Foto club
“El geni es aquell que sap
observar i mirar la creació”
Antoni Gaudí
Ja ha tornat el club!! i aquest
any amb moltes novetats, una de les novetats es que la salle fa una mirada cap
els seus inicis per poder millorar en el present, s'ha parlat de organitzar
trobades de germanor massives associades a reptes per poder fer pinya i el primer
repte és la cursa del tres pics i com a primera prova hi ha “La volta a la
Maria” a Avià, una cursa de muntanya de 15[km], Eus aquí l'història de com va
anara la primera cursa de la temporada, que al mateix temps va ser la primera
trobada de les moltes que es faran aquesta temporada.
Un petit detall
aclaridor, poder és confusa aquest crònica ja que parlo molt d'en Fer, és per
dos motius, primer en Fer és pal de paller i és difícil no parlarne d'ell,
però l'altre motiu és que en Fer s'ha bilocat! Ara hi han dos Fers, el que ja
tenim molt vist i el nou Fer que és el nebot del Fer que ja tenim molt vist, aclarit?
(probablement no)
Ja a les 9, dos quarts d'hora
abans de que comenci la cursa, érem tots per la zona donant voltes, uns
escalfant, els altres xerrant, i altres buscant aparcament. També hi estaven en
Moi i l'Abel, aquest dos no estaven vestits amb calça curta, eren amb pantaló llarg
i ben vestits i uniformats que feien goig, no van participar ja que també van
fer una feina molt important que és organitzar la cursa i ferla possible.
D'entre tots vaig ajuntarme amb el Domingo per anar a escalfar i just abans de
començar fer uns progressius amb en Fer (el que ja temin molt vist) i en Marc, acabades
la progressions a la línia de sortida esperant sentir el coet.
Foto Jordi Parera
Foto Jordi Parera
La cursa per els de la Salle van
ser moltes petites curses molt emocionants totes.
• La primera que comentaré és el
duel entre cosins de la familia Valls, Ferran i Bernat. En Ferran corre millor
que en Bernat i el repte del Bernat era guanyar a en Ferran. El veredicte és
que estan inscrits a una cursa per el diumenge següent, en Bernat tindrà un
altre oportunitat per guanyar al seu cosí.
Foto Jordi Parera
Foto Marc Vila
• L'altre gran duel era el duel
de Fers, Fer el nou volia guanyar al seu oncle en una cursa a peu per primer
cop, Enhorabona Fer el nou ara passaràs a ser Fer el ràpid, i l'altre podria
ser en Fer el no tant ràpid com l'altre Fer (com a mínim fins la propera cursa)
afanyat que el joven puja amb molta força i en aquest cas concret jove i amb
bona genètica de corredor.
Fotos Jordi Parera
• Una altre gran batalla va ser
la del tercet Pau, Salvi i Tuchu. Tuchu posat les piles!! si no et poses les
piles no tindré coses interessants que explicar en el blog i ho hauré d'omplir
de palla, Salvi no t'adormis i Pau segueix apretant!
Fotos Jordi Parera
• A parlaré de LA BATALLA!!! La
salle sport champions league! Un duel que va comença Ricard contra Marc i un
amagapals anomenat Dani. El defineixo així ja que poc abans de la sortida em
va dir que venia a gaudir i anar lent, va començar segons diu ell molt suau,
però jo no m'ho crec ja que va començar tant fort que ni em va veure, per
resumir en veure's en cursa va sortir el senglar que hi ha dintre seu i va començar
a envestir participants fins arribar a classificació Salle Champions league. La
classificació final va ser Ricard, Marc i el nostre amagapals va haver de
conformarse amb una no menys que excel∙lent tercera posició robada al nostre
gran amic Domingo que després de ser envestit per un furiós porc senglar va
quedarse amb un altre digne quarta plaça.
Enhorabona sou els grans
Mestres!!!
Fotos Jordi Parera
Faltem per això els desparellats,
no puc acabar sense parlar de nosaltres els que amb tota la il∙lusió participem
sense comparar resultats ja que el nostre Doppelgänger no estava present, entre
aquests estem, un servidor, en Jose Luís, l'Unai i la Mercè. José Luis el
transfuga ja que es va inscriure com a Garraf Runner , l'Unai que no va tornar
a casa amb les mans buides i la Mercè que va fer un més que molt honorable
deséna plaça a la genera femenina. Per últim vull esmenar a en Jordi i en
Francesc, també son del club però vam passar tant discretament per el costat
meu i van interactuar tant poc amb mi que no se que explicar d'ell. Enhorabona
igualment!! Per la propera vegada ja sabeu anau amb compte amb mi i eviteume
si no us tocarà rebre a les cròniques com els hi ha passat a tots els altres.
Fotos Jordi Parera
El
recorregut preciós, es pujava per corriols que travessen un bosc humit i
ombrívol, després arribava a un altiplà amb prats i finalment hi havia una
baixada de vertigen. Cal destacar que en una part del recorregut es passava per
una cova sota una cascada, molt i molt maco, per desgracia alguns de nosaltres
anaven tant apurat i tant a gas que no van veureho, quina llàstima per ells.
La baixada molt tècnica, en el
meu cas em passava que tots als que hi fotia el pal a les pujades em passaven a
les baixades i com que ho vaig comentar en arribarhi vaig veure que no vaig
ser l'únic del club amb aquest problema, això demostra que La Salle es un equip
de PIXAPINS i que encara hem d'entrenar si volem ser com cabres.
Fotos Cesc Mas
L'avituallament final molt i molt
bé hi havia una varietat molt gran d'entrepans, una truita molt bona i un
tirador de cerveza selfservice mentre ens oferien una exhibició castellera.
També hi hagué un repartiment de premis per sorteig que hauria de ser bastant
extens ja que a la salle ens van tocar tres premis mínim, una coca per en
Ferran, una mitjons per en Marc i un regal molt personal per en Unai. Sobre el
regal de l'Unai, el va amagar ràpidament al cotxe perquè ningú el veiés
(intueixo que se'l volia guardar per la seva més gran intimitat) es per això
que no revelo de que es tracta el regal.
Acabada la cursa i el
avituallament final uns quants de nosaltres vam anar a dinar plegats a un
restaurant de Berga, per sort en aquest establiment tenien un servei bastant
lent, cosa que va donar per poder xerrar molt. Un menjar que certes persones no
va agradar gaire, millor per mi, al preu d'un menú vaig poder menjar el meu i
el dels llepafils, ja ho sabeu els que vau anar i per els que no us ho
explico, jo el repte que em vaig proposar era fer una balanç calòric positiu i
us asseguro que ho vaig aconseguir! No em va ser difícil tenint en
compte que hi havia entrants, primer plat de paella, segon plat i postre.
Emili Lincoln
Més fotos de Jordi Parera (www.jordiparera.net):
4 comentaris:
Òstia Emili, quina gran crònica i tant ben il·lustrada.
Saps que a dia d'avui no sé si m'agrada més sortir a córrer o llegir les teves cròniques ;-) De moment la sort es que encara puc fer les dues coses!!
Gràcies i a seguir disfrutant!
Gran crónica Emili! un plaer fer l'escalfament amb tu i un plaer tenir-vos a tots de companys!
Fins la propera!
Domingo Roig.
Jajaja, que gran ets Emili!!!! transmets com ningú l'ambient viscut...guerra de bastons, però sobretot gran festa!!!
Et prometo que em poso les piles, per donar-te que comentar ;)
Un plaer tenir companys com els d'aquest club, del primer a l'últim!
Tuchu.
Bona crónica Emili. ;)
Publica un comentari a l'entrada