Ni calor hasta San Juan ni frío hasta
Navidad
Proverbio
Castellano
Aquest any
quatre valents de la Salle hem participat a la cent cinquena edició de la copa
Nadal, la prova consisteix en nedar 200 metres a les gèlides aigües del port de
Barcelona, sembla dur però un cop ho has fet et dones compte que no ho és tant
com sembla.
Bé La veritat
és que jo em vaig inscriure al novembre amb molta desconeixença i fins el dia
24 vaig viure molt feliç... ja que aquest dia em vaig llevar una mica espantat
“a on collons m'he inscrit! Qui m'ha manat a mi ficarme a nedar a l'aigua del
port el dia de Nadal!!!”. La nit de Nadal però amb molta por sobre per el que
podria passar el dia següent. El dia de Nadal em vaig despertar a les 8 vaig
esmorzar i un hora més tard em trobava amb el Fer i companyia al pont que hi ha
entre el Maremàgnum i colom. Tot un goig veure tanta família plegada, va venir
a animarlo en Fernando Alonso (el Fer que en aquest moments llueix el premi de
Fer el ràpid de la Salle) i el germà del Fer, que porta exactament el mateix
pentinat que son germà. Això em va donar molta confusió al primer moment, a
l'hora de veure'ls ja de lluny deia collons un altre fer Fer, a quin he de
saludar? Però per sort el que portava boina va dirme “Hola Emili” i per no
faltarli vaig contestarli amb un Hooooolllllaaaaaa!!!! En breu va arribar en
Xavi en màniga curta deia que així podia anarse'n habituant al medi, i en breu
va aparéixer en Campà que aquest venia de pujar fins al Castell corrent.
La prova era
senzilla, en el Maremàgnum t'hi pujaves en una barca remolcadora que et portava
fins a 200 metres de la arribada (el viatge era d'uns 5 minuts), feien sonar un
xiulet, et tiraves a l'aigua (la coberta de la remolcadora era a uns 2 metres
d'alçada per el que havies de fer un bon salt per llençarte a l'aigua) i després
nedar tant ràpid com poguessis. Hi havia un punt de marcatge, una pancarta que
havies de tocar amb el xip i tot seguit agafar les escales per sortir de
l'aigua el més ràpid que poguessis.
Els primers en
llençarse a l'aigua varen ser En Fer i en Campà, va haverhi un duel bastant
fort entre ells per veure que era el menys lents dels dos, en Fer va entrar a
l'aigua magistralment, com no es podia esperar de cap altre manera es va tirar
de bomba des de la remolcadora. No sé qui va guanyar dels dos, no vaig poder
estar per el gran duel del dia ja que en breu vaig haver de prepararme per la
meva sortida, el resultat encara no me l'han dit i per tant no puc dir-vos-ho.
Vaig
acompanyar a en Xavi a l'embarcament a la remolcadora, vaig desitjarli sort i
desprès vaig anar a pixar als lavabos del Maremàgnum, això últim podria ser un
detall bastant irrellevant si no fos per el motiu que anava en barnús i la gent
del centre comercial que no s'havia assabentat del que va passava a l'exterior
em mirava amb una cara rara.
Ja va arribar
l'hora de la veritat em va tocar embarcarme. Només pujarhi em vaig treure el
Barnús, se'l vaig donar a un bon home que amb una Zodiac me'l va portar fins a
l'arribada, gaudeixes de la preciosa travessa per el port en banyador (com
donar un tomb amb la golondrina però amb gent més tarada que jo i cantant nadales).
Sort que aquest any feia sol i gens de vent, no em puc imaginar com ha de ser
aquest viatge els anys que fa mal temps.
Finalment la
remolcadora s'atura a 200 metres de l'arribada, se sent el xiulet i ens tirem a
l'aigua. Jo vaig ficarme a segona fila, em veia massa nivell com per posarme
a primera, em llenço fent un pas cap al davant després de mirar no caure sobre
ningú començo a sentir la temperatura de l'aigua, com un boig començo a maure
el braços i en pocs metres de tant moure'ls vaig començar-me a sentir temperat
dins de l'aigua (casi com si estigués escalfant a la Salle), tot i això els 200
metres no acabaven mai. Un esta acostumat a cada 25 metres impulsarse a la
paret i fer 200 metres lineals sense parets es fa molt llarg!! En arribar vaig tocar
la pancarta a 3'07”, però es veu que no funcionava ja que el temps oficial es
de 3'27” aquest 20” són els que vaig trigar en anar des de la pancarta
marcadora fins que vaig sortir de l'aigua i vaig fitxar a la catifa. Aquesta
espera es el que més dur se'm va fer com que estava a l'aigua immòbil és on
vaig agafar fred.
Vaig sortir de
l'agua quan en van deixar, vaig anar a buscar el meu Barnús i vaig trobarme al
Del Corral i en Xavi que estaven esperantme per felicitarme el Nadal, en
aquell moment molt agraït fins que vaig anar al mostrador on donaven caldo
calent Aneto, no hi quedava!! En aquest moment és on vaig maleir als meus companys
que m'havien deixat sense caldo!! Trossos de quòniam espero que us hagi
aprofitat el caldo calent que jo només vaig poder prendre Cacaolat fred!!!
Emili Lincoln
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada