Triatló per equips el Prat de Llobregat.
Com cada any, aquest dissabte es disputava la triatló per equips de El Prat
de Llobregat amb presència de “la creme dela
creme” del triatló català; lògic si tenim en conte que ens jugàvem el Campionat
de Catalunya per equips de l’especialitat i, alhora la possibilitat d’accedir
al Campionat d’Espanya.
Us foto aquesta parrafada bastant de memòria, perquè la veritat es que cap
dels components del nostre equip ( jo inclòs) ens vam parar a pensar si era o
no puntuable, si donaven copa o si et classificaves aquí o allà….la
idiosincràsia del nostre “equipillo” era una altre i perquè o enteneu millor
dir-vos que la primera vegada que varem contactar els components del “TEAM” va
ser la nit abans de la cursa via “wassap” per quedar en hora. De fet, el bo de
l’Ignasi va venir de casualitat, doncs es pensava que la cursa era diumenge….en
fi….som com som…
Els cas es que en plantem al matí al Prat amb l’amarg record de la
desqualificació de l’any passat i concentrats en no tornar a fotre el
ridícul..si mes no per aquest motiu...(recordo…vam sortir amb el dorsal de la
llicència individual de cada component, quan en realitat s’ha d’anar amb
dorsals ad hoc per cada equip).
Feia una mala mar amb onades que feia presagiar el que després passaria,
però em vaig dir, “que carai no vols anar a Zarautz –machote-…doncs aquí tens
la proba de foc per saber si ets capaç”…i la veritat es que desprès del tram
SWIM que vaig fer…millor vaig a Zarautz a prendre pinxos i Txacolí….
L’aigua estava freda (15º) però el pitjor era el vent de garbí i la mar de
fons que et duia de costat, tan si volies com sinó. Com a bons competidors, vam
buscar la veu de l’experiència i l’Àngel es va posar a parlar amb un senyor que
pululava per allà (barba de 3 dies, ungels negres i palillo a la boca) que no
se si era pescador, jubilat o les dues coses, però que era autòcton de la comarca. El bon home
ens va dir el vent que feia i cap a on s’havia de nedar per anar recte...en fi,
com us podeu imaginar sentir aquesta conversa (ja no dic entendre-la) no te
preu. Després, mentre esperàvem el nostre torn de sortida vam calibrar la
estratègia mil vegades: que si sortim suaus per no desfondar-nos amb les onades
de cara…que si sortim forts, les passem ràpid i desprès estirem braços..en fi
cadascú deia la seva…nomes vam coincidir en una cosa..SORTIM A TOPE I AL FINAL
APRETEM....amb dos coll....
Comença la cursa i ens tirem tots a la l’aigua; ràpid vaig veure que no
seria fàcil…el Marc també se’n va adonar i ràpidament va dir-li a l’Albert què
tirés amb l’Ignasi i l’Angel mentre ell es quedava amb mí….jo vaig pensar “si
aquest tio m’acompanya..com a mínim no ofegaré” i sort d’ell..de fet em va
treure literalment de l’aigua…mentre jo anava a 180 pps barallant-me amb
l’aigua estil “molinillo de cafe”, arremolinat cada dos per tres per les onades
i perdent les ulleres una onada si una altre també..Tot un espectacle vaja.
Entre tant L’ExtremMarc em vigilava i em marcava el camí davant meu nedant
d’esquena relaxadament.
En fi l’Albert ja sabíem que nedaria bé, però l’Ignasi i l’Àngel van fer un
gran paper entre les onades.
Ràpidament surto de l’aigua per ttrobar-me amb la resta de l’equip; procuro fer una transició ràpida i …novament
coses que mai canvien: l’últim en sortir de l’aigua es el primer en agafar la
bici…i es que nosaltres, nanos,…”som diferents”….i “el que mola”….
Total, l’Àngel em diu “tira Jose” que ara t’atrapem i carai si em van
atrapar…en quant ens agrupem l’Àngel fot un demarratge impressionat com quan
surt a rodar amb el
Gangolells Brothers, el Senglar del “desert” i l’amic
Borrell…..”-Para Angel, esperans!!!”…en fi la secció de bici va ser una
autèntic recital del Marc i l’Àngel…estan fets unes màquines….l’Albert ho va
fer molt i molt bé, donant inclús algun relleu i l’Igansi i jo, sobretot jo, en
el pelotón de cola resant per no perdre pistonada….
Vam fer una bici molt ràpida i seriosa, donant relleus amb seny i sense
incidències….
Finalment la T2 va ser prou ràpida….i vam sortir disparats a fer els 5 km que quedaven…Jo tenia
clar que no podria córrer com ells, de manera que em vaig disposar a veure
l’espectacle des de la barrera…però sense abandonar…arribaria a meta mes tard
per arribaria…ho tenia clar....i que cony, tius...era una “p...ta” triatló
Sprint!...”que somos triatletas o maricas???” que diria aquell!!!
L’Albert fa ver una sortida a peu fulgurant (jo tiro ara que em trobo ve i
ja m’atraparan) i el Marc
“sumbinistradoroficialdegels.com” al costat. Darrera, l’Àngel i l’Ignasi que van
sortir mes progressius per recuperar-se de l’esforç de la bici. Al Km 2 es van
reagrupar i van fer una segona volta espectacular rodant al voltant dels 4’/km
sinó més. Feia goig veure’ls...
Al final una 40ª posició digne
aturant el crono en 1h15’44’’.
Menció especial cal fer de l’equip Spinning del Bueno, capitanejat per
l’Andreu i en que milita el meu cunyat Mauri. Tot i la caiguda que van patir a
la bici ens van superar per trenta segons…però no patiu….ens tornarem a veure
les cares….
I per acabar, agraïments especials
1º-. Al Marc per marcar-me el camí a l’aigua i treure’m-hi literalment.
2º-.A la dona de l’Ignasi per tolerar que li canviïn els plans a la 1 de la
matinada i a falta de 7 hores per la cursa (pensava que era diumenge i no dissabte).
3º-. A l’Àngel per la trucada de la nit anterior:
”Jose..tiu...tiutiu..tiu....sapsquelMaurisurtquatreminutsdarreranostre?????ostia!!osita!!oistia!!oistia!!..posa’t
les piles posa’t les piles..sdridnschunff”
4º-. A l’estomac de l’Albert per estar-se quietet i no treure el sopar del
dia abans…
5º I finalment a la “claca” d’animadors incondicionals i fotògrafs
oficials: Josep Maria (pare del Marc), el meu tiet Pepe i el meu fill Alex.
Salut a tots i molta força pel diumenge que tocarà nedar entre “cirulos” al
Pantà de la Baells!!!!
Jose Ballester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada