CRÒNICA TRIATLO PRAT, pel JOSE BALLESTER.
El passat dissabte, 30 de abril, 8 triatletes dividits en dos equips de “La Salle A: Navasa, Salvi, Pau i Botet” i “La Salle B: Albert Casas, Ferran, Ricard i un servidor” vam decidir-nos a córrer la triatló per equips Valbuena-El Prat. A priori, la diversió estava assegurada, però com sempre, la realitat supera la ficció.
Tot va començar uns dies abans, quan el Fer ens va inscriure per la proba coordinant tots els detalls i aconseguint-nos a temps els flamants tritrajes nous (anar uniformats era requisit per puntuar).
Dissabte a primera hora ens varem citar amb temps de sobra per acabar de ultimar els preparatius de la cursa, però, com mes endavant llegireu, per mes d’hora que haguéssim quedat, tampoc haguéssim fet els deures....(El Fer hauria d’impartir a uns quants un curs bàsic de “preparacion logistica para el Triatlón”).
N’hi ha que gairebé no van dormir pels nervis (Salvi...el proper dia dormidina), o qui per feina van tenir que treure-li hores de son...però en qualsevol cas sobre les 9 del matí tots estavem disposats a lluir amb orgull la nostre flamant nova imatge corporativa....De fet abans de la cursa donàvem “el pego”....altre cosa es quan van donar la sortida.....jejej. La presència del Dani, que va venir-nos a veure, va ajudar força a fer conya els moments previs a la proba....
Després d’un briefing previ (...briefing?....i que és això?) va donar-se inici a la proba sortint els quasi 100 equips participants amb intervals d’un minut.
Primer ens vam llençar a l’aigua “LA SALLE B” amb un mar encrespat com poques vegades havia vist...de fet la estratègia era clara “-quan nedem en direcció a mar obert, amb les onades de cara, molta calma, després, tornant a la costa, ja recuperarem”....Xiulet de sortida i el Ricard, l’Albert Casas, el Ferran i un menda, cap a l’aigua....el Ricard va sortir a fondu....i ràpid el vaig perdre de vista...en canvi els altres tres vam anar bastant junts.....La primera anècdota dins l’aigua: L’Albert, que anava el primer, s’atura, es gira i comença a alçar el braç per saludar....i jo penso.... hi ha dues opcions, o s’està ofegant o em saluda....primer dubtava, pero, atès el nivell d’experiència que tots plegats tenim en aquests curses, vaig deduir que era la segona opció....i, per sort, els equips de salvament també......Ai! Albert!!...
Coronades les dues boies, la tornada a la platja va ser mes ràpida...mar a favor “ viento en popa a toda vela!!!!”.....
Quan toco sorra l’Albert ja hi era, darrera meu el Ferran i una mica mes tard el Ricard, invertint 18’30’’ aprox....no està malament: hi havia molta onada i això només ha fet que començar....
La transició va ser espectacular...vaja que ni el Gomez Noya: l’Albert va tenir problemes a les sabatilles de la bici i es va donar la paradoxa de haver d’esperar al millor dels nostres nedadors....però cap problema!, ara tocava devorar Kms amb la bici. La secció Bike la vam fer realment bé, molt compenetrats, tots entrant a relleus, avisant-nos, animant-nos, controlant i lleugerets...especialment el Ricard, que va tirar del “carro” en molts moments. Vam quedar molt contents, de fet ja era un èxit no fer “l’afilador” en un rebuf i anar per terra......
Calculo aproximadament que vam invertir 38 minuts....per sobre de 30km/h.: objectiu assolit!.
La sorpresa ens esperava al final de la secció, o veiem els companys de La Salle: “EQUIPO A” també rebatejat com “EL EJERCITO DE PANCHO VILLA” parats al costat de boxes quan haurien d’estar en cursa:
-Que passa Salvi? Hauríeu d’estar dalt de la bici!!!
-Res, tio ens han desqualificat....vosaltres tireu, tireu.....ja t’explicaré
En fi, desprès sabríem que alguns dels components (no diré noms, jejej) no van entendre que s’havia de substituir el dorsal nominatiu de la Federació per l’específic de la proba...quin cabreig!!!!...De tota manera s’ha de reconèixer que vam pecar de “pardillos”, però tampoc la organització va explicar-ho amb antelació i va quedar tot una mica improvisat.....en fi sona a excusa no?....no passa res, una anècdota...
L’Ultima secció de “run” va ser un autèntic calvari per a mi, ja que des del primer metre vaig notar un fort dolor al bessó dret que m’impedia baixar de 4’50’’min/km., i a més en va doldre frenar als companys després de l’esforç que havíem fet (pobre el Ferran, va sortir a córrer com un tiro...als deu segons ja va veure que res de res...).....Varem acabar la secció amb poc menys de 25’ i amb un temps final de la proba de 1h26’.
Tot i els “percances” soferts ha estat un autèntic plaer compartir equip amb els companys...
Per cert, el Tritraje va de conya....molt còmode i amb un disseny guapíssim!
I a l’equip A (Navasa, Salvi, Pau, Botet).....tranquils que encara queden moltes “Tris”...la propera Sitges....
Salut i força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada