30 de maig 2011

TRIATLÓ DE SANT FELIU



CRÒNICA DEL FERRAN GIONES


Aquest passat dissabte 21 de maig hi va haver el Triatló de Sant Feliu, en concret la XXIIena edició de la prova. Per no perdre la costum hi vaig participar per anar tastant les moltes proves que hi ha al calendari.

La prova es realitzava al mateix dia que l'Ironman de Lanzarote, com que ja m'havia apuntat al triatló sprint vaig decidir que més valia no perdre els 20 euros d'inscripció i vaig deixar això d'anar a Lanzarote a passar el dissabte donant voltes a l'illa per un altre any. Bromes apart, s'ha de dir que durant el matí del dissabte mentre intentava seguir la sortida del Fer en la seva heroica prova, vaig fer números i gairebé vaig fer els mateixos km al final del dia, l'única diferència és que jo en vaig fer 220 en cotxe (segurament és una diferència significativa).

El Triatló està organitzat a la zona de la Platja de Sant Feliu de Guíxols, amb un recorregut de natació molt net, en el que es fa una sortida en línia recta en la que es va a buscar una boia que és la que marca el punt més llunyà del recorregut. A partir d'aquesta boia, retorn fins a la platja. Cal dir que l'organització havia apretat perquè aquells que tardessin més de 20 minuts a fer la part de natació no s'apuntessin a la prova, potser per això el meu grup de la segona sortida (clubs de 2ona) vem sortir més animats del normal. No puc explicar gaires històries de la part de l'aigua, excepte que hi va haver més animació de la que m'hagués agradat, trobant-me amb companys que o bé anaven una mica perduts o bé sobrats de força, ja que repartien més per sobre l'aigua que per sota.

La segona part del triatló ajuda a entendre l'èxit de la prova, el recorregut en bici cobria el trajecte entre St. Feliu de Guíxols i Canyet de Mar, anada i tornada per una mateixa carretera tallada al trànsit, amb revolts oberts i tancats on servia de molt conèixer bé el recorregut (llàstima). Les vistes del recorregut eren impressionants i la tarda assoleïada ajudava a disfrutar del trajecte. Espero que pugui servir d'excusa per l'estona que hi vaig dedicar, sobretot en els trams de baixada on els dubtes a l'enfocar les curves feia que molts cops un es passés de frenada.

La darrera part del recorregut sense gaire més història anava pel moll del port on es feien dues voltes per la zona de l'espigó i es tornada al punt de sortida del triatló. Com és habitual hi havia un avituallament i algun simpàtic regava als que anàvem passant.

Tot i quedar lluny pels de Barcelona i ser un dissabte a la tarda, és un triatló per repetir, la prova està ben organitzada i es disputa en un entorn fantàstic. Per tant animo a afegir-la al calendari pels propers anys.