Igual que un servidor aprofita el
velòdrom per entrenar triatlons els amants del ciclisme de pinyó
fixe també ho fan, de manera que entrenem tots plegats. Aprofitant
que es celebrava a Barcelona el red hook criterium, la cursa de
ciclisme urbà amb pinyó fixe més important, vaig anar a veure com
corrien els meus companys, el que en teoria havia de ser un inofensiu
passeig en el que aprofitaria per acabar el carret de fotos va acabar
sent una gran experiència que no va acabar fins a altes hores de la
matinada, vaig estar col·laborant amb un comissari anti-dopatge,
faig fer la feina que en el argot ciclista es diu fer de vampir i
tindria l'ocasió de conéixer en persona al compte Dràcula un alt
comissari internacional del anti-dopatge esportiu.
Al principi res rellevant, mirant les
diferents curses, fent fotos, xerrant amb els companys... El que
s'acostuma a fer quan un va a fer d'espectador a en una cursa. Però
tot va transformar-se al caure la nit. Vora quarts de vuit arribà a
Barcelona comte dràcula es ficà a la seva cova, i ordena a Vicenç
(mariscal I del seu exercit) que li portés la primera classificada i
als 5 primers classificats per fer-lis l'extracció de sang i
l'anàlisi d'orina. Per que el control es doni per vàlid s'ha de
garantir que el corredor no faci cap cosa rara des que baixa de la
bicicleta fins que se li fa l'extracció i per això comte Dràcula
necessità 6 ajudants, 6 persones que no li traguessin l'ull de sobre
al participant durant aquest període i un d'ells vaig ser un
servidor, tant tranquil que anava jo fent fotos quan Vicenç va
proposar-me la feina o més ben dit va infectar-me i va
transformar-me en vampir.
Segons diu la llegenda la primera nit
amb la nova vida, essent súbdit de comte Dràcula un ho passa
malament, doncs és mentida per ara cap efecte secundari, puc prendre
all, em veig reflectit als miralls.... tot absolutament igual, la
vida de vampir no és fàcil però tampoc és un martiri com diu la
llegenda ja que tot i ser vampir es pot menjar all, sort ja que jo la
vida sense menjar all no la puc concebre...
A les 8 fora la cursa de les fèmines i
en acabar les vampiresses són les que es van ocupar de custodiar i
dur a la guanyadora fins a la guarida de Dràcula i fer-li el control
de orina i sang. Després a les 9 començà la cursa masculina, en
aquell moment ja vaig tenir la total transformació, ja m'havien
sortit els ullals i acabada la cursa Mariscal I va fer-me responsable
de custodiar al segon classificat.
La feina semblà fàcil havia de seguir
al segon classificat però finalment la feina es va complicar bastant
ja que el que em tocava custodiar va acabar la cursa molt empipat i
amb una adrenalina no va saber assimilar el resultat fins una bona
estona després. Primer va tirar la bici, va anar a cridar
l'organitzador i tot això amb una munió de seguidors i periodistes
que observaven tot el que feia. Poc a poc a tornar en si i va anar al
públic a fer-se un bany de masses, va anar a canviar-se les sabates
al furgó del equip i va tornar al podi. Tot això jo perseguint-lo
vaig saltar la tanca darrera ell, vaig haver de obrir-me pas entre la
gent perquè no se m'escapes, vaig haver de perseguir-lo per tot el
recinte i el noi precisament no anava lent. Durant la cerimònia del
podi ja vaig mantenir-me a distància, no fos que l'ampolla de
xampany acabés a sobre meu i per desgràcia meva quan se li acabà
el xampany es tirà al public i jo un altre cop vaig haver de saltar
la tanca i fer colzes per obrir-me entre la gent i que no se
m'escapés
Finalment es va calmar i vaig poder
dur-lo cap a la guarida del comte Dràcula, encara estava empipat per
la segona plaça però ja més calmat. En arribar jo em vaig quedar a
la porta i ell va entrar i he de dir-vos que vaig tenir sort ja que
va ser el primer en pixar i per tant el primer en marxar. Altres
vampirs no van tenir tanta sort com jo i van haver d'acompanyar-lo al
hotel a buscar el un document d'identitat, però per sort el meu un
cop baixada la ràbia d'haver quedat segon va ser molt aixerit i
assenyat. El gran problema el va patir un company vampir que li va
tocar espera molt, l'atleta que havia de controlar el pobre es va
posar molt nerviós i no li venia la pixera. Va haver-se de beure
dues ampolles grans d'aigua i ni amb això hi havia manera, fins
passat dues hores no li va venir.
 |
| Aquí el Mariscal I consultant l'agenda |
Jo vaig esperar-me fins al final per
solidaritat i perquè mentre estàvem a dintre va començar a ploure
i volia esperar que s'eixugués el terra abans d'agafar la moto.
L'espera va tenir la seva recompensa ja que acabat el control vaig
poder entrar a la guarida de comte Dràcula i la veritat no és ni de
bon tros com la pinten a la tele. Res de sales gòtiques fredes
plenes de taüts, res d'això, senzillament era un vulgar vestuari
amb lavabo al fons. Però la gran recompensa, poder xerrar llargament
amb comte Dràcula, una conversa que clarament demostra que les
històries de ficció per terrorífiques que siguin mai arriben a
superar la realitat, quina feinada i quina vida més trafegada que du
Dràcula amunt a vall i sense saber on serà la nit següent ja que
les analítiques han de ser sempre per sorpresa.
 |
| Tots els vampirs esperant que comte Dràcula acabés, la foto la va fer l'Eric primer cop que agafà una càmara de carret |
Eus aquí la història de la meva
transformació si em veieu més lleig, no crec que sigui per això
encara tinc molt de cabell com per ser un nosferatu, com he dit abans
puc menjar all, puc reflexar-me al mirall i suposo que com tot home
de Déu si em disparen amb bales de plata quedaré greument ferit,
per tant la meva transformació en vampir no m'ha produït cap efecte
secundari advers, ni tant sols a les nits, segueixo sortint les nits
buscant belles i verges donzelles, però el que desitjo fer amb elles
no és precisament mossegar-lis el coll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada