LA SALLE SPORT: EL GLAMOUR DE LA SALLE A MÓNACO

Tristar 111 Mònaco.
“Glamour i Triatlo”.
per JOSE BALLESTER.

El passat diumenge, 4 components de la Salle Triatlo (la Monste, el Marc, el Dani i jo mateix) ens vam aventurar a prendre part de la 111 Tristar de Mònaco.

Tal com indica el seu propi nom, es tracta de fer 111 Km (1 swim, 100 bike i 10 run) en un entorn força especial com es la ciutat de Monte-carlo i els seus voltants.

Divendres a la tarda arribàvem al Principat Mònaco just a temps de registrar-nos per la cursa, buscar l’apartament i sortir a sopar rodejats de luxe i glamour (mai he vist tants Ferraris, Porsches y rolls Royce per metre quadrat). Casualment el Restaurant es trobava al carrer que pujava de la mítica corba de la “rascasse” i duia fins a “le casino”, que tantes vegades havíem vist a la tele, en ocasió del Gran Premi de la F1. El que ens va sorprendre en directe, es el desnivell de la pujada, especialment pensant en la cursa i les tres vegades que ens tocaria fer-la a peu. Cap problema que un bon “Gin tònic” en bona companyia no pugi arreglar.

L’endemà dissabte, mati de turisme amb les nostres dones i a la tarda, entrem la bici i les bosses de run i bike al parc tancat.

Fent honor al campioníssim de casa nostre Marcel Zamora, vam sopar una bona pizza de tonyina i a dormir.

Diumenge, el dia va aixecar-se tapat i amenaçant pluja, que per una banda es ideal per no patir calor, però esgarrifava pensar en els perillosos descensos que ens esperaven en el tram de bici.

Puntualment va sonar el tret de sortida i ens vam tirar a l’aigua amb la sensació de anar ràpid però sense cremar-se, ja que teníem unes quantes hores per davant. Pràcticament tots els atletes sortien amb neoprè, especialment quant va córrer la veu de que hi havia meduses...

Vaig sortir de l’aigua just darrera de la Montse i el Dani. De moment les sensacions eren bones, però calia estar superconcentrat i visualitzar la transició prèviament: 1)aixecat les ulleres sense treure-te-les: necessites les mans lliures per desvestir-te!! 2)busca la teva bossa i ves a seure a la carpa. 3)treu-te el neoprè 4) treu els casc i les sabates bike de la bossa i posa-hi dins el neoprè les ulleres i el casquet de bany.5)Guarda la bossa i ves a buscar la bici i desprès.... a fer quilòmetres!!!. En fi una mica estressant, però me’n vaig sortir prou bé. Al pujar-me a la bici vaig coincidir amb el Dani, qui ràpidament va imprimir un ritme que ni podia, ni volia seguir: 100 kms. i 2000 mts de desnivell positiu distribuïts en quatre exigents ports de muntanya ens esperàvem. La secció bike va posar a tothom al seu lloc: en el meu cas van ser gairebé 4 hores de patiment, ja que ni en les baixades podia recuperar: molt tècniques i amb pluja esporàdica. Poc temps vaig tenir per apreciar les fantàstiques vistes que el recorregut ens oferia, però d’entre elles cal destacar la vista de Mònaco des de les muntanyes que la envolten, gairebé diria que la “emmurallen”. Ara m’explico perquè diuen (i ho se per bones fonts) que va ser una ciutat fundada per Pirates, que hi buscaven refugi.

Finalment, vaig baixar-me de la bici bastant sencer (o això creia) i amb la sensació que el que quedava era relativament fàcil. I de fet mentre corria pel pla, el ritme era prou bó (+/-4:45 min/km). El problema va ser la maleïda rampa del casino. La última volta i mitja va ser agònica, però la satisfacció d’arribar al final i la sensació d’estar fent “alguna cosa important” va prevaldre i vaig arribar a meta on m’hi esperaven la delegació de la Salle al complet i en especial, la meva dona que durant tota la cursa a peu em va donar ànims. En definitiva un cap de setmana d’allò mes complet, tot combinant de forma entretinguda esport i turisme. Molt recomanable!!.

En quant als participants de la Salle:

Marc. El Junior esta que se surt!!!, va nedar rapidíssim fent tercer en el parcial de la seva categoria; a la bici va aguantar el tipus (es nota l’entrenament de les 24 hores de calafat) tot i que el pobre va haver de aturar-se dues vegades a recollir un maleït bidó que no parava de caure-li. Finalment, al segment Run va fer una nova exhibició acabant en una molt meritòria posició. (amb pal inclòs al Dani, jeje).

Dani: Va nedar prou bé tenint en conte que va sortir molt enrere i els primers 300 mts no va poder nedar gens còmode. En bici va tirar de galons mantenint el ritme intens a les pujades i baixant ràpid però segur per recuperar temps. Les transicions no el van afavorir, i en una d’elles, es va confondre de bossa...crec que no se li oblidarà mai que 189 en frances es es “une quatre-vingts-neuf”,(N.d.A. i es que te tela haver de dir “quatre vints” per dir vuitanta). Finalment el tram de cursa a peu va aguantar el tipus tot i certs problemes estomacals (ho sento Dani, esborrarem de la dieta la “creppe de xocolata” la vigília de la cursa). EL “senglar” pot estar especialment satisfet per aquesta cursa, tenint en conte la força de voluntat que ha demostrat en recuperar-se tan ràpid del greu accident que va patir en moto, encara no fa ni sis mesos.

Montse: Tot voluntat! Va nedar molt bé,a la bici va ser força regular i finalment el circuit de córrer va saber-se dosificar molt bé. Ànims que a Berga arribarem finets, finets!!!

TEAM LA SALLE “SUPPORTERS”: Especial menció als pares del Marc, a la Merçè, a la Laura i a la Mar, que en tot moment, ens van donar suport i ànims i per tant una gran part de les medalles “finisher” que ens van penjar, els pertanyen.

Ànims i ens trobem a Berga.....

Jose Ballester

Classificació