MITJA MARATÓ DE GAVÀ

JOSE BALLESTER

El passat diumenge es va disputar la mitja marató de Gavà, i una vegada mes, seguint fil per randa el plà d’entrenament que els “gurus” de La Salle m’han recomanat, estava fixat objectiu preparatori de cara a la Marató de Barcelona del finals de març d’engany.

A la tarda vaig anar a buscar els dorsals i allà m’hi vaig trobar els Gangolells Brothers i el Fer, de qui vaig rebre els últims consells per la cursa: “ cena suave y a dormir tempranito…y nada del salto del tigre...en todo caso posturita de estrella de mar.”..no se si m’enteneu...jejejej

El matí es va llevar fred i dubtava si anar de curt o de llarg, fins que vaig veure el termòmetre de casa: 0º; cap problema ben abrigat i a córrer.

Vaig comptar amb la inestimable col•laboració i ajuda del meu tiet, que va venir expressament des de Barcelona, amb la bici al maleter per fer-me un seguiment complet de la cursa.
A les 9.30h, puntualment es va donar la sortida i vaig arrencar a córrer, a bon ritme però sense forçar. Els primers parcials em van sorprendre favorablement: rodava bastant fàcil a 4’20’’ el que feia presagiar millor marca que la que inicialment m’havia fixat: al voltant de 1h40’’.
El recorregut era força plà i, per qui conegui Gavà, es baixava lleugerament des del poble fins a la zona de Gava Mar, per enfilar el Passeig direcció Sitges fins a Castelldefels. Desprès, mitja volta i tornar per desfer tot el camí.


El vent va bufar en contra a la tornada i si això hi afegim la “tralla que ja portava” i la mica de pujadeta…vaig entendre lògic que abaixaria el ritme. De tota manera, a mitja cursa vaig notar que pujava molt de pulsacions, i vaig provar a reduir el pas i respirar amb mes cadència: al nou ritme de les cames….el resultat va ser bó, doncs vaig ser capaç de mantenir el ritme amb 5 o 6 pulsacions menys. Aquest detall, tot i que sembli una tonteria, em va encoratjar força, tan de cara a acabar mes sencer de cardio, com de cara a la forma de córrer a la Marató. Per tant pas llarg, si, però potser no tant.


En arribar a la meta, la millor sorpresa: el Moi , el Fer i l’Abel animant-me com si fos el Jose Manuel Abascal a punt de guanyar la seva medalla olímpica!!!. Vaig apretar mes i mes i la sorpresa es que als dos segons m’avança per l’esquera vestit de paisà el Moi….-On collons va aquest????? No em diguis que vol entrar amb mi a l’Estadi Municipal de Gavà i aixecar-me el braç a meta…no fotem!!!! tio...-, vaig pensar-...que estic al meu poble i encara tinc un prestigi!!!….I no, res de tot això resulta que el pobre s’avançava per fer-me una foto….ufffff….tot un detall…

L’arribada a l’Estadi es molt emocionant doncs, insisteixo, veient tota a aquella penya a les graderies, per un moment et sents gran….

El millor de tot, tenir el recolzament logístic del meu tiet, seguint-me tota la cursa en bici…S’ha d’estar una mica sonat per llevar-se un mati de diumenge a les 7 del matí, amb un constipat de nassos, per acompanyar al nebot de torn a una cursa….en fi, deu anar amb els gens…que hi farem….Merci Pepe!!!!

La propera, la Duatlo per equips de El Prat de LLobregat……..

Ens veiem companys.

Salut i km per la Marató-

Jose Ballester