4rts A BALAGUER

CRÒNICA DEL MOI

DUATLÓ DE BALAGUER 20 NOV 2012

Avui, 6 traitletes del club de triatló més ben parit de Catalunya, hem defensat els colors del nostre club al duatló de Balaguer.

A les 10:00 ens hem fet la foto de rigor el Dani, l’Angel, el Josep Lluís, el Joan Carles i l’Emilio, un nou fitxatge del club que s’estrenava en aquesta prova. Uns consells per l’Emilio abans de començar, bicis a boxes, una mica d’escalfament i a punt per la sortida.

A les 10:30 ja a recta de sortida ens diuen que han allargat 6km el circuit de bici, casi res !!!!! avui això es farà llarg... quina mandra penso...

Sortida i ja des del primer moment veig que aniré a la contra, que no vaig tant bé com em pensava, començo respirant cada 3 però aviat ho faig cada 2 passes i a ritme, un garmin salta el 1r km i el seu amo canta 3’30”... això es farà dur... m’ho miro amb perspectiva i sense voler afluixo una mica, el Dani ho té clar i tira endavant i sense mirar endarrere, això ja ho tenen els porc senglars !!!. penso que si en el pla vaig amb aquestes sensacions, quan vingui la pujada... i efectiviwonder, comença a pujar i automàticament em passen 3 o 4 tius... baixada i ja enfilem cap a boxes; transició ràpida i surto a ritme, perdo un gel, malament... el trobaré a faltar però decideixo no parar... un gel, aigua i a veure les cames... després de 7km perdo consistència i la bici la faig a ritme però no la lluito. En el km 15 aproximadament m’agafa l’Àngel per darrera, què puta penso, m’ha enganxat !!! com va !!!, però m’anima molt i m’enganxo a ell i anem endavant. Caminillo, pista, molta pujada, concentració... i més pujada... ja no tinc ni gels i regulo la beguda, no estic bevent el què necessito i sé que ho pagaré...

L’Àngel ha de parar un moment per l’alçada del seient i jo tiro; bé terreny que em beneficia i ja estic ubicat, a fondo fins al final, entro a boxes, canvio ràpid i a veure com responen les cames...

Penso amb la frase del Dani “...la primera hora és cardio i la segona és muscular...” i efectivament, respiració a tope i a ritme del què em deixen les cames... als 400m em marca rampa al bessó i afluxio.... al pont abans de la pujada em marca rampa el vast intern del quàdriceps... penso que patirem... però començo a pujar... no em passa ningú i jo tampoc passo... a la part de dalt de la pujada hi ha vivendes de gitanos i em quedo amb la imatge d’un gitanet assegut a terra a la pujada més forta, amb un bastó a les mans que em diu “... no corras nunca más que esto cansa mucho...” i penso que va amb la cultura de l’esforç d’aquest col·lectiu... jejejej, però casi em fot un cop de bastó el nano...

Baixada, em passa un tiu, en passo un altre i ja enfoco meta.

Finalment bé, però una cursa molt llarga i sense avituallaments... jo penso amb els Ballester i de cop em ve al cap l’Emilio !!!! quin duatló més llarg per estrenar-se, pobre... penso que a partir d’avui, o penja el triatló o ja no ho podrà deixar !!!!.

Resum de la classificació:

Dani 2h25'27'' i 12è de la general.

Moi 2h29'22'' i 19è de la general (2n Veterà... Borrell, t'ho hauràs de currar aquest any...)

Angel 2h36'31'' i 29è de la general.

Josep Lluís 3h09'12''

Joan Carles 3h26'39''

Emilio 4h04'33''

Pd. No hi ha foto de pòdium perquè a les categories només cridaven al primer, però la claca m’ha pujat al pòdium..... jejejej adjunto foto.