una broma! Agafo un cul d’ampolla on hi ha Cocaolat el buido i l’omplo d’aigua, bec, dic adéu i localitzo al segon i al tercer, hem treuen poc més de 600m i pel que veig no van massa forts així que hem llenço a la seva caça, 3km i ja els tinc, faig una baixada amb ells al darrera controlant com van i se m’enganxaran, però ràpidament veig clar que no ho faran, així que al acabar la baixada i començar l’última pujada forta al km9,5, apreto i els avanço treien-lis molta avantatge en poc temps. Així que inicio el descens a gas, pensant que el Salvi i el Power m’agafaran en qualsevol moment, fins arribar al segon avituallament (km11) on tampoc hi ha gots però hem deixen veure aigua d’un càntic, si tot va bé vaig segon, però és impossible veure on és el primer, així que hem deixo portar pels corriols agafant ritmes de 3’20”/km – 3’30” a tots els plans que vaig trobant; però hem trobo amb un problema, fins el segon avituallament estava tot mes o menys senyalitzat, però a partir del segon no hi ha cap senyalització, estic sol i nose quin és el camí, així que vaig preguntant a la gent i tirant per intuïció, amb el que arribo abaix del descens fins una bifurcació en tres camins on no se que fer, així que paro i pregunto a uns pagesos de la zona, els quals hem diuen: “el otro corredor ha ido a la izquierda” així que ha d’haver passat fa poc i vaig ben encaminat o els dos ens hem perdut. Però en un parell de minuts l’agafo i el veig força cascat, així que aprofito baixo el ritme i li pregunto si és el camí, efectivament ho és, vaig primer, el segon està rebentat, no veig el Salvi ni el Power i estem a 4 km de l’arribada; Ja puc començar a córrer i treure-li distància. Però arribem al km 18 on es troba el 3r avituallament i comencem a dirigir-nos cap a Gava per una zona residencial senyalitzada mitjançant cintes lligades a les faroles, oberta al trànsit i sense cap voluntari que avisi de la nostra presència. Avanço amb cura, ja que en qualsevol moment hem saltarà un gos d’alguna casa o bé se m’endurà un cotxe en alguna cantonada, però per fi arribem a un pàrquing on comença una pista, la qual ens porta ràpidament a una carretera força transitada en la que m’hi trobo de cop, ja que no me l’esperava i per sort no passa cap cotxe, sinó adéu Extreme. La travesso i ara ja son 2km de pista i arribar, com no vaig sol sense cap voluntari ni bicicleta ni ningú de l’organització, però és igual m’enrecordo del camí i acabo arribant primer a l’arc d’arribada.

 fotos UME

Un cop a l’arribada ens donen uns tiquets, per el sorteig, per beguda, per un entrepà i un altre nose perquè, amb el que vaig a demanar un aigua i hem tornen a dir que no tenen gots ni a l’arribada, que sense got no puc veure i he d’agafar un refresc cosa que faig però segueixo amb set i no puc fer res, més que esperar a que arribi algú amb un got i me’l deixi per poder veure, ridícul, així com el preu de la cursa i la mala senyalització durant tota la cursa i en molts trams inexistent.

Una pena ja que la carrera m’ha encantat, però si no canvien el preu, els avituallaments i les senyalitzacions, dubto que molts repeteixin.

Extreme.

Resultats:

Fer: 2:18:54 (24è)

Tuchu: 2:09:45 (9è)

Power: (2:04:14 (6è)

Salvi: 2:04:04 (5è)

Extreme: 1:55:28 (1r)

 foto club