MARATÓ DE BARCELONA, CRÒNICA DE LA MONTSE

Constància, esforç, repte, dolor, energia, companyerisme, confiança, dubtes, satisfacció ,valentia, alegria , glòria… són algunes de les sensacions que he viscut al llarg de les set setmanes que he dedicat a preparar la marató de Barcelona.

Constància perquè he dedicat cinc dies de la setmana a corre entre 50’ , l’entrenament més curt, i 2h35´la tirada més llarga .

Esforç en els moments que vas malament de cames o cansat perquè no has dormit bé i acumules fatiga dels entrenaments anteriors. Puc dir que he acumulat 487 kms al llarg de les set setmanes que he dedicat a la marató.

Repte. La segona setmana de gener em proposo millorar la meva marca personal que tenia en la marató de Barcelona del 2008 amb un temps de 3h25’ 05" i inicio el meu pla d’ entrenament. Un repte assolible però gens fàcil d’aconseguir.

Dolor. He patit molt dolor de cames a la Marató a partir del quilòmetre 24 aproximadament fins a creuar la línea d’arribada. En aquestes moments és quan el meu cap pot més que el meu cos. Cada trepitjada cap a la meta, són agulles clavades per totes les cames i mentre corro m’apareix l’imatge d’un faquir trepitjant una estora plena d’agulles.

Dolor de cames és el que tinc ara mateix mentre escric aquesta crònica estirada al sofà i que el dia següent de la marató no em permet caminar com una persona normal i menys baixar escales.

Energia. Cinc powergels repartits al llarg dels 42km195m he anat consumint i molts hidrats tres dies abans de la marató. Powergels de diversos colors que els porto penjant a la cintura com un arbre de nadal. Què poc professional Montsel!!! A la pròxima carrera compro el cinturó per posar els gels que molts estrangers porten.

Companyerisme i molt companyerisme amb les meves dues partners d’entrenaments, una rumanesa, la Magdalena i una noia de Jaca, la Biola, que m’han acompanyat a molts entrenaments, on de vegades era jo la que portava el ritme i altres dies eren elles les que tiraven i en feien patir de valent. I no m’ oblido del Jaume, en Lance que dos dies a la setmana s’unia als nostres entrenaments, sobretot els dies de tirada llarga i també d’algun Triatrevit que es deixava veure a la carretera de les aigües per fer pinya amb nosaltres i anomenar també els meus companys de la Salle Triatló on dimarts i dijous em reunia amb ells per fer algunes series o canvis de ritme asfixiant. Els triatletes de la Salle practiquen el mètode QUALITAT, és a dir, poca estona entrenant però a TOPE, ideal pels qui disposen de poc temps per dedicar a l’ entrenament .

Confiança en mi en tot moment per afrontar els entrenaments i el repte que m’ he proposat, perquè assolir un repte et fa crèixer com a persona i et fa crèixer també físicament. M’anat molt bé llegir el llibre de Haruki Murakami ”De qué hablo cuando hablo de correr”. Llegiu-lo, us el recomano.

Dubtes a una setmana de la marató, quan notes dolor de lumbars i s’inflama el piramidal i el dolor puja fins la lumbar. CAGADA!!! Llavors m’adono que he apretat massa en els darrers entrenaments previs a la marató i és quan apareixen els dubtes si podré o no assolir el meu objectiu per culpa de les molèsties a les lumbars i al gluti.

Satisfacció per tenir a prop els amics de Triatreves i els de la salle triatló i també la gent del metropolitan, i els meu companys del Sant ignasi i les amigues de tota la vida que es preocupen i t’envien missatges de solidaritat i sort. Què confien amb tu i això em dona força per afrontar el meu repte.

Valentia en la manera que he afrontat la marató. La meva estratègia, és fer la 1era mitja marató més ràpida i la segona aguantar com pugui sempre que el dolor d’esquena i de cul m’ho permeti. Passo la 1era mitja amb temps de 1h37’50 a 4’ 39 per quilòmetre i la segona em va surt més lenta degut al dolor de cames. El cor marca una mitjana de 183 pulsacions i arribo a un màxim de 190 pulsacions en el quilòmetre 5, davant del camp del Barça on hi havia una mica de desnivell. La marató la faig a una mitjana de 4’44 per quilòmetre.

Alegria i glòria han estat les últimes emocions que he viscut en arribar als 42km 198m i veure al marcador el temps de 3h22’.

Alegria també és el que he viscut el 6 de març a BARCELONA en veure que la meva ciutat organitza UNA GRAN MARATÓ, amb molta animació i música al carrer, dances populars, classes d’espinning a l’aire lliure, molt avituallaments, ... i 15.000 atletes i molt públic animant, i cridant el teu nom. Això fa més suportable el meu patiment i m’ajuda a tirar endavant, com també l’ajuda de la meva germana Mercè que apareix, no sé com, en diversos punts del recorregut animant-me, amb gels i fent fotos.

Alegria i glòria en veure que he assolit el meu objectiu i que el Jaume està al meu costat compartint amb mi aquest repte.

Gràcies Marató BCN per fer possible que tinguem una GRAN MARATÓ a BARCELONA.