CRÒNICA DE BANYOLES
Quina calor! I
nosaltres amb l’AC del cotxe espatllat… Triguem uns 20 minuts per trobar un
lloc per aparcar a Banyoles. I com no, jo ja em començo a posar nerviosa… “Que si
no tindré temps de nedar una mica abans de la sortida”, “ Que si no podré
calentar o no podré fer uns sprints...”. Qualssevol excusa es bona per estar
encara més nerviosa. Pobre Albert, a qui haig d’agrair que m’acompanyi a cada competició,
i em faci de: xofer, coach, animador, fotògraf, utiller… El millor!!!
El cas, aconseguim
aparcar i com que estem lluny ens ho
emportem tot (i de més) per no haver de tornar al cotxe! Inclús el neoprè!! Que
no té massa sentit tenint en compte que la cursa es a les 16:30 i estem a 32º…
Recollim el
dorsal… deixo tot al box, i cap a l’estany, on just arribant ja veig un munt de
casquets de colors nedant. Falten encara 25 minuts per la primera sortida així
que tinc temps de sobres de fer algunes braçades.. Qué fresqueta que està
l’aigua! Quin gust! Sort que està una mica remoguda i no puc veure res…depèn
del que s’hagi de veure… millor així! Unes quantes braçades més… de moment les
sensacions son bones!
A les 16:20 es
comencen a preparar els de la primera de les sortides masculines (en vindran 3
més abans no em toqui). Veiem al Ferran, tot content i una mica nerviós, anant
cap al pontó, ubicant-se en el millor lloc disponible per aconseguir fer el
recorregut més curt possible fins la primera boia. Que lluny que es veu! Sempre
em passa el mateix... tot em sembla més llarg abans de començar…
Passats uns
minuts, ara em toca a mi!!! Col·locada ja en el pontó i sonant la música de les
Dextro series de fons(quina sensació tan de pro!!) …es comença sentir el bategar
d’un cor… “Merda!!” penso. Això vol dir que ja no queda res per la sortida.
Decideixo posar el crono en marxa (ja que ens les últimes tris amb els nervis
se m’oblidava engegar-lo), ja li descomptaré algun segons al acabar… i de cop…”triatletas
estáis a las ordenes del juez de salida”…… Meeeeeeeeeeeeccc!!!!!!
De cap, i ja hi som!!!!
Començo els
primers metres a tope (molt estil la Salle) i no puc desfer-me de cap de les
rivals que porto a cada costat… així que nedats uns 300m decideixo alentir el
ritme… que passin elles dues, perquè això hagués acabat en alguna “hostia de
per mig” segur. Tampoc em ve d’uns segons més, reflexiono, al final estem aquí per gaudir! Surto bé de
l’aigua, i corrents cap al box a per la bici. I apa, enfilem els 20 km que m’esperen.
El circuit té més desnivell del que em pensava… em costa força més del que m’hagués
pensat encara que tampoc no m’avança massa gent. L’Albert em va animant casi al final de cada recte (ha hagut de “patejar”
bastant per venir a animar-me fins aquí!) Inclús els meus pares estan animant-me
també! Així es fa més fàcil! I a més, quan queden uns 4 kms aconsegueixo agafar
el rebufo d’un grupet… que bé!! J una mica de descans... que ja em noto els quàdriceps
una miqueta carregats. Deixo la bici, em
poso la visera i la samarreta de la Salle, i a córrer els últims kms!! Se’m
passen bastant ràpid, avanço alguna noia i algun noi (pocs...)… i ja arribo a
meta! Quin gust!!!
Paro el crono a 1,20, amb gran satisfacció! Acabo la 10ª de
la meva categoria, i classificada pel campionat d’Espanya!!
Pròxim repte: Triatló
de la Vila! Ens veiem allà!! J
Mireia Ferrer
***********
ENHORABONA MIRE!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada