Challenge
Calella 2012
5:00am sona el despertador i sorprenentment
m'aixeco amb facilitat. Pujo al pis de dalt a esmorzar fent el mínim soroll i
faig un bon esmorzar, cosa que em sorprèn ja que normalment tinc l'estomac
tancat abans d'una cursa.
Em vesteixo desmunto la bici i cap a Calella
amb el coche. Un cop allà i una mica estressat per l'horari fico la bici i les bosses a boxes i vaig cap
a la platja. Donen diverses sortides i a les 8:45 donen la meva. Començo a
corre al costat del Buxeda i el Dani i entro a l'aigua freda. Arribem a la primera bolla ràpidament i enfilem cap a
la segona. La cosa pinta be no m'han donat molts cops i porto un bon ritme avançant a gent
contínuament, inclús d'altres sortides. Arribem a les bolles que marquen el gir
de retorn i el sol matiner ens dona a la cara (bona senyal després de la
quantitat d'aigua que va caure el dia anterior). El camí de tornada sem comença
a fer llarg ja que tinc ganes de posar els peus a terra ferma, però ràpidament
arribem a l'ultima bolla i fem camí cap a la platja. Surto de l'aigua veig el
crono 1:12 mes ràpid del que havia pensat (1:15).
Entro a boxes i em canvio lentament agafo la
bici amb ganes i començo a pedalar. Penso això es lo meu ara disfrutarem, però
en un moment començo a tremolar per culpa del vent cosa em fa pensar que avui
patirem, però en quan surto del poble i m'acoblo a la cabra el fred marxa i
començo a disfrutar de lo meu. La primera volta la faig ràpid sense pensar però
a la segona men adono de que vaig massa fort, que em queden molts kilòmetres i
dosifico moltíssim durant la segona volta per no haver de patir a la marató
(Tan de bo hagués sigut així). Arribo a Calella i giro per encarà l'ultima
volta entre els crits de la Mireia, els meus amics i la meva mare m'animo i
tiro per deixar la bici d'una vegades per totes ja que encara que no m'ho
cregui el Fer tenia raó i ja començo a tenir ganes de deixar la bici i mes quan
comença a ploure (Al final resultarà que el Fer sap d'això dels triatlons
ejje...)
Nomes queden 30km i sembla que tot va be però
la panxa em comença a molestar i inclús tinc ganes de vomitar. Intento eliminar
aquest malestar bevent aigua i em dirigeixo a Calella on em trobo al Extrem i
el Navasa animant. Els hi dic que no em trobo molt be encara que no s'ho
creguin per com pedalava.
Arribo a la T2 en 6h, just el que havia
planejat, deixo la bici ràpidament i em poso les bambes per afrontar una marató
que es preveia molt dura. Començo a
corre uns quants kilòmetres i ja veig que la cosa no anirà be tinc molt mal
d'estomac, ganes de vomitar i inclús estic marejat i decideixo caminar.
L'objectiu 11hores 30 s'esfuma però nomes vull creuar la meta i posar-me la
samarreta. Van passant kilòmetres i cada cop em trobo pitjor i nomes penso en
caminar i que els kilòmetres vagin passant poc a poc.
Segona volta completada i em trobo a la
Mireia, l'Extrem i el Navasa a l'entrada del poble amb cara de preocupacio (la
meva cara ha de ser un poema penso) m'animen a seguir i em diuen que ja ho tinc
paciencia, pero jo nomes penso en deixar-ho corre, pero no ho faig simplement
per veure la meva mare i posar-me la samarreta. L'Extrem m'acompanya desde
aquell moment i fa casi mitja marató al meu costat sota la foscor i una fina
pluja.
Van passant els kilometres i arribem a l'ultima
volta la faig com puc i entro a Calella on el Marc m'ajuda a posar-me la
samarreta, aquella per la que no he abandonat. Al posarme-la no puc evitar
emocionar-me i mes desprès de que el Marc em digui: ja ho tens ets finisher
disfruta del últims 200 metres. T'espero a meta.
Trepitjo la catifa i m'abraço als meus amics,
però l'abraçada mes esperada la tinc a l'altre banda, els meus pares, la meva
novia i el Marc m'esperen. Veig la cara de la meva mare al veure que no vaig
amb el tritratge que porto una samarreta blanca on es pot llegir "Fuerza
mama" i no puc evitar plorar. El meu ironman ha sigut molt dur però ella
demà començarà una cursa molt mes dura, la cursa contra el càncer. M'abraço a
ella i li dic que si jo he pogut ella també. Em separo i encaro cap a meta,
això s'ha acabat soc IRONMAN.
Moltes gracies a tots els que van estar allà,
Albert i Marc sense vosaltres no estaria escrivint aquesta crònica, al Fer que
ha aguantat llargues tertúlies a la piscina planejant l'ironman i a la meva
família i amics que tela el que han aguantat. Gracies a ells puc dir que soc
ironman, amb un temps no molt bo de 13 hores 18, però ho soc.
Gracies a tots i ens veiem a la pròxima!!
Eric 5
*******************
"FUERZA MAMÁ"
Mucha fuerza y muchas veces para ti también Five, eres un campeón!
la Salle Triatló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada