RECORRE EL PARADÍS…

MITJA MARATÓ DE FORMENTERA

 per Lluís Buscà

El passat 12 de Maig vaig tenir la sort de poder participar en aquesta Mitja Marató. Sens dubte, una de les millors experiències i una Mitja de la que em queda un record impressionant.

El que la fa més especial, per sobre de tot, és el lloc... els que ja coneixeu la illa poca cosa us puc dir, doncs sabreu el que significa poder correr d’un extrem a l’altre de la illa, amb les vistes espectaculars i en un entorn únic...

Als que no, us ho recomano 100%... una passada!!!

M’hi presentava sense cap mena d’objectiu (de fet, era un regal sorpresa per a mi i fins 2 dies abans no ho vaig saber). Simplement per disfrutar-la i sobretot, per disfrutar els dies previs... val molt la pena fer servir aquesta Mitja com a “excusa” per perdre’s un cap de setmana per Formentera....

La cursa en sí no té cap secret... vaja, potser sí... tothom et diu que és “fàcil” i amb un perfil de baixada que la fa ràpida i poc dura.... després d’haver-la corrregut, tinc algunes coses a dir...

A les 10h del matí es donava el tret de sortida des del Far de la Mola. 900 inscrits!! (entre els participants 2 mega-cracks: Abel Antón i Martin Fiz... res a dir d’ells... només que en part és gràcies als 2 que es fa aquesta Mitja).

Ambient molt familiar i de festa i la calor que ja apretava... sense aglomeracions, música, alguna cara de resaca, etc.... Els 3 primers km eren més aviat plans. Primera sorpresa! Dic “més aviat plans” perque pujaven lleugerament, la típica pujada que no sembla pujada però que puja... ja m’enteneu no?

A partir d’aquest punt, aleshores sí... baixada pronunciada i contínua fins el km 7 i pico... gas a fondooo!

Però a partir d’aquest punt, adéu a la felicitat... segons el perfil, semblava que els següents km’s eren una recta llarga i plana... doncs bé! De pla, res de res... sí que és una recta innacabable d’uns 6 - 7 km’s, però pujant i pujant... d’acord, poc desnivell, típic “flaso-llano”... pero en aquest cas, “falso-flaso”... jejejeje

Si això li afegim una calor insoportable (+30º) i el poc públic durant aquest tram de recta, el resultat i la conclusió és clara: la Mitja de Formentera no és una baixada a on anar passant els km’s... és una Mitja més dura del què m’esperava...

Així que no va quedar altre que intentar agafar un bon ritme, concentrar-se, avituallar-se molt (repeteixo, quina calor que va fer!!!!) per arribar als últims 4 km’s per la zona de Ses Salines (quin paisatge!!) i l’arribada a La Savina, realment molt maca i amb molt bon ambient!!

Després de tirar-me literalment 3 ampolles d’aigua pel cap a l’avituallament del km 20, arribava a meta amb un temps d’1h 38min... 

En resum: molt content de l’experiència, bona organització en tots els sentits. El recorregut és més dur del que sembla però arribar a aquesta illa de somni i amb les seves platges la fa diferent a moltes altres...

... i a mode de proposta i si s’organitza amb temps (perquè pot sortir molt econòmic) crec que estaria molt bé de cara a l’any vinent organitzar una expedició “La Salle”.... platja, chiringuitos, mojitos, poca gent (encara que pel 2013 s’espera doblar els inscrits...) crec que pot ser una cursa ideal per la nostra filosofia... qui s’apunta? 

Lluís Buscà.