Companys una altra competició i un altre podi, grande Dani!!!Aquest diumenge es va celebrar a la muntanya de Montjuic la Outdoor Sports Experience, una mena de fira d’esports d’aventura organitzada per Ocisport, i sota la batuta del qui va ser un important corredor de BTT, l’Albert Balcells.
Dins les diferents activitats n’hi havia moltes pels menuts, inflables, tallers de pintura, petits circuits de bici-Trial, etc. i d’altres més “pro” entre les que hi havia la duatló de muntanya patrocinada per “Buff” en la que vam participar L’Angel “xancletes”, el Jordi Puigdollers, el Dani “rei del tacatá” i qui us escriu.…..
En Dani i jo vam planificar el dia animant a les respectives famílies per anar-hi plegats i dinar per allà; llàstima de la caiguda del seu germà, en Willy, que intentant imitar a L’Ot Pi, es va fotre una galeta que va acabar al Clínic (el ensurt, un cop fort al cap i al braç i un dit trencat)…recupera’t company!!.
En quant a la cursa pròpiament dita, consistia en tres voltes en BTT a un circuit de 6 Km super tècnic, tant pujant com baixant, no hi havia ni un sol descans, i tot transitava per corriolets estrets enmig d'un bosc de pins. El terra era mig sorra, mig pinassa amb molt poca adherència......tenia que haver desinflat encara més la roda del davant....i l’Àngel també.....A més hi havia un parell de paranys que, si no estaves atent te n’avanes barranc avall.. en fi exigent i tècnic.....
Després, 7 Km de cursa a peu en la que es pujava del Pau negre (al costat del Sant Jordi) fins al Castell per després tornar a baixar, això si, sense descuidar-se d'algun que altre tobogà per acabar de fondre al abnegats participants. Us confesso que em vaig recordar de la mare de qui va dissenyar el traçat en mes d’una ocasió.
Sort que els primers cinc-cents metres des de la sortida es podia avançar i tothom va quedar al lloc que li corresponia, doncs després al iniciar la part tècnica era gairabé impossible avançar.
Com ja he dit, el circuit de BTT era durissim, fins l’extrem que quasi no vaig poder veure aigua del bidó o menjar, i ja ni t’explico consultar el Garmin.....anava per sensacions.....o millor dit per c....llons!!!!
Mentre ets a la bici tens ganes de començar el tram a peu, pensant en que serà millor, però les pujades trencacames eren bestials...i si, ho reconeix-ho....sense que serveixi de precedent.....vaig caminar en alguna pujadeta....
Desprès de quasi dues hores vaig arribar al final destrossat però amb la il·lusió de saber que t’esperen els teus a meta (gallina de piel).
Com ja sabeu la secció està acabant aquesta temporada sense abaixar-se del podi...En aquest cas el Dani va fer un meritori tercer lloc....el que no sabeu es que em va confessar abans de començar la cursa que es veia molt pressionat per en Ramon Borrell i el seus recents resultats....”no destronaran al Rei del Takatá”.
L’Àngel va fer una meritòria 12a posició a pesar dels seus problemes d’adherència a la roda del davant i el Jordi va quedar 16e en un terreny summament hostil.
En fi, un bon entrant pels qui volem iniciar la temporada de duatlons de muntanya....
Pd...com totes siguin tan dures com aquesta, poc m’hi veureu!!...
Jose Luis Ballester.(REI DEL TAKATÀ)
Un dia molt llarg.
Vam voler passar una jornada familiar a la muntanya de Montjuïc, però tot es va torçar quan el meu germà alias Ot Pi va caure de les zones de trial que l'organització va muntar, diagnòstic: dos dits trencats, l'espatlla fora de lloc i pèrdua de consciència. Total que eren les 15h, a uan hora de la sortida, i encara estava a l'hospital amb l'estomac buit.
Sort del Jose que se'm va oferir per muntar bici, dorsal i pel que fes falta. Al final vaig arribar amb 25' de marge.
Pel que fa a la cursa es tractava d'una duatló amb dues parts ben diferenciades: 18km de BTT i 7'5 corrent. Desnivell acumulat 1200m. Tot plegat una mica estrany, lAngel molt ben situat ho va donar tot als 3km primers. Jo no el vaig ni veure, de fet dubtava si l'agafaria al tram corrents. El recorregut no donava temps a descansar, o es pujava molt o es baixava... no hi havia terme mig. Al km5 em vaig aliar amb l'Angel, anàvem entre els 15primers. Em vaig trobar molt bé i vaig avançar fins el 7e de la bici.
Al tram corrents vaig tenir unes sensacions que mai havia tingut, de fet mai havia corregut amb amb 70kg i m'ho vaig notar molt. Tant fins al punt d'avançar 4 tius, l'últim l'Andrés Barbero que normalment em treu 5' a les duatlons.
Felicitar a l'Angel pel 12e lloc, al Jordi pel 16e i al Jose pel 4rt de veterans.
Dani "Rei del Takatá" Sagrera.
1 comentari:
Molt bones cròniques, què xulo !!! Moltes felicitats i per cert, qui és aquest tiu del maillot merida que està al mig dels mediàtics ? jejej. MOI:
Publica un comentari a l'entrada