El passat diumenge va començar el Circuit Català de Duatlons de
muntanya amb un plat ben fort: Duatló de
Tavèrnoles puntuable per la lliga de Clubs i alhora campionat de Catalunya per
grups d’edat.
El recorregut es presumia prou senzill, però la veritat es que amb la pluja
dels últims díes vam trobar fang per tot arreu, especialment a la secció de la
bici.
Vam assistir-hi el Senglar Dani, Lobenzo Àngel i el Tuchu Casas, i un
servidor, i si abans que ho penseu va haver absències molt destacades……l’amic
Borrell va fallar….però, tranquil a la propera t’hi esperem!!!
El nivell de la proba era brutal, hi eren tots els bons i, es clar, estrenàvem
categoria, amb la qual cosa, teniem el llistó prou alt com per fer un mal
paper….la pressió no ens va deixar dormir…jajaja…
Ens trobem tots quatre i després de unes fotos de rigor ens n’anem cap a la
sortida.
Els primers 400 mts del circuit run eren molt forts, amb molt desnivell; si
l’Ignasi arriba a venir hagués pujat a quatre potes….però es tractava de sortir
amb calma i no cremar-se al principi.
Però les ganes ens poden a tots i vam sortir tan disparats com vam poguer;
El Dani entre els 15 primers. Això proba el nivell que hi havia (penseu que el
Senglar esta “fino, fino, filipino”). L’Àngel al darrera, i a cua de pelotón
l’Albert i jo.
Vaig poder-lo seguir fins a dalt de la pujada però al pla i baixant va
tirar mes i vaig decidir seguir el meu ritme.
El Dani va fer molt bona secció run i va pujar a la bici molt ben
posicionat, llàsitma que va perdre pistonada en una caiguda tonta en un tram de
pujada amb la bici. A Aquest
nivell caus i perds 10 segons i recuperar costa un munt!!!
L’Àngel tenia excusa, no feia ni 24 hores que venia de fer un viatge
transoceànic, i el Jet Lag li va passar factura, però tranquil noi, que aquesta
és només la primera, ja n’arribaran d’altres. També vaig apreciar una certa desmotivació
atès que el seu rival mes directe va fer “figa”…..
L’Albert va córrer bastant tranquil i reservant-se per la bici (un “amic”,
per dir alguna cosa, li va deixar un ferro de bici, que per arrossegar-la tenia
que fer palanca a terra) per tant el seu segment Bike va ser força acceptable.
En el meu cas la bici se’m va travessar molt i molt: baixant després de la
galeta de l’estiu he reconsiderat molts riscos, i pujant-me em passa tot deu, o
sigui que podeu imaginar-vos…..collint floretes com diria aquell.
L’últim tram de run era per la mateixa pujada que el primer, però a mig
camí giràvem cua i ens n’entornàvem avall per enfilar meta.
En general la proba va resultar prou dura, qui no estigui acostumat a fer
duatlons de muntanya, dir-vos que es un nivell de duresa semblant a una
olímpica, però amb esforços mes explosius,
o sigui acabes rebentat.
El resultat final individual i per equips no es per tirar coets, 13 ens, però
això no ha fet mes que començar nois….tot arribarà…
Per equips van puntuar el Dani , l’Àngel i l’Albert ( jo vaig fer
“d’escudero”, que no es perdi ningú, jejej).
En grups d’edat V1, l’Àngel 11e i jo 35è, en Absolut masculí, el Dani, 14è i l’Albert 104è.
Ens veiem a la propera…
Salut i kms.
Jose Ballester.
Fotos de la prova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada