CRÒNICA DEL MESTRE BALLESTER
La Salle Triatló: no hi ha qui ens pari!!!!: encara no fa dos setmanes l’Abel puja al primer calaix en veterans a una Duatló de muntanya, podi que ja havíem “catat” amb el Ramon a Viladecavalls i el Moi a Balaguer, alhora ens enfilem al “TOP 3” de la lliga de Clubs de duatlons, també de muntanya, amb clares opcions a ascendir a primera categoria….i ara, a la Cursa de 10 km a peu del barri de Sant Antoni que es va celebrar el passat diumenge, assolim tots i cadascú dels objectius individuals que els components del club ens havíem marcat… Ja ho veieu...toquem totes les tecles..i a més “afinem” molt....i espereu que les triatlons i la mitja i llarga distància estan encara per arribar!!!!!
El cas es que ja fa uns dies molts de nosaltres ens havíem marcat el dia 22 de gener a l’agenda amb l’objectiu de fer un 10mil “volador” per millorar marques. Cadascú al seu ritme i amb el seus propis objectius:
El Marc, el Dani i el Ricard, tots tres volien superar la barrera dels 35’...molts creiem que era una bogeria, que es fotrien de lloros!! Doncs res de tot això: tots tres valents van aconseguir-ho: van sortir juntets i es van complementar a la perfecció: el Dani arrossegant-los en els moments mes difícils de la cursa (km5 a km7) i el Marc llençant un dels seus atacs finals a l’últim kilòmetre que va fer estirar el grupet i posar-los les piles en l’Sprint final. Em marejo només de pensar el temps de l’últim km del Marc després de 9km d’agonia (per sota de 3’20’’). En fi unes autèntiques màquines que han aconseguit pujar un esgraó la seva categoria, i de pas, la del Club...si senyors!!! enhorabona!!!
El Ferran Giones, calladet i sense dir res també volia destrossar el seu registre, i això passava per baixar de 37’: dit i fet 36’40’’, feina feta i cap a casa....el cert es que ningú no el veu entrenar....o s’amaga quan ens veu al club o el seu “pruductu” es diferent del nostre.....però us asseguro que gamba que se les pela!
El Pau: tot coratge estava disposat a deixar enrere els 40’, i tot i els seus dubtes va ser valent, va aixecar el cap i endavant: va aturar el crono en 39’20’’. El que mes por li feia era l’estratègia a adoptar...la veritat es que si l’haguéssim vist justet ens hagués fet mes por aconsellar-li que sortís valen però sense donar-ho tot: ja sabeu en un 10mil, si surts conservador pensant en que ja apretaras mes endavant, se’t passa l’arròs i al Km5, si no vas “on time” ja pots plegar veles!!!. En fi , sabedor que el Pau tenia potencial per baixar de 40, li vaig aconsellar que fes els 5 primers entre 3’50’’ o 3’55’’, i que si arribava al Paral.lel (km.6) amb aquest ritme, tenia marge de sobres per acabar “under 40”. I així va ser: va sortir amb el llebre Navasa i amb mi , i ràpidament va agafar una bona velocitat de creuer seguint fil per randa els consells. (19’34 km5 a 3’55’’).
El Ramon Borrell va arribar atabalat el pobre: amb les presses es va deixar el xip, i no sabem a hores d’ara el temps real que va fer, però us asseguro que veient-lo passar “al galop” estic segur que va rondar el 37’. Com sempre fent pinya abans de la cursa i animant a tothom, quan apareix per les curses es sinònim de “conya marinera”.
Una grata sorpresa va ser la presència de la Merçè: tota discreta ella i a la que agraïm moltíssim la seva presència: ara, Merçè ets la nostre única esperança femenina de la secció....parlarem amb qui toca perquè aquest diamant llueixi més sovint!!!!...però si de cas, esperem-nos a pujar de categoria a les Duatlons de Muntanya....jejejej....que necessitem tota la essència Gangolells!!! El cas es que previ a la cursa, la Merçè ens parlava que estaria contenta si aconseguia fer un 45’ o 46’....Va sortir prudent, però a mitja cursa el crono anunciava una bona marca: (km5: 21’57’’)....i es que “el que tuvo.....retuvo”. Els segons 5mil, els va fer al mateix ritme i sense defallir, aturant el temps en 44’05’’ i 19 de la seva categoria....alerta que en 4 dies la tornem a tenir dalt d’un podi!!!
I finalment el meu objectiu: venia de fer 43’39’’ als Nassos i pretenia un 43’ baix, com a part de la preparació per la Mataró. De fet baixar el crono, per a mi era un puntet de motivació per els entrenaments, especialment aquelles series llargues que tan em costen....Les bones vibracions, però em van començar la tarda abans, quan l’amic Albert Navasa m’envia un mail preguntant-me pel temps que buscava i oferint-se com a llebre...Per una banda retrobàvem un bon company de la secció després d’una molesta lesió i per l’altre, m’assegurava el recolzament anímic durant tota la cursa. Dit i fet nois: recuperar el Navasa ha esta el millor fitxatge de la temporada, sobretot per a mi...jeje....Sortirem a 4’ pelats durant els dos primers kilòmetres i a partir del tercer a patir.....de fet sabia que el pitjor moment de la cursa seria entre el km5 i el km7 amb la pujada del paral.lel inclosa...en fi vaig se capaç de mantenir el ritme gràcies a l’ajut de la llebre...que mes que de llebre va fer de “remolcador”!!!!. I els 3 últims km van suposar l’últim esforç, sabedor que assoliria l’objectiu. Pels qui en sabeu d’això, no se si es normal, però vaig fer una mitja de 177 ppm quan les meves màximes estan en 185; conclusió: mai mes duré posat el pulsòmetre!!! Encara ara en tremolen les cames.....Quin patiment.....43’07’’ als 10k...la propera “under 42”.
En fi no se si va ser l’estrena de la roba de la secció, molt xula per cert....però la cursa va donar molt de sí!!!! I pels qui minimitzin les vostres marques dient que era una cursa molt plana......sapigueu que vareu salvar un desnivell acumulat positiu de 61 metres!!!!
Ens veiem a la propera.....
Jose Ballester
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada