IRONTERRA, CRÒNICA DEL R. BORRELL

Molt bona l'actuació del nostre company Ramon a l'Ironterra disputat el passat 11 de Setembre, aconseguint una segona posició que el va fer pujar al podi per partida doble!!

Enhorabona veteranu!!!

1,3 Swim – 60 BTT – 14 Run

11 de Setembre, Sant Carles de la Ràpita. Es poden fer una, 2 o les tres curses.

A les 9, comencem a recollir dorsals, veig la pinta dels altres corredors i penso, collons quins pals em fotran!!!!, no se per que em complico la vida d’aquesta manera.!!!. Be, a mi també m’agrada fotre pals. A veure que passa.

Em poso el neoprè i vaig a l’aigua, encara no hi ha ningú, però estic nerviós i em poso a nedar, per que s’adapti el neoprè.

A les 10 la sortida; 1.300 m., però sembla que son mes. Surto be, vaig amb els primers, però a la primera boia el grup s’estira, s’entelen les ulleres, no veig res, i nedo apuntant allà on veig algú. Estic fent diagonals per que no aconsegueixo veure les boies.

Finalment arribo a la 4a. boia i encara queden uns 300 metres corrent amb l’aigua mes amunt dels genolls, que es fan eterns. No se com he quedat, he fet 26:45’’, si son 1300m es un temps justet.

Ara toca canviar-se i preparar la bici. Un gel i a l’arc de sortida. Allí diuen els temps de la natació, estic en el primer quartil, “no esta mal”.

Sortida de la bici. Es fa un grupet de 10 bicis al davant, se’ns escapa un pedalant com si tingues un coet al cul. Al moment salta un altre, amb el mateix ritme. Ara som 8, Salten 3, també a ritme endiablat. Això no pot ser, ara salto jo, i caço als 3 del davant, tinc el cor que em surt per la boca, nomes portem 4 km.... Em poso a roda i descanso una mica. Ens atrapa un per darrere. Jo a roda, comença el ball de bastons de nou i es despenja un de Reus a base de pals, ja som sols 4. Ara començo a controlar la cursa. Soc el 1er des que fan el triatlo. Tots els de davant fan únicament la bici. Estan entrenant per Copa Catalana. Portem 15 km. Aguanto a roda, els proposo de fer relleus per agafar els del davant, i em tornen a fotré una “sarta” de pals per deixar-me clavat, però aguanto, la pròstata em comença a fer un mal de collons. Al km 45, fem una arrancada explosiva, el compta km marca puntes de 42 km/hr. Al pla !!!!. Es trenca el grup i cadascun fa el que pot. Ara ho passo fotut, s’ha aixecat vent i tinc la sensació que no tiro, rodant al màxim no passo de 22 km/hr. Apreto les dents i acabo a 300 m del 5e, però 1er en BTT del triatlo. 1hr 57min.

El temps entre curses sera de 2 hores

Ara la cursa a peu. Surt la classificació, vaig 2n per suma de temps de natació i bici.

Busco al primer per enganxar-me a roda, no el trobo, veig al 4rt, se que es ràpid a peu per que m’ha guanyat a varis duatlons, així que penso, que darrere seu no perdre temps (el primer a 3’ i el 4rt a 3’). M’enganxo a la seva esquena durant 12Km, a 20cm del seu clatell (Jo pensava, si un tio em fa això paro i l’hi foto 2 hòsties, sort que no ho va fer), al final pujo el ritme i el sento petar i el deixo enrere. Acabo 3er de la cursa a peu del triatlo 1hr. 04min.

Al final 2n de la general, 1er. de Master 40, i millor temps Bici+Cursa a peu: 3 trofeus.

Nota: la pròstata destrossada, ho vaig passar molt malament amb uns dolors de collons durant la bici i encara mes a l’espera per la transició a la cursa a peu. L’espera de 2 hores entre curses es matadora, et baixa la tensió de cursa tant que costa molt tornar-hi, però em vaig prendre un red bull shot abans de la cursa a peu, que em va anar molt be. Ara, del podi, directament al llit, a la tarda no podia ni caminar.

Ramon Borrell