17 de gener 2011

DUATLÓ DE MUNTANYA DE MATARÓ


CRÒNICA DEL JOSE
(MESTRE DE LES CRÒNIQUES)

Duatló de Mataró. Competició en estat pur.

Aquest passat diumenge tocava mesurar les forces a la Duatlo de Mataró. La tensió entre els membres del club que hi participàvem per aconseguir un bon resultat era palpable en qualsevol entrenament dels dies previs….Cadascú feia les seves càbales fins que, finalment, i com sempre la cursa posa a tothom a lloc.

La proba començava amb 2 voltes al circuit de cros a peu, total 5 Km amb poc desnivell i bastant ràpids i fàcils de superar. El problema, però és que la dificultat la creem nosaltres mateixos quan sortim con si d’un sprint es tractés, i a més encara es va notar més perquè, tots aquells que la cursa a peu se’ls dona bé sabien positivament que posicionar-se davant a la bici els donaria un gran avantatge, especialment tenint en conte que era impossible avançar atès que el 70% del tram BTT circulava per corriolets mol estrets.

El tram de bici ha estat realment exigent amb una pujada ample per pista (l’organització va variar el traçat ja que estava previst que aquesta pujada fos per asfalt) i acte seguit corriolets de baixada molt divertits en que era impossible avançar. Es va fer algun tap, però la gent del darrera ho aguantava amb resignació i esportivitat. Superat aquest descens, s’enfilava una zona boscosa i estreta que pujava i baixava, i on calia força explosiva per les pujades curtes i bona tècnica pels descensos. Finalment 2 k m de pista ample de pujada per acabar amb el descens a meta on calia fer la segona transició.

L’últim tram a peu era una nova volta al circuit de Cros, si be aquesta vegada ja no semblava ni tan fàcil ni tan planer com al principi.

Un cop acabada la cursa senior es van disputar diverses curses infantil en que també era força nodrida la participació dels nostres “cadells” i que han demostrat que han aprés molt bé le lema del club. Fa molta il·lusió veure els nanos corrents i el més important, divertint-se.

En quant al resultat de clubs hem aconseguit una meritòria cinquena posició tenint en conte el gran nivell de la cursa, amb participació de la “crem de la crem” de la especialitat.

Individualment:

L’Abel, 13è de la general, que va fer una cursa de menys a més amb un tram de BTT espectacular amb “pal” inclòs al Dani, això si amb carinyo i fair play:

Dani:”Vols passar, Abel”

Abel: “Si xato, per la dreta, merci i anims”….

Dani: El primer tram a peu va ser el més ràpid seguint el ritme dels primers i arribant a la transició 16è, que tenint el conte el gran nivell de la cursa, estava molt bé. El tram de bici va aguantat força bé, però en canvi a l’útima secció de cursa a peu, no va poder aguantar l’alt ritme, cedint quatre places i acabant en una meritòria 26ena posició de la general.

Ramon: Tot coratge. Ha aguantat amb molt bon nivell els trams de cursa a peu, i ha aprofitat la bici per marcar la diferencia.46è gral. I tercer dels companys per la puntuació de Club.

Angel: Posant les coses al seu lloc!! Corrents amb seny i intensitat que li ha permès sortir molt ben posicionat per la bici, que és el seu fort. Llàstima que ha trencat una dent del plat de la bici, cosa que l’ha condicionat. En canvi no ha defallit i ha acabat l’últim tram de cursa a gran nivel.69è a la gral.

Pau: Molt regular tota lo cursa, de menys a més. Ha patit molt doncs iniciat el tram de bici bastant darrera i s’ha trobat en diversos taps als corriolets que l’han impedit aprofitar la seva bona traça per baixar.96è.

Jordi: Discret, pero fent la feina. Cursa molt regular, especialment en el tram de cursa a peu en que va fer molt bons parcials. El tram de BTT va ser complicat, però va poder recuperar la última secció.

Jose.(un servidor). Potser massa conservador al principi (Pau demà mateix comencen fent series a 3.30) i un tram de BTT que se m’ha travessat una mica. Satisfet pel resultat i sobretot, pel fantàstic ambient del grup.

Ferrran: Valent i patidor. Si pot fer aquest circuit de BTT, ja els pots fer tots!! A més ha fet el que calia, sortida a tope a la cursa a peu i aguantar tant com es pugui a la bici. Llàstima un petit cop que s’ha fet amb una pedra a la mà esquerra que segurament l’ha condicionat. Un meritori debut en un terreny que li era hostil.223è.

Especial agraïment a la presència de l’ajut logístic del Fer i de les nostres respectives dones, que ens han animat molt....tot un luxe!!

La propera a Vallirana i darrera, Folgueroles.

Salut i a entrenar com a bojos!!!!

Jose.

Fotos de la prova

Més fotos al facebook*

Foto de la jornada

Valentina, la filla petita de Lobezno. La benjamina de La Salle Triatló.

2 comentaris:

Ferran ha dit...

Ostia, quina crònica, de traca i mocador! Molt millor que el meu tram de BTT.

Anònim ha dit...

Bona Jose, crec que el millor de les curses són les cròniques!!! Només per això ja val la pena "sortir a tope i al final apretar" (abel)