LA SALLE SPORT: GARMIN BARCELONA TRIATHLON

CRÒNICA DEL MOI

Avui era un gran dia i s’havia de preparar bé; ens hem llevat d’hora i amb la família cap a la Garmin, cues per entrar la bici al box, coneixem per fi al nostre nedador, un tros d’animal gran, gran, Rafa, què bé que ho has fet !!!... i cadascú a la seva. És estrany, com qui té una feina assignada, m’he centrat en lo meu, no deixar-me res, gestionar bé el temps, un bon escalfament, tot per fer bé la meva feina d’avui que era córrer.

El Fer ens diu cridant “... el Rafa sisè, ha sortit sisè...”, tots nerviosos l’esperem, el reconec de lluny amb el tratge color or (el de La Salle Triatló !!!!, és una senyal ?...) que ve corrent a tota castanya, l’indico on som perquè no perdi temps i ja l’espera l’Abel que surt ràpid esquivant gent, per fer la seva feina. El Rafa sagna pel dorsal (el múscul, que precisament no el té petit...) i 4 punts més de la cama i peu, penso que hi ha ficat bé el coll, em diu que ha caigut... quin nano tu, quina entrega !!! gràcies Rafa !!!.

Als 50” aproximadament arriba el nedador de La Salle Triatló 2, l’Albert Plaza, me n’alegro que hagi sortit tant a prop del nostre, els nedadors han complert, els seus relleus els han donat dels 10 primers, no sabem exactament el lloc però anem molt bé.

Sortim a escalfar amb el Dani, aprofitem per veure com van els ciclistes, veiem molta gent en el circuit i que l’Abel passa sol i penso que pobre, ja que per davant no arribarà a enlloc i per darrera no té ningú... s’ho haurà de fer sol !!!. Al cap de 1’ i poc passa l’Angel tivant d’un grup, el veig bé, la cosa està bé, continuem escalfant...

Ja a la pista esperem el relleu i veig que em trobo les cames cansades, li dic al Dani, però penso que potser són els nervis (però sé que no...). Arriba l’Abel a fondo, em dona el Chip (que encara tinc, vaya control jejeje) i surto ràpid però sense passar-me, concentrat a engegar el crono a la catifa de sortida, primer km a 3’22”, de pols bé, però amb l’alè del Dani a l’esquena, penso que correré sense passar de 190 pulsacions fins al km 5 i després tant com pugui, però no pujo de pols, em trobo cansat de cames i no passo de 185; ens anem creuant amb el Dani i em dona la impressió que m’està recuperant, abans de l’arc de triomf ens tornem a creuar i veig que no m’atraparà, però ara la qüestió és saber el temps parcial de cadascú... de manera que enfilo l’arc avall, queden uns 3’700m i ja no reservo res, a tope de pols intento no baixar ritme, però ja no marco cap quilòmetre per sota de 3’34, tots entre aquí i 3’38, al final un últim km patint molt i ja veig els arcs i el Rafa i l’Abel que m’esperen, ja està, què bo, quines sensacions els últims 50m, no vull que s’acabin, què bé !!!. A 1’ veig que arriba el Dani, com corre el porc senglar !!!.

Bona cursa, bones sensacions, i tenim els millors companys que es poden tenir, així dóna gust esforçar-se, gràcies companys.

Moi.

Fotos de la pova