Diumenge 24 de juliol va tenir lloc la XI Travessa de la Baells al nostre estimat Pantà de la Baells, lloc on es durà a terme el segment de natació del Half de Berga.
El dia es despertava assoleiat, amb un ambient una mica “frescot” a primera hora del matí per la zona però la temperatura s’anava enfilant amb el pas dels minuts fet que anava disminuint la meva preocupació per la temperatura de l’aigua. A més, el dia anterior, el comando LaSalle que ja havia tastat l’aigua del pantà va assegurar que l’aigua estava perfecte per tirar-se en banyador.
Dit i fet, diumenge anava acompanyada del meu pare cap a la presa de la Baells. Vam arribar força d’hora (la travessa era a les 11 però a quarts de deu ja estàvem per allà) així que vaig ser de les primeres en inscriure’m a la prova. Per sorpresa, em va tocar el número 11, que vaig associar que havia de ser el número de la sort ja que era la onzena edició de la prova (una parida més per motivar-me a l’aigua). Segona sorpresa va ser que no ens van fer pagar els 5 € d’inscripció de la prova ja que els hi faltava l’obsequi així que ni un duro ens va costar! Per fer temps, vam anar a estirar les cames per allà la vora, mirant el recorregut que sincerament, des de dalt la presa imposava, vull dir, que el circuit triangular delimitat per les boies donava la sensació de ser més de 1500m i que la distància entre elles era força gran! Jo estava un poc nerviosa perquè no havia nedat una travessa en la meva vida però més tranquil·la que en una cursa a peu.
Al cap d’una estona, ens vam trobar el comando LaSalle from Avià: l’Abel, el Moi, el Fer i la Montse, les sirenes de LaSalle Pau & Salvi, el Torpedo LaSalle Banuti i jo, la Maria. Bromes, conyes, que si jo nedo amb gorro, que si jo no, que si jo el porto permanentment posat, que si hem de fer veure que som pros... i cap a l’aigua a provar-la i nedar una miqueta. L’aigua estava perfecte, sense més.
Al cap de 5 min, tothom estava a l’aigua ja i es dóna la sortida. Jo pretenia enganxar-me als peus d’algú però habitualment has de canviar l’estratègia durant el transcurs i és el que vaig haver de fer perquè no tenia a ningú per enganxar-me. La sortida va ser molt neta (com a mínim jo no vaig rebre pals) i vaig anar fent. Em faltaven referències, només tenia un tio al costat que al final em vaig cansar i el vaig deixar enrere però vaig agafar un ritme còmode i vaig anar tirant. Aviat va arribar la primera boia, després la segona, entre la segona i la tercera em va donar la sensació de veure un segon el gorro fúcsia de la Montse però aviat va tornar a desaparèixer del meu camp de visió. En arribar a la tercera boia, ens esperava una llarga diagonal però que no se’m va fer eterna tot i no tenir a ningú. Al final, vaig apretar i en arribar, la noia que anava apuntant els que anàvem arribant em va dir: Enhorabona noia! Després vaig veure el meu pare, i la Montse (que havia arribat 3 llocs per davant meu), el Pau, el Salvi i el Banuti que ja estaven atacant a la coca amb xocolata que estava boníssima! Vam quedar tots 5 dintre del top 30 d’uns 95 participants. Al caps d’uns minuts van arribar els que “anaven de passeig”. I un cop va arribar el darrer, van penjar les classificacions i les nenes de LaSalle, Montse i jo, M&M, vam quedar quarta i cinquena de dones i segona i tercera de categoria absoluta femenina. Així que mentre els altres van marxar ràpidament amb les cabres, nosaltres ens vam quedar per pujar al podi i recollir les copes ben contentes perquè no ens ho esperàvem.
Una travessa amb molt bon ambient, bona organització i molt bona temperatura. A més, contenta per com vaig traçar el recorregut i ara doncs només queda apretar més!
Maria Navasa.
Fotos de la prova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada