Duatló de Granollers Per l'Emili Lincoln

Aquest any repetim el duatló de Granollers, molta il·lusió ja que serà segon cop que el disputo, de l'any passat a aquest he millorat molt pro segueixo tant o més desequilibrat que l'any anterior ja que he retallat al rellotge 9' dels quals 7 en ciclisme i 2 al córrer, ara es pot dir que sóc bon ciclista, però com sempre fins que no aprengui a córrer no seré un bon tri-atleta. A inici de temporada pensava, si sóc capaç de córrer en 20' estaré equilibrat, però com he millorat tant en ciclisme he de córrer molt millor per aconseguir la meva quimera de ser equilibrat

Ja us conec no us llegiu les meves cròniques per saber els meus resultats, sinó que les llegiu per poder fer safareig, doncs llàstima que no hi vareu ser a Granllers ja que haguéssiu tingut molt de que parlar... Com podeu veure no hi ha res de més adorable que un tigre sense gana, doncs això és el nostre Ferran. Si no hagués sigut per seu perfil més humà poder en Bernat i el no haguessin participat, però a qui se li pot resistir una estampa com aquesta, ja ho sabeu per la propera amb bona educació i cordialitat tot es pot aconseguir... no serveix de res ni enfadar-se, ni cridar, ni insultar.

La aventura del la parelleta Valls és interessant però a l'altre cotxe anàvem l'Unai i un servidor i també hi ha l'història de'n Fernando Alonso. L'Unai debutava, havia vingut amb la intenció de desvirgar-se ni més ni menys que al circuit de Catalunya i en Fernando Alonso ha deixat de ser agent doble per ser espia infiltrat, ara porta els colors l'altre equip a la granota (què per cert és grisa) i els colors de la salle a la sang.

Fetes les presentacions a dos quarts de onze comença el gran premi del dualtó de Granollers i tots situats a la graella de sortida, Els quatre representants de la Salle tots junts i en Fernando Alonso de gris vora nostre. Es dona la sortida i Els cosins surten com un coet avançant per la esquerra i ens quedem l'Unia i un servidor al darrera. A la primera pujada l'Unai ja es queda endarrerit i a la segona pujada em passa en Fernando Alonso. Per ara tira bé tot i que sé que punxarà ja que a vingut a participar amb certa averia mecànica a la cama i tard o d'hora apareixerà. La cursa a peu transcorre molt bé i finalment arriba la part que més m'agrada, quatre voltes al traçat del gran premi en bicicleta.

La transició molt be i amb lo aprés a Canyelles faig molt bona transició, alta cadència per acostumar a les cames fins a agafar un grup, vaig trigar una volta en trobar-lo, en realitat i havia en Xavi de Rubí i un servidor que tiràvem, pro sempre va bé tenir una mica de suport. En Fernando Alonso va intentar agafar-lo la segona volta quan l'avançàvem, però va ser en una pujada i no aconseguí res més que quedar-se sense pegatines. El que he aprés en aquest duatló és que els tri-atletes en general no saben anar en grup i a més a més hi han bastants que tenen molt testosterona i poc cervell. Us ho podeu imaginar, formo un grup, tiro d'ell durant dues voltes i quan encara queden 5 quilòmetres per l'arribada i ha gent fatxenda que em fot roda, primer cop que em passa, sempre la gent tendeix a tenir-li respecte als que treballen, però aquest cop no ha sigut el cas, el que he vist en aquest cas és que aquest energumens no els hi trec el profit que hauria, he descobert que amb punxar-los una mica treuen el animal de dintre i per tant una roda que agafar, hauria d'aprendre a aprofitar aquesta testosterona sense control.

En el última transició vaig trobar-me al àngel transfigurat en tigre simpàtic, ell només tenia una fita no deixar-se guanyar per son cosí al primer tram, ara en aquest punt de la cursa sense cap fita en ment va dedicar-se a fer-me de llebre i ajudar-me assolir el meu repte, va explicar-me la teoria d'atletisme, va ajudar-me fins a pocs metres abans de l'arribada.

El resultat final va ser: en Bernat acabà amb molt bon temps i amb un excel·lent quaranta-tercera plaça, al Ferran amb una segona plaça del club, això si mantenint certs galons ja que no ha permès que el seu cosí li guanyi en el primer tram, en tercera plaça un servidor que ha pogut veure que els reptes que tenia per aquesta temporada eren molt assolibles, hauria d'haver sigut més ambiciós, seguidament en Fernando Alonso, la seva averia a la cama no li permetí fer un bon resultat però si gaudir del seu estimat circuit i Finalment l'Unai que acabà amb molt bon sabor de boca, li va agradar molt aquest esport, i amb ganes de practicar transicions i sobre tot amb moltes ganes de acostumar el cos a passar del ciclisme als atletisme.