“El dolor només existeix per poder gaudir més fortament de la felicitat”
Anònim
A punt de començar la temporada de
duatlons tanco la pre-temporada amb els 10 quilòmetres de
Vilafranca, el meu objectiu primordial és treure'm de sobre la
ignomínia de ésser fantasma rosa.
Com tot dia de cursa es comença
aixecant-se un del llit, esmorzant i aquest cop anant a buscar a Fede
vora de casa seva. Com ja sabeu si un s'avorreix no hi a millor
solució que posar un argentí a la seva vida, que millor que
agafar-lo per que et doni conversa al cotxe, en aquest cas en Fede us
puc dir que és un Argenti a-típic ja que no em va psicoanalitzar,
amb va donar una conversa molt interessant envers el marcatge en
curses. Mira si em va semblar interessant la conversa que la vaig
preferir més que al meu infatigable amic de curses Jordi Margarit.
Arribats a Vilafranca ràpidament
localitzem al meu gran amic-enemic Carles Manich, Ja sé de primeres
que no tinc res a fer en cursa a peu, ell és molt millor, però he
d'aprofitar la cursa per observar-lo i conéixer de bona tinta si
serà o no rival per aquesta temporada. Tot seguit ens trobem a en
Ferran Domènech i en Five i amb el Ferran tinc la mateixa conversa
que tinc sempre. A veure si us llegiu bé les meves cròniques!! jo
no és que sigui bo es que escric molt, ho dic per què quan els hi
explico que el meu objectiu es baixar de 45' i deixar de ser fantasma
rosa se'n riuen de mi, ningú es creu que de veritat aquestes són
les meves marques, tothom creu que ho faig malament per tenir coses
que explicar iomplir fulls (poder si que necessitaria un argenti
psicoanalista al club). En tot cas els hi prometo que si baixo dels
40' els convido a sopar (il·lusos d'ell es pensen contents perquè
es pensen que ho aconseguiré), Ja m'agradaria poder-vos convidar al
sopar però les coses són com són!!
També m´he trobat a en Fer el ràpid
que anava amb el seu amic Gabriel (per qui no hagi llegit la crònica
de Avià Fer el ràpid és el nebot de Fer l'ex-socorrista) Fer el
l'oncle com a capità aranya ens animà a que ens inscrivíssim a
Vilafranca, llueix les seves marques, però a l'hora de la veritat es
queda còmodament al sofà de casa, Fer tu tranquil als veterans els
respecto molt, continua així i no em tornaré a ficar amb tu, velles
glòries es mereixen tot el nostre respecte.
Fetes totes les presentacions després
de la traca de sortida comença la cursa! No sé quan en Five va
avançar-me ja que començà a l'últim calaix darrere meu i acabà
molt abans que un servidor, el que si em va saludar és en Fernando
Alonso vora el quilòmetre 2, molt cordialment em desitjà sort i
apretà l'accelerador. Acabada la primera volta vaig veure que la
havia fet en 22', molt content ja que anava bé per treure'm de sobre
el fantasma rosa, però sense relaxar-me ja que em toca accelerar i
no adormir-me.
Acabada la cursa tots vam estar molt
contents ja que tots vam complir les nostres fites, un servidor va
deixar de ser fantasma rosa el meu gran amic-enemic va treure'm tres
minuts (això vol dir que la lliga de dutalons estarà molt
interessant), un gran resultat de'n Fede, un bon guste de boca d'en
Ferran i en Five, un gran començament de'n Gabriel i ningú que li a
aixafat el gran resultat al nostre ex-horacle de la piscina, com
podeu veure tots contents i feliços cap a casa amb una samarreta
nova per poder suar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada