Ja fa dos anys que tinc en ment fer la Travessia de les Illes Medes-Estartit però per un motiu o un altre mai l’ he pogut fer. Aquesta vegada ,animada per un gran amic de l’ I.N.E.F , en Xavi , que havia organitzat un autocar i un dinar a l’ Estarit per després de la Travessia amb més de 30 triatletes i acompanyants de l’ Àccura de Gavà ,em vaig engrescar a fer-la. Tenia bona pinta tot el que havia montat!!!!
El tercer dia d’ obrir-se les inscripcions jo ja estava inscrita i en tres dies les 700 places que l’ organització disposa per a la travessia, ja estaven esgotades!!!! Increible!!!!!
La setmana de la triatló vaig fer dos entrenaments de qualitat. Un amb el meu amic Xavi a la piscina de l’ Àccura amb sèries llargues i esgotadores, sobretot de cap, i el segons entrenament amb els meus companys de la Salle dirigit aquest cop per en Fer , bon coach però una mica durillo, quasi no ens deixava descansar!!!, je, je, i com no supervisat per en Sebas.
El tret de sortida de la travessia vas ser a les 10h45´, el recorregut va desde les illes Medes fins a la platja de l’ Estartit . La distància a nedar són 1500metres en línia recta amb dues grans boies vermelles .La segona boia ,situada a l’ alçada de l’ espigó i a una distància de 500 metres de la platja de l’ Estartit , t’ encara directa a la platja després de fer un petit gir i et col·loca mirant directament a l’ arribada.
El dia era perfecta per fer una bona marca perquè el mar estava força pla , el cel nuvolós i l’ aigua freda!!!!
La logística de la travessia és una mica complicada ja que t’ han d’ acompanyar amb vaixells fins a les illes Medes i allà esperar que tots els participants hagin arribat.
Jo , acompanyada pels amics de l’ Àccura , vam pujar en el cinquè torn , i un cop a les illes Medes no vam haver d’ esperar molta estona per començar la travessia perquè només faltava un vaixell per desembarcar als darrers participants. Alguns dels meus companys van agafar fred esperant a l’ illa per començar la travessia i menys mal que vam pujar a la penúltima embarcació perquè els que havíem pujat a la primera ja portaven una bona estona esperant a les illes Medes , asseguts sobre les roques.
Era espectacular veure les illes Medes plena de gent sobre les roques. Normalment acostumo a veure gavines i altres ocells però aquest cop estàvem 700 persones amb gorres taronges esperant que comences la travessia.
Un cop va arribar l’ última embarcació , vaig saltar des de la roca que estava esperant i em vaig dirigir nedant a la línea de sortida , limitada per una corda sota l’ aigua i per dues embarcacions . Aquí vaig agafar una mica de fred perquè ens van fer esperar una estona per agrupar millor a tots els participants que anaven saltant de les roques.
Un cop donat el tret de sortida i seguint el lema de la Salletriataló, vaig començar A TOPE , rebent algun cop , sobretot al principi. Els deus primers minuts, no vaig disfrutar gens. Hi havia molta gent i més d’ un mastegot vaig rebre. També em vaig trobar amb algun tap que no em va permetre avançar amb comoditat. Passat els deu minuts inicials i ja més extès el grup de participants , em vaig anar situant poc a poc en un extrem del grup i vaig poder nedar còmodament, allargant braç, fixant-me amb la respiració i la tècnica i concentrant-me amb les sensacions que anava tenint a l’ aigua. En aquests moments, començava a disfrutar de la travessia.
Passada la darrera boia , en els darrers 400 metres finals i sent fidel al lema de la Salletriatló vaig APRETAR per superar a una nedadora fins a col·locar-me davant d’ ella.
Vaig acabar amb un temps de 26’38 , i la 9ena classificada de la categoria de + 30 anys i en la posició número 128 de la general de 640 participants i molt contenta per la gran millora a l’ aigua.
Haig de dir que els entrenaments de dimecres amb els meus partners triatletes de la Salle i dirigits pel gran Sebas m’ han ajudat molt en el meu rendiment a l’ aigua.
Triatletes, nedadictes de la Salle , l’ any vinent em d’ anar tots!!!!
Montse
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada