Es dóna la sortida. Tinc la idea d'anar amb la llebre de 3:15, però em trobo bé i decideixo tirar endavant, sempre controlant el crono per no passar-me. Les sensacions són immillorables fins que al arribar al km 30 començo a patir. És el que té córrer una marató. Per sort, apareix com un àngel el Borrell, que m'acompanya des de l'Arc de Triomf fins a Plaça Catalunya. Aquest km i poc amb ell em serveix per recuperar el ritme i per poder afrontar el paral·lel amb ganes. Finalment, 3:12:02. Més content impossible, i quina millor forma de deixar enrere un any "durillo".
Moltes Felicitats a tots!! Sou tots uns cracks!!”
Algunes fotos de la Marató
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada