Crònica Triatló Olímpica de València
El passat dia 11 de setembre es va fer el triatló olímpic de València en el que per desgracia nomes vaig participar jo com a representant de La Salle Triatló.
Haig de dir que aquest triatló no pintava molt be, ja que el dissabte tornava d'un viatge a Croàcia i just trepitjar Barcelona agafava un tren direcció València on el meu germà i els meus pares m'esperaven per fer una visiteta ràpida per la ciutat i sopar. Tot aixo em va deixar les cames i els ànims per corre sota mínims.
El diumenge a les 6 del mati sonava el despertador i em dirigia tot sol a preparar el meu triatló (la meva família volia dormir i esmorzar tranquil·lament). Quan tot estava ja preparat vaig dirigir-me cap a la sortida on em vaig trovar al subministrador oficial de bicicletes de La Salle (Guillermo d'Argon 18) i desprès de parlar una estoneta va anar cap a l'aigua.
Ens vam ficar al canal del port just a sota del pont del circuit de la F1, i deprès d'una estoneta d'espera es va donar la sortida. Vaig començar a nadar amb un mal força intens a l'hombro dret, cosa que ja m'imaginava. L'aigua estava completament plana, cosa que vaig agrair ja que l'aigua es el tram mes dur per a mi. Vaig sortir de l'aigua força enrederit. Per aixo vaig fer la T1 a sprint per recuperar tot el possible.
Vaig començar el ciclisme a un ritme mol alt per a mi avançant a molta gent en un circuit magnific que et feia passar per dintre del circuit de F1 i la ciutat de les arts i les ciencies. Un cop fetes les 4 voltes vaig dirigir-me cap al carril de boxes on de cop i volta PAM!! Caiguda a la línia de boxes per ganes de corre. M'aixeco amb 4 rascades a les cames deixo la bici em poso les bambes i a corre (Haig de dir que les sensacions eren immillorables).
La cursa a peu consistia en fer 3 voltes a un circuit força bonic que passava pel paddock de la F1 i les impressionants naus dels vaixells de la world race. Un cop completades les tres voltes vaig dirigir-me cap a l'arc de meta on m'esperava el meu germà que em va dir que potser havia fet pòdium entre els júniors i no s'equivocava!
Desprès de reclamar el meu temps i la meva copa (ja que no sortia a les llistes) vaig pujar al coche direcció Barcelona a tope per poder celebrar les ultimes hores de la diada.
PD: Us recomano que l'any que ve correu aquest triatló, per la meva part es el triatló en el que mes he disfrutat.
Eric Cinca
Fotos de la cursa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada