Ahir diumenge es va diputar la
“Triatlo de muntanya dels Arenys” organitzada per SPORTS MOL
i en un format que, entendré que alguns de vosaltres qualifiqueu de “mariconades”:
750 mts swim+17.8km BTT+ 4500 mts run.
El Ricard, el Jaume “toru” Sabaté, Dani “senglar” i jo mateix.
La prèvia a la cursa fa entrar el riure: jo vaig perdre la cartera la nit
abans amb el DNI,
i totes les targes hagudes i per haver, el Dani va perdre a la porta del Box
les ulleres de nedar quan es disposava a buidar la motxilla que duia i que
intentava entrar amb la bici. El Ricard
va fer mitja volta amb el cotxe a l’autopista per tornar a casa precisament perquè
s’havia oblidat les ulleres....en fi un caos....
El fet es que ens disposem a sortir a nedar, cadascú amb la seva història, però
amb la idea de passar-nos-ho bé i quasi la il·lusió de pensar en poc menys
d’una hora i mitja tindríem la feina feta.
“Entrem a l’últim minut i en
qualsevol moment podem donar sortida”...i ZASCA!!!! ...tots a l’aigua....em tiro i surto
davant el Ricard i el Jaume...al cap de 2 minuts passo a un tio sense ulleres i
amb un nas punxegut que li feia de timó: només podia ser el Dani.....”a la bici em passares nen, però avui a
l’aigua et pelo jo!!!”:...jejej..sort que som família sinó ens trauríem els
ulls.....fixeu-vos si anava “encigalat” que la segona boia no la vaig vorejar,
sino que vaig xocar amb el cap contra ella, i sort que era bastant gran perquè sinó
passo per damunt.....Ara sabrem si els àrbitres de la Fede llegeixen les meves
cròniques, perquè, de fet, m’haurien d’haver desqualificat, ja que no vaig vorejar
la boia, sinó que la vaig “embestir”.....jejeje...
Finalment enfilo a la platja i surto de l’aigua en menys de 12 minuts: bon
swim.... Com no podia ser d’una altre manera el Dani i el Jaume em passen en la
transició corrents abans de l’arc de boxes
El tram de Bici era senzill: 8-9
km de pujada en paral·lel a la Riera, mes dos kms.de
rampes dures però fàcils; a continuació una trialera pel mig d’un bosc de
dificultat mitja i un descens vertiginós amb sorra suelta i asfalt humit fins a
meta, es a dir el típic recorregut trampa: “es
fàcil, apreto perqué soc un “descender” professional..i als deu minuts “pinyo
que te crio per fer-me el xulo i anar sobrat”....per sort no vaig caure però
algun aiaiai si vaig tenir. Com de costum, a la pujada tot deu em va passar
(inclòs el Ricard) i a dalt, al començar
la baixada, vaig poder recuperar alguna posició.
Arribo bastant sencer a la T2 em poso les voladores i a còrrer 4’5km entre
el port i el passeig d’Arenys. Surto a fondu tius!!!!(venia descansat de la
baixada) i em sento per un moment el Gomez-Noya: genolls amunt, turmells tocant
el cul, pas llarg, mirada de concentració màxima enfocant al infinit....en fi
una màquina, m’emociono i em passo a dos per l’afilador.....però l’alegria dura
poc.....passat el primer Km ja mirava enrere amb la por de pagar la
xuleria.....i efectivament, els dos tius que acabava d’avançar, m’han aguantat
la roda i ara em miren amb ganes de tornar-me el pal....En fi, finalment
aconsegueixo distanciar-los a base de gemecs i esbufegades que se sentien a un
kilometre.
Els últims 500 metres vaig tornar a
apretar per allò de que els meus amics em vegin sencer.....i meta!!!!
Primera conclusió: com mola fer curses curtes i a prop de casa, son menys
èpiques però a les 12 estàs a casa dutxat i llest: t’estalvies males cares,
t’evites les agulletes de l’endemà....
Segona conclusió: desprès de tres anys de fer triatlons em segueix estressant
la logística de la cursa, casquet, ulleres, bici, sabatilles, casc bici,
voladores, dorsal, xip, porta-dorsal, porta xip....gels, bidons, aire a les roda....Bufff....es millor fer un
deumil, en que agafes les sabatilles...i prou.
EN fi una bona estoneta en bona companyia.
Ara sort als que aneu a fer l’X-TERRA, espero que torneu amb la classificació
de Hawai a la butxaca. Ànim valents.!!!!
JOSE BALLESTER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada