Avui, 11 de setembre de 2010 és potser un dia important per molta gent. Pels amics triatletes, la gran final del campionat del món a Budapest on el gallec Javier Gómez Noya acaba d’adjudicar-se el títol de campió mundial per segona vegada. Pels catalans, és la Diada Nacional de Catalunya tot i que el motiu de la nostra diada sigui la derrota en la Guerra de Successió (1714) i la abolició de les institucions catalanes després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716) però si més no, actualment és un dia festiu ple d’activitats culturals i polítiques. Evidentment, no tothom és triatleta i/o català i tindrà altres motius per saber si avui és un dia destacat en la seva vida o no però per mi, aquest matí ho ha sigut. Avui he debutat en una cursa sueca.
Tot va començar per un correu per part del Juan, amic i triatleta aquí a Suècia, informant de les curses que hi havia per la zona i vaig pensar que seria una bona idea inscriure’s per així, de pas, conèixer racons del sud de Suècia que encara em són desconeguts. I dit i fet, després d’algunes consultes familiars sobre si participar o no que van ser resoltes ràpidament amb un : Maria has de córrer, m’hi vaig inscriure. Des de que vaig tornar a Suècia no he parat de córrer i nedar bàsicament ja que la bici, sí senyors, he heretat la “retro” del meu germà, es va quedar a Barcelona però sé que els entrenaments realitzats fins ara no són suficients.
Doncs bé, la cursa era aquest matí a les 11:00 a un poblet anomenat Veberöd, relativament a prop d’on jo visc, Lund. Al final estàvem inscrits el Juan Negreira (Triatlón Arcade Inforhouse), l’Alberto Trillo (Triatlón Arcade Inforhouse i amic del Juan, està de visita), l’Albert Mazarico (un altre català que volta per aquí) i jo mateixa. Després de matinar i haver d’agafar un parell d’autobusos, hem aconseguit arribar al destí. Bé, he aconseguit perquè els tres senyorets s’han adormit i han hagut d’agafar el següent autobús (arribant una hora més tard i a 10 min del començament). Tot era correcte, cua per agafar els dorsals, gent vestint-se i desventint-se, col·locant els xips i posteriorment, escalfant. En aquestes, mentre jo escalfava han aparegut els tres magnífics i en un tres i no res, s’han col·locat dorsals, han escalfat i cap a meta ja que estaven a punt de donar la sortida. Com és habitual, abans de donar el tret, les darreres indicacions (en suec) i pitada de sortida amb el “bip” de tots els cronòmetres i pulsòmetres posant-se en funcionament. Haig de dir que la cursa tenia dos recorreguts: un de 7km (el nostre) i una mitja marató. La cursa s’ha anat desenvolupat com era previst amb en Trillo i en Juan tirant al davant, l’Albert amb l’objectiu de baixar de 4:50 i jo de baixar de 5:00. Un recorregut pel mig de carretera, camins i amb algunes pujades i baixades acompanyat d’algun ruixat molt fi i en algun sector, certa presència de vent. La veritat és que he sortit bé però després he tingut el típic “bajón” sobre el quilòmetre 4-5 i al final he pogut apretar tancant el crono en 36:05 a 5:09. No he complert amb l’objectiu però sé que no està tan lluny i que treballant algun dia ho aconseguiré. A part, ja sabeu que sóc més de nedar que de córrer. Així que amics, La Salle Triatló ha fet presència a terres sueques.
En canvi, s’ha de donar l’enhorabona al Triatlón Arcade Inforhouse de Santiago de Compostela ja que ha aconseguit un doblet. L’Alberto Trillo, demostrant la seva gran qualitat com a triatleta, ha quedat primer sense gairebé despentinar-se corrent a 3:20 tot i que ha hagut de fer una volteta de més i el Juan Negreira tancant el podi i demostrant els fruits dels entrenaments de la setmana i de la seva afinitat per l’atletisme. També a l’altre Albert que ha aconseguit el seu objectiu.
Apunt final: estàvem esperant a que hi hagués entrega de premis i ens assabentem de que a Suècia no donen premis als tres primers classificats. És més, si volies hi havia unes medalletes a comprar per 20 SEK i hi havia una rifa que tenies premi en funció del dorsal. I com no, l’únic que tenia premi era el senyor Albert que sembla que tingui una flor al cul. Una fusta per la cuina.
Maria.
http://mariamarieta87.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada