Foto de www.mitjadesitges.cat
"Res és prou difícil com per no ser aconseguit amb fortalesa"
Juli Cèsar (100 a.c-44
a.c.)
Aquest cop m'he inscrit a la mitja de
Sitges, primer cop que en faig una i ha sigut el cop que més
quilòmetres he fet seguits a la meva vida. Només m'he apropat en
dues ocasions el dia de la volta a la Maria que vaig fer-hi 15 i el
Diumenge abans que vaig fer-hi casi vint.
De l'organització no puc dir gaires
coses bones ja que vam arribar un hora abans i vam haver de fer 55
minuts de cua per recollir el dorsal, per tant no vam tenir el dorsal
fins a cinc minuts per començar, com podeu entendre vaig preferir
fer la cursa que la cua per obtenir la samarreta, es per això que em
vaig quedar sense obsequi recordatori de la meva primera mitja. A
cinc minuts per que es doni la sortida no et dona temps a fer altre
cosa que anar-hi sense haver escalfat, com que vaig arribar molt just
no vaig poder-me posar al meu calaix i vaig haver de sortir des d'el
darrera, per tant ja ho veieu, jo sense escalfar, en el calaix que no
em toca i sense obsequi. Ja vaig començar amb molt mal peu i per que
diguin que una mitja és molt menys estressant que una cursa de
curta!
Doncs això, sortir a 4 o més ben dit
començar l'escalfament a 4 i esquivant a gent. passat quilòmetre 4
hi ha el punt més horrorós de la cursa has de passar per sota les
vies del tren la veritat es que a la primera volta no se'm va fer
tant nefast ja que encara no estava ficat a la cursa. No va ser fins
el quilòmetre 6 que vaig començar a tenir unes molt bones
sensacions i vaig sentir-me molt bé, del circuit només cal destacar
que vora el 8 es torna a passar les vies per un pas elevat que és
molt més suau que el del quilòmetre 4 y poc abans d'arribar la
cursa es fica per el centre històric de Sitges, aquest tram té una
lleugera pujada, però s'agraeix ja que passa per davant d'un parell
de bars i és divertit veure la gent amb la seva cervesa animant i
donant caliu a la cursa. La segona volta va anar bastant bé vaig
tenir per apretar una mica més i en aquesta si que va costar-me el
pas subterrani, va trencar-me el ritme y va matar-me bastant, una
mica d'aigua a l'avituallament i a gaudir. La única cosa a remarcar
és que els mitjons que portava en van fer una petita nafra que va
fer-me una mica de mal des d'el 15, però bastant suportable, un cop
canviats els mitjons no m'ha tornat a fer mal ja que esta en un lloc
que només fa mal quan porto els mitjons esmenats.
A la recta final hi era en Tiger , al
bo li havia donat temps d'arribar, fotre's l'aperitiu per recuperar i
posicionar-se per poder-me animar (no hi ha res millor que córrer
bé). Bé tots un altre cop junts a buscar el cotxe i tornar a
Barcelona amb l'objectiu complert, Ja he fet la meva primera mitja
marató.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada