“EL DESEMBARCO DE NORMANDÍA”, per Joan Carles Ballester.
Efectivament, els representants de la Salle Fernando Del Corral, Albert Navasa, Ferran Giones, Albert Casas, Eric Cinca i un servidor ens varem presentar, a l’hora que ens va rotar tot i quedar a dos quarts de… bé, no me’n recordo!!
Contents de tornar-nos a veure i amb ganes de iniciar la temporada de triatló. Us ho podeu imaginar? “Venga esa mano” “dame un abrazo”… “has traido la vaselina?”… i tot això a Sitges. Non comment. La vaselina era per no irritar-nos el coll amb el neoprè no us penseu!. A més a més jo estrenava bici, que em vaig comprar la setmana passada (oportunitat única perquè li anava demanant al meu germà i m’anava petita). Total, el mar feia una pinta que espantava, però nosaltres som uns ironmans i no ens espanta res oi?... O si?.
De moment la organització ens “avisa” que per la nostra seguretat anem a prop de les boies grogues que si ens acostem a l’espigó, amb aquesta mar… en fi, no ho hem escoltat.
Sortida i a l’aigua. Tot i que la sortida no la fèiem els 500, sinó uns 270, jo només sé que vaig rebre hòsties fins passada la segona boia, el Navasa va sortir de l’infern el primer, l'Albert Casas i el Fer després, i el Ferran i jo mes o menys a l’hora. Personalment, per poc vomito després de tragar-me gairebé tot el mediterrani amb unes ones traïdores que senzillament t’engolien des de darrera amb una secció d’aigua per oblidar, molt per sota de les meves possibilitats, almenys a la piscina.
I arriba la bici. Los Albertos (Casas i Navasa) surten per davant nostre i el Ferran i jo coincidim sortint de la transició. Al principi li dic que tiri, perquè penso que anirà més que jo, però de seguida veig que anem més o menys igual, m’espera, l’espero, i quan acabem l’enllaç, ens entenem perfectament passant al relleu sovint i tirant a mort. Trobem pel camí a molts corredors. Amb alguns arribem a formar un grup estable de quatre i acabem atrapant al final de la secció a l’Albert Casas, que anava amb un grup més nodrit després d’haver-se xupat una bona estona sòl per davant nostre. Al baixar de la bici, aquí el professional, va ser capaç de ensopegar amb la bici i acabar per terra, fent les delícies del personal que es descollonava de riure, just al començament de la transició.
Bé, i després d’això a córrer. A córrer els altres, perquè un servidor només era capaç de trotar a 5 min/km. Els companys ho van fer molt bé, el Fer en 1:10, el Navassa en 1:12, després van entrar el Ferran Giones i l’Albert Casas, però incomprensiblement no surten a la classificació. Qui escriu això va obtenir un 1:19, que es més del que esperava, tot i que és gràcies a una secció de bici fantàstica, que l’hem bordada amb el Ferran.
I ara a intentar entrenar i perdre kilos per fer-ho millor a Mataró.
Salut i Kilòmetres!!
Post crònica:
Al moment de redactar la crònica no apareixien els resultats del Ferran Giones i de l’Albert Casas, però, després d'unes gestions del “capo” Fer, la Federació no ha trigat a penjar els resultats correctes, doncs tenien els nostres companys com a “retirats” i, jo en dono fè, els queda encara molta tela que tallar per a retirar-se. En Ferran va complimentar la feina amb un 1:14'23" i l’Albert amb un 1:15'34". Vaya fieras!!! A veure quan els atrapo!!.
També cal fer menció de l’Eric Cinca, el junior de La Salle que va disputar la màniga de les 11 (per això no el tenía controlat, perdona Eric) i que va signar la seva actuació amb un 1:20 (si s’arriba a dedicar una miqueta més amb la bici, em pela, fiuuuu!!). Molt bé Eric, el futur va endavant!.
Només agraïr al Fernando l’apoio incondicional a la gent de la secció, demostrant, un cop més qui mana aquí (amb permís dels absents) i fent valer la corresponent autoritat davant els pupilos que es desmadren i davant les més elevades instancies federatives (que també es desmadren). Em queda el dubte: va ser subornant-los amb un pernil o amenaçant-los amb un cap de cavall sobre el llit? Mirarem d’aclarir-ho!!
Joan Carles Ballester.
(Gràcies Trienjoy!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada