CRÒNICA DEL DANI "PORC SENGLAR" SAGRERA
Mataró com sempre, bon temps i un circuit espectacular.
Puntualment estàvem tots els participants preparant les màquines per un diumenge més de cursa. Aquest cop hi havia una novetat, el meu germà Willy . Com jo, va amb una rigida de 29, vull dir amb una bici de fa 29 anys amb v-brek i sense forquilla.
Tothom té la seva estratègia al cap i sabedors de les nostres possibilitats mirem com podem quedar i per davant de qui.
El meu objectiu era quedar entre els 10 primers i per devant de l'Abel, crec que la del Ramón i L’Àngel era quedar un per davant de l’altre.
Desconec si un dels objectius de l'Abel era quedar per devant meu, suposo que si.
Ens col-loquem tots a la línia de sortida bastant ben col-locats i junts.
1,2i3 fora ,la cursa està llançada veig que no estic ben col-locat entre els 30 primers a 5metres l’Àngel i el Ramón i a uns 10metres l’Abel, merda amb tanta gent em costarà agafar-los. Als 300 metres miró d'avançar el Ramón sense que em vegi, bumba cop de colze (Ramón veterano no em deixa passar) quan veu que sóc jo es decanta una mica i puc passar, soc conscient que he d' arrivar amb 1 minut de marge amb l’Abel, l’avanço i poso un ritme fort vaig mirant enrere (dissimuladament) i veig que obro forat. En una de les corbes rellisco i tombarella de judo no he perdut ni un segon. Agafo la bici i com sempre els 1ers metres amb no gaires bones sensacions, a la 1ª rampa canvio de plat i merda m’ha saltat la cadena, perdo5 posicions i uns 10", segueixo.
Espectacular circuit de bici amb mes de un 60% per corriols no gaire tècnics però si molt divertits.
Al km 15aprox ,sento l’aler al clatell de l’Abel, la veritat és que ja no l’esperava, m’avança i segueix el seu ritme; jo li agafo la roda i penso que no l'he de deixar marxar, sense fer cap demarrage imposa un fort ritme en una zona rodadora, allà és quan veig que si pot ,em deixarà enrere em mira i jo el miro no ens diem gaires coses, el veia amb molta força.
En una trialera de pujada l’Abel perd uns metres, a la baixada em torna a agafar i quan crec que volia fer un demarrage per deixar-me enrere apareix un cotxe de cara.
No ens queda més remei que jugar-nos-ho als últims 2’5km a peu. A la transició em despisto i perdo uns segons buscant la meva roba, merda ! l’Abel agafa uns 20metres d’avantatge apreto fins agafar-lo, se'm passa pel cap arrivar plegats però que coi! si als entrenos ja ens fotem pals ara no l’esperaré segueixo i li trec uns metres que miro d’administrar fins al final. Finalment jo16 , l’Abel 17 .
El pique Ramón -Àngel es va saldar amb una victòria de l’Angel gràcies a una espectacular remuntada en bici.
Jose. Indispensable, dels pocs que a la cursa ha anat de menys a més, és un dels pilars de la secció, no falla mai i la seva progressió es paral.lela a la seva tenacitat.
Ramón i Àngel, els poso al mateix paquet, han sigut imprescindibles en l’exit de la secció al circuit de muntanya, tot i ser veterans el seu carácter 20anyero i el seu pique personal els han fet assolir un estat de forma excel.lent. Com corren ara!!
Ignasi. Vull pensar que t’agraden les duatlons i no és escaqueig familiar. Espectacular cursa agafant el teu ritme i mantenint-lo fins al final, molt regular tant en bici com corrents.
Jaume (Toro). Gran cursa fent un bon marcatge a l'Àngel corrents, llàstima que no has pogut mantenir el ritme en bici, peça important de la secció fent grup i pinya.
Abel. Que cabrooooon m’has obligat a exprimir-me al màxim, aquesta familia amb poc entrenament ja fant, ha sigut imprescindible per assolir la segona posició per equips. 1er classificat de veteranos per davant de noms il.lustres com Jose Cano i Xavi Padros, felicitats!!
Un cop més cal mencionar la participació dels benjamins lasalleros fent d’aquesta duatló una festa per tota la familia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada