triatló del prat per l'Emili Lincoln

Aquest és el primer he sigut jo el responsable d'organitzar el equip per anar al prat i la veritat és que és una feina més difícil del que em pensava, encara més si el triatló coincideix en dates amb la prova de Marnatón, ja que un gran gruix d'atletes del club són a la travessa i no poden anar al triatló. Per aquest motiu se'm va ocórrer una idea genial, un triatló per equips pot ser molt bon lloc per debutar i molt interessant oferir-lis la possibilitat de participar al costat dels veterans del club. El problema és que al final només va poder venir un del debutants, en Josep. Finalment l'última setmana em diu el Dani que vol participar, per tant abans de començar ja sabia que la festa estaria servida! Quan vaig veure que el Dani s'apuntava jo ja vaig començar a patir no és el mateix fer un triatló amb uns debutants que amb un senglar i jo teòricament havia de reservar-me per el dia següent que tenia Sitges

Per que us feu a la idea de quina pinta féiem, en Josep va presentar-se amb la seva bici, veien-lo semblava un pro, anava amb una bici d'acer amb una relació 39-52 davant i 11-25 darrere, només començar semblava un pro-megasobrat, anar amb aquella bici i als colors de la salle és perquè ets un pro-megasobrat, però no era així senzillament era un debutant que no s'havia donat compte d'on s'havia ficat. En el equip també hi era en Machete, l'únic que des d'el primer dia va voler participar. En Carles que també va estar molt bé llevat d'un gran descuit, es nota què esta acostumat a la bona vida, va arribar tard perquè no sabia agafar el tren! Com ja he dit també participà en el porc senglar i al equip com és d'esperar també hi era un servidor.

Com ja us he dit vam arribar molt justos per culpa d'algú que no sap agafar el tren, quina bona vida que portes Carles, tenint dos xofers anomenats papa i mama per què coi li fa falta saber agafar el transport públic? Total fem el control de boxes a corre-cuita deixem les bicis a lloc ens embotim dins el neopré a velocitat de llampec i a la línia de sortida que érem dels primers en sortir (això de que fórem dels primers en sortir he de dir que fou culpa meva com sóc previsor vaig fer la inscripció una setmana abans i per això fórem un dels primers equips en sortir)

De la part de natació vam tenir una quasi víctima, en Josep, primer cop que s'embotia un neopré en aigües obertes. El pobre ja des d'el primer moment ja va saber el que era patir, es va atabalar a l'aigua i no va fer més que desesperar-se, imagineu-vos nosaltres nedant esquena i xapotejant, ell donant-ho tot i amb la sensació de no avançar.

Les transicions no van anar molt diferents a com va anar el tram de natació, el Dani desesperat quan va veure que el debutant va considerar imprescindible posar-se mitjons a la transició i quan va veure que a més a més les sabatilles eren de cordons i sense elàstics una mica més i es posa a plorar. Imagineu-vos el Dani canviat i llest per sortir a pedaler i el Josep lligant-se els cordills de les sabates, en Dani encara no havia entés que aquell no era un triatló per anar a tope sinó que era un triatló per gaudir del paisatge. De la part de ciclisme el Josep no va fer res més que flipar, estem tots d'acord que la seva bici no era la més bona de totes però en pla i anat en grup el pes no penalitza més que a les rotondes, la mitja de velocitat va ser superior als 35 [Km/h] molt més del que mai s'hagués pogut imaginar i l'organització que es va fer és la següent Porc senglar, Machete, en Carles, un servidor i en Josep, la composició va ser casi inamovible, dic casi ja que en cas de vent en contra ( que el vent era prou fort) el senglar donava relleu al machete, apart d'això cap altre canvi. El tram de ciclisme va anar prou bé ja que vam avançar a diversos equips i tot.

La segona transició no va anar molt diferent a la primera, qui no ha participat en el seu primer triatló amb cordills!! (jo confesso haver-ho fet va ser al duatló de Balaguer) Va tenir la paciència de desfer-se el cordons canviar-se les sabates i tornar-se a fer el nus. Llàstima que hagués portat uns mitjons per cilcisme i uns altres per córrer la cara de tots nosaltres veient a algú a boxes canviat-se els mitjons hagués sigut impagable. Aquesta tercera part no va anar com a mi m'hagués agradat, en Porc Senglar va decidir tirar i apretar i deixar al darrera al Josep al·legant que el deixarien acabar i que millor deixar-lo sol per treure-li pressió. Jo m'hi vaig negar ja que volia reservar-me per el dia següent però veient que jo era l'únic que no feia cas al Porc senglar no em va quedar més remei que apretar, al cap i a la fi sóc bona persona ja que cedeixo als motins abans que hi hagi sang

Finalment tots vam quedar contents, en Josep s'ho va passar bé fent un triatló i va aprendre força, en Carles va poder fer-ne un que feia temps que no en feia cap, jo vaig poder estrenar la temporada i en Dani va poder fer realitat el somni de fer un triatló a ritme de costellada podent gaudir del paissatge.