Aquest diumenge el Joan Carles i jo hem participat a la Duatló de Terrassa*, que com ja sabeu, forma part del circuit de duatlons de Muntanya de la Federació Catalana de Triatló.
Una verdadera llàstima que el Sergi patís una lesió d’última hora, ja que si haguéssim participat tots tres, haguéssim pogut puntuar per la classificació de clubs (..bé…els últims probablement, però el cas es puntuar, no?).
Prèviament va tenir lloc al mateix indret una cursa a peu de 10 Km on l’amic Ferran Giones va prendre part amb un meritori resultat (27è classificat d’un total de 263). Com podeu veure el nivell de la Salle millora per moments.... i a més en un fabulós moment de la temporada: a les portes de la Marató de Barcelona, on hi tenim uns quants atletes al llindar de les 3 hores...(Ferran. Que no t’espantin ni t’atabalin amb els llindars aeròbics, l’acumulació de lactat....i el sortir amb la calculadora.....surt com vagis còmode i oblidat del pulsòmetre...que quan arribi el mur ja el farem caure!!!jejeje)....
Tornant a la Duatló, a les 10.30h hores va iniciar-se la cursa amb un primer tram a peu d’uns 5Km poc exigents amb un desnivell positiu de 100mts aprox. i unes primeres rampes de pista ample sense gaire misteri (cadascú corria el que volia -o podia- i no van haver cues). Un cop dalt del turó, es baixava suau i al final hi havia una trialera curteta però amb molta pendent (38% si no recordo malament) on calia anar amb molt de compte de no torçar-se els turmells. Jo vaig sortir prudent sense apretar gaire i amb ganes d’estrenar la meva flamant MONTY de carboni a la secció de bici.
Les transicions van ser ràpides, ja va sent hora a aquestes altures de temporada. Acte seguit 20 Km de bici en que es feien dues voltes a un circuit gairebé idèntic: Primers cinc Km fins el cim per pista ample i inclús algun tram de carretera, on el que conte son cames...i descens fins al bucle de la primera volta per corriolets tècnics. No va haver excessiu trànsit ni taps, ja que els cinc primers kilòmetres de pista van “estirar” molt el “peloton”.
En el meu cas vaig sortir molt il·lusionat pensant que amb una màquina tan potent entre les cames (la bici, .....em refereixo a la bici) seria tot diferent, però la veritat es que només pujar-m’hi en van començar a passar ciclistes sense pietat.....i només a la baixada, com sempre, podia recuperar. Fet destacat es la “galeta” que em vaig fotre a la trialera més complicada de la cursa que abans us comentava: tothom posava el peu a terra....i jo un biker de “reconegut prestigi”...en plan “xulo” tiro avall que fa baixada!!! El primer tram molt bé, però de cop en trobo amb dos nois que baixaven a peu i ocupaven tota la trialera, intento frenar però res: tot i clavar les dues rodes la inèrcia m’envia avall, fins que finalment intento un gir i una traçada impossible, enganxo la única arrel i pammm!!!! surto disparat “per les orelles”, és a dir, volant per sobre del manillar!! Quina nata!!!!.....el millor de tot es que darrera venia un noi que em diu “et fa mal alguna cosa”....i jo responc...”si tio, l’autoestima...”
En fi després de l’esglai segona volta més prudent...i cap a boxes a fer l’últim tram a peu. Aquest segment era gairebé pla i circulava per pistes amples on, si estaves sencer podies recuperar.
En el meu cas vaig donar-ho tot i vaig poder recuperar alguna plaça.
En definitiva molt content del resultat i sobretot, crec que és un immillorable entrenament per la temporada de triatló. Ara només em queda posar-me en mans del Sebas perquè faci de mi un Ian Torphe (o si més no aconsegueixi que no m’ofegui, que ja serà un gran què).
El Joan Carles, va fer una molt bona cursa, tan en el tram a peu com en bici. En aquest últim va mostrar el ofici que té dalt de la bici marcant-se uns descensos per les trialeres que li van suposar avançar moltes posicions. Com no m’espavili en quatre dies em fotrà uns pals d’aquells que fan mal.
El diumenge vinent hi ha la Marató de BCN i des d’aquí vull trametre els meus ànims a tota la colla de La Salle que hi va i, especialment, als membres del “night running club”...que encara que ho sembli pel nom, no es un bar de “alterne” sinó la colleta de lasalleros/as que sortim a entrenar a les nits....
Salut per tothom.
Jose Ballester
Foto de la jornada
Els arbres quan veuen al Joan Carles s'aparten... quin animal!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada