CRÒNICA DEL TRIATLÓ DE LLORET, per FERRAN GIONES.
El passat diumenge 15 de maig, mentre alguns es recuperaven d'una exhibició a l'Ironman 70.3 d'Alcudia, i d'altres esmolaven les dents mirant a l'Ironman de Lanzarote, n'hi havia que estàvem mirant d'aconseguir entrar al box del II Triatló de Lloret de Mar.
Els jutges de la prova controlaven a fons que entressim amb el neoprè, el xip i que portéssim el dni o similar, tot sota control. El motiu sembla ser que és que s'han trobat amb gent competint amb el dorsal d'altres, segurament això bé d'un problema mal resolt, sorprèn que en una prova de 400 inscrits, hi hagi 60 no presentats (15%). Si cada cop ens hem d'apuntar més aviat perquè les places volen, potser farà falta algun sistema oficial per poder reutilizar la plaça en cas de un no pugui anar-hi.
Tornant al triatló, la II edició es celebrava a la Platja de Fenals, molt bonica, acollidora i amb menys trànsit que la de Lloret. A més la mar estava més tranquila que feia unes setmantes al Prat o a Sitges. Els que erem de clubs de 2ona divisió vem formar part de la 2ona sortida a les 10:30, després d'un tram d'aigua que enganyava (eren només 700 metres) i d'al·lucinar veient alguns submarinistes passar per sota el grup amb el que nedava (sort que no van sortir a treure el cap...).
Vem entrar en la part de bicicleta que es rumorejava interessant després d'haver vist que els de la primera sortida havien tardat més del normal. Diriem que el traçat no afavoria agafar velocitat, a no ser que siguis un expert tallant curves i que t'agradi fer salts amb la bici de carretera. A més en el punt mig del circuit que es feia 4 cops hi havia una pujada d'una rampa d'uns 300 metres digna de dir-se mini mortirolo. Per primer cop des de que tinc bici de carretera vaig fer servir el plat petit, pujant a 10km/h i encara avançava a algun company que després em pasaven a les baixades o als troços més plans.
La part de còrrer també tenia sorpresa, després d'uns metres pel passeig de la platja de fenals, feiem una excursió pel turonet i encara una altre petita rampa abans de tornar al punt de sortida per fer una segona volta. Almenys en aquesta part no es patia tant en les curves, i encara vaig poder recuperar alguna posició.
En general va ser una bona experiència al poder-ho combinar amb un cap de setmana de tranquilitat per la costa brava, a veure si al proper any som uns quants més i podem sumar algun punt pel club...
Ferran G.
Fotos de la prova
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada