12.800 BRAÇADES PER ACABAR UN REPTE

CRÒNICA MARNATON GARRAF-SITGES

pel MADELBOY ERIC

Aquest cap de setmana s'ha disputat la marnaton Garraf-Sitges. On van participar un parell de membres del nostre club l'Extreme Marc i jo l'Eric.

Cap a les 7 del mati ja estavam a la cua per recollir els dorsals, on les voluntàries que els entregaven estaban absolutament convençudes de que jo no havia nascut al 1992, que no era possible que ningú tan jove intentes nadar 10km. Un cop vaig convèncer a tothom de la meva data de neixament ens van donar els dorsals, vam posar-nos els neoprens i vam començar a fer temps fins a la sortida parlant amb el Fer a la platja i rient una estona per treure tots els nervis possibles.

Quan eren casi les 9 del mati es va donar la sortida (la sortida estava prevista a les 8) i 145 nadadors es van ficar dintre l'aigua amb una calma que no ens esperavam (estem acostumats a les sortides de triatló on tothom va al 100%), el Marc i jo ens vam desitjar sort i vam començar a nadar. Als primers 1000 metres vam tenir una visita sorpresa en forma de meduses petitones que no semblaven perilloses, però segons després van començar a aparèixer les germanes grans que a mes d'un van deixar-li alguna carícia en forma de picada (encara sort del neoprè. A que si Marc? jejej)

Els primers 5000 van passar relativament ràpid, però a partir de llavors els metres passaven molt lentament i cada braçada passava mes factura a la meva espatlla dreta. Però mica en mica els metres van passar i vaig arribar a l'ultim avituallament situat al kilòmetre 9. En aquest punt tot semblava fet, però els últims 1000 metres es van fer molt difícils per culpa d'unes onades que a mes d'un van estar a punt de portar-los a l'espigó (sort del Fer que em va cridar desde la punta de l'espigo per avisar-me de que estava perillosament aprop i evitar que no acabes contra les roques). Però solucionat aquest problema vaig arribar a la platja 12800 braçades mes tard on em van donar la medalla finisher i em vaig retrobar amb el Marc i els seus pares i el Fer, que encara no es creien que hagués pogut acabar la proba ja que tenien els seus dubtes de que ho pogués fer (he de dir que jo també tenia els meus dubtes).

Com ja comença a ser tradició el Marc va guanyar la seva categoria i va pujar al graó mes alt del podi on el vaig acompanyar en el tercer graó.

Aquesta proba va posar punt i final a la meva temporada 2011. Ara toca passar per xapa i pintura, però d'aquí poc tornarem a estar a tope i donant guerra!

Eric Cinca.