SALVI, THE HULK

CRÒNICA DEL IM NICE

QUAN EL COS NO TIRA, HO HAS DE FER AMB EL CAP

Tot va començar el primer dia de la setmana de la carrera, on et venen totes les dubtes del món. Dubtes de alimentació, entrenaments (si has fet o no be els entrenaments, si haguessis tingut que fer més d' això o més d' ho altre)...

Doncs, un cop deixes a part tot això marxes amb la il.lusió de fer la teva primera IM. La preparació de la bossa, el viatge, pruductu....etc. Vols que tot surti ho previst, o casi tot. Doncs no, no sempre surt així.

Varem arribar el divendres a la tarda-nit. A l'endemà vem anar a fer ho típic. Visita Expo, recollida de dorsals i bosses, check-in bici, T1, T2....

Tot semblava normal fins després de sopar. Un cop sopat, no em vaig començar a trobar be i vaig decidir anar a l'hotel a descansar.

Doncs allà va començar el show. Visites seguides al lavabo que no em deixaven descansar, i cap allà les 2h de la nit va començar agafar febre. Allà va ser on vaig dir que no podia córrer en aquell estat. Estava tapat amb la manta i amb la sudadera de La Salle i tremolant i preguntant-me perquè em tenia que passar ara això a mi. Tants esforços, tantes hores invertides per això ........ No, no em podia estar passant això.

Ja un cop va sonar el despertador a les 4h del matí i sense dormir res no sabia que fer. Si sortir, no sortir.....Mentrestant jo anava seguint el ritual com si anés a participar. Sense menjar res em vaig veure a la sortida encara pensant que feia allà. No estava be !!!!. La única cosa que em va fer sortir era que més valia sortir i retirar-me que no sortir.

Doncs així va ser, unes abraçades i ànims amb Marc que venia atabalat perquè arribava molt just de temps, i endavant.

Doncs, pam !!!!!! Sortida brutal i espectacular de 2500 persones i cap a batallar-se per un lloc a l'aigua. Cops, agafades, mes cops.... I així varem sortir de l'aigua. T1 sense grans problemes i bici. Aquí va ser on vaig veure que no era, ni seria el meu dia. Les cames no podien ni pel pla. Quin dia m'esperava !!!! On em retiraria ???

Al km 40 no podia, plorant de ràbia i pensant on seria que diria prou, m'anava animant com feia la Melissa. I així, anar fent... km 75, km 132, km 180. Pensant que si em tenia que retirar, millor fer-ho al final de la bici, almenys allà estaràs a lloc.

T.2, doncs vaig arribar i em vaig dir(com el Forrest Gump), si ja estàs aquí, perquè no ho intentes?. Va tira tira i surt a córrer que per això has vingut.

Buit de tot i amb la calor que feia cap córrer. Allà va ser ho pitjor. Ens tocava fer 4 voltes de 10,5 km. Unes voltes que no s'acabaven mai.

La primera encara va anar prou be, gracies també a la companyia del Albert Navasa que em va estar acompanyant fins que un jutge el va advertir de que sinó corria no podia estar allà. A tot això m'anava creuant amb el Marc, que tot hi fer una carrera molt bona va patir a la Marató. Es un Crack !!!

Volta a volta cada cop es feia difícil i més difícil. No podia anar a un ritme més fort, si apretava, al estar tan buit em marejava.

I així 2ª, 3ª i finalment la 4ª volta i finish line. No ús sabria dir tots els pensaments que vaig arribar a tenir durant la carrera perquè no acabaria mai, però el pensament d'arribar al final de una IM tirant més de cap que de cos et deixa sorprès de com podem arribar a aguantar.

Estic molt content i orgullós de la cantitat de carinyo que em rebut el Marc i jo de tots vosaltres. No sabia que hi havia tanta gent seguint-nos d'alguna manera o altre. MOLTES GRACIES !!!!!

P.D. Voldria agraïr al Pau que sense tenir un objectiu de IM, m'ha acompanyat als entrenaments de IM amb fred, calor, pel matí, per la nit, pluja......Gracies PAU !!!

Salvi, the Hulk.