DUATLÓ DE GRANOLLERS

CRÒNICA DEL JOSE MASTER-CRÒNIC

Duatló de Carretera del Circuit de Montmeló.

Aquest passat dissabte i sense tanta pressió com quan intervenen els “primers espases” del club, uns quants vam prendre part a la Duatló de carretera de Montmeló que es disputava a l’interior del Circuit de Catalunya. Era la primera cita del calendari, i també la primera vegada que molts de nosaltres feiem aquest tipus de cursa: 5KM a peu/20KM Bici carretera/ 2’5KM a peu. Acostumats a les Duatlons de Muntanya, les de carretera semblen menys exigents. Ara bé com sempre dic, la duresa de la cursa depèn de com te la prenguis, i si surts a tope totes son dures.

A les 15.00 hores puntuals es va iniciar la cursa a peu, consistent en una volta sencera al circuit gran, total 5Km, amb bastant de desnivell (la pujada de la moreneta puja, per molt que a la tele no ho sembli). L’ambient fresquet i assolellat invitava a sortir “cagant llets” cosa que en el meu cas vaig fer (primer km a 3:40h molt per sobre de les meves possibilitats).

La primera transició es feia a la zona de boxes del circuit un cop completada la primera volta a peu, entrant per “pit Lane” i agafant la bici, per iniciar les 4 voltes al circuit. El tram de bici era ràpid, divertit, però calia fixar una bona estratègia. M’explico: sortir a “fondu” avançant a tot deu, sense buscar rodes bones, era productiu la primera volta, però a la segona, el grupetto al que li havies fotut un bon pal moments abans, et passava en bloc sense immutar-se. Per tant calia associar-se amb qui veies que anava al teu ritme, i trencar el grup per deixar enrere (o intentar-ho) si algú més lent pretenia aprofitar-se’n.

Un cop fetes les quatre voltes sense descomptar-se (en el meu cas això ja és un èxit esportiu per si mateix, -vaig tan “encigalat” que ni en això puc pensar-) mancava l’últim tram a peu que transitava per la zona interior del circuit, en total 2’5 km. En el meu cas se’m van fer molt durs ja que vaig patir rampes al bessó esquerre havent d’aturar-me a estirar dues vegades, sort que el Ferran em va rescatar de la misèria i em va forçar fins arribar a meta a un ritme considerable.

Alguns ja comenceu a conèixer les meves manies particulars, i segons em van informar els de Creu Roja, no hi va haver cap accident greu durant la cursa.

Individualment:

Xavier Badia: Va sortir fortíssim marcant un primer parcial a peu molt bo i consolidant la posició a la bici. L’últim tram a peu va aconseguir mantenir-se, acabant en una meritòria 82ena plaça. Impossible seguir-lo!

Ferran Giones: Ja va avisar, “jo surto a fondu darrera el Xavi”, com així va ser. El tram de bicicleta no va trobar gaires associacions i va tenir que marcar-se més d’una recta en solitari. L’últim tram de córrer va fer valer la seva bona condició atlètica (made in series al Pg.Bonanova) i va marcar molt bon parcial, tot i haver-me d’arrossegar a mi. (gràcies company, ara se el que es una bona llebre).123è.

Jose L.Ballester (el menda): vaig sortir massa ràpid, però això em va donar prou coixí per no penalitzar en excés al final. Estic molt content del tram de bici… crec que em passo de la BTT a la carretera (Banuti et canvio la meva BTT nova per la teva de carretera, “a pelo” y que les den pol saco a los “hierberos”… m’he aficionat als “tubulars!!!”). L’últim tram a peu sort que em va rescatar el Ferran, sino encara estaria corrent.125è-.

Fer (“el pupas”): Bon entrenament i bona noticia: va acabar sencer!!!. Va sortir lent el tram de córrer per no fer-se mal, i en quant va agafar la bici, semblava que li haguessin fotut un petard al cul!!! Tiempazo!. I al final, l’últim tram de córrer va ser capaç de tornar a canviar el Xip: CONT+ALT+SUP “ARRANCAR EN MODO PRUEBAS” al estil Windows®.jejeje. Ánimo que ya se ve luz al final del tunel.154è .

Joan Carles Ballester: va sortir la cursa a peu a ritme per sota de 5min/km, el que li va permetre fer una tram de bici molt complet, a pesar tenir poca roda on amagar-se del vent. L’últim tram a peu de 2’5 km, no només no va baixar el ritme, sinó que el va augmentar... alerta que la bèstia s’està posant a tó...220è.

Xavier Grau: Estrenant pulsòmetre, va començar molt ràpid el primer sector a peu, però en el tram de bici va patir rampes i el van condicionar durant les quatre voltes del circuit de bici. L’últim tram a peu, ja molt condicionat, va ser valent i va retrobar un bon ritme fins al final. Veien la cara que feia en arribar a meta, ningú no podrà retreure-li que no ho donés tot. Ànims company.

En la categoria de Clubs vam aconseguir una meritòria 16ª plaça.

Res més, la propera serà Valvuena on tindreu tota la informació oficial i oficiosa de la “batalla del segle” amb “pels i senyals” “sang i fetge” pals!!! Rajadas!!! De tot!!! Així que salut i Alerta!!! no prenguéssiu mal que les espases estan molt afilades......

Fotos de la prova

Més fotos aqui* i al facebook.